Resultats de la cerca
Es mostren 698 resultats
Os bru
L’os bru Ursus arctos és inconfusible per les seves grans dimensions, ja que és el més gran dels carnívors dels Països Catalans Té el cap fort, amb orelles amb borrissol i de contorn arrodonit, pèl llarg i espès, cua curta, potes grosses, plantes dels peus i les mans nues i cinc dits a totes les extremitats Té les molars carnisseres a penes diferenciades i és habitual que perdi les primeres molars José M Cerezo L’os bru ibèric és un carnívor de grans dimensions els mascles poden arribar a superar els 300 kg de pes La longitud del cos cap inclòs és de 150-200 cm, la de la cua…
El seneci del Cap
Mata en flor de seneci del Cap Ramon M Masalles Senecio inaequidens forma part del contingent d’espècies exòtiques que s’ha establert d’una manera molt eficaç al territori dels Països Catalans les últimes dècades Aquest seneci és un parent del xenixell S vulgaris , una herba anual comuna en horts i camins En el cas de S inaequidens , però, es tracta d’una mata perenne de fulles linears, irregularment dentades o lobades, amb una rabassa llenyosa curta, molt ramificada vers la part superior aquestes ramificacions produeixen nombrosos capítols amb lígules grogues d’uns 5 a 7 mm Floreix…
melissot
Botànica
Planta herbàcia de la família de les labiades, erecta, simple o poc ramificada, pilosa, flairosa, de fulles caulinars, ovades i dentades, i flors roses o vermelles, que es fa principalment a les rouredes de l’estatge montà i a les contrades mediterrànies plujoses.
tina
Nom que, en diferents contrades, hom dóna a diferents atuells o receptacles, com el cubell o cossi de fer bugades, el lloc destinat a trepitjar-hi els raïms, el cup per a fer vi, el lloc on hom assaona les pells, etc.
blanquiella
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de tija grisenca, de fulles cotonoses i capítols de flors grogues, amb llargues espines, que viu en camps i terrenys incultes de la regió mediterrània, principalment a les contrades continentals o poc plujoses.
beribrace
Prehistòria
Individu d’un poble ramader que, segons l’Ora Marítima d’Aviè —única font que l’esmenta—, s’havia establert, vers els segles VI-V aC, a les contrades muntanyenques del nord-oest del País Valencià, al límit amb les de Castella i Aragó.
Hom sosté que els beribraces eren celtes que arribaren a la península Ibèrica als voltants del segle X aC camp d’urnes i que s’establiren de bell antuvi a l’Ebre, des d’on foren desplaçats cap al sud per la pressió d’altres pobles indoeuropeus celta Hom els vol trobar parentiu amb els bèbrices del nord del Pirineu, els bibroci de Bretanya i els bibraige irlandesos L’arqueologia, però, no ha comprovat fins ara llur existència
El general Moragues i els vigatans
Cançó nova , 1705 BC Josep Moragues i Mas era fill d’una família pagesa benestant, propietària del mas Moragues del municipi i antiga parròquia de Sant Hilari Sacalm Nascut el 1669, es casà amb Cecília de Regàs el 1693 i en segones núpcies amb Magdalena de Giralt el 1710 Des de jove es dedicà plenament a l’explotació de les seves terres La guerra amb França l’apartà dels afers econòmics i domèstics propis de la seva condició de pagès Les repetides invasions i el pillatge de les tropes de Lluís XIV el portaren a prendre la decisió d’enquadrar-se en les lleves promogudes pel veguer de Vic,…
Les asteràcies o compostes
Capítols florits de la carxofera Cynara scolymus Fototecacat / MC Constituïdes per més de 20 000 espècies, són la família de dicotiledònies més nombrosa i més diversificada pel que fa a morfologia, hàbitat, formes vitals, sistemes de dispersió dels fruits, etc Com que comprenen un nombre tan elevat de representants, no és sorprenent que es trobin esteses per tot el món De tota manera, les zones més riques en plantes d’aquesta família són les temperades i subtropical, ocupades principalment per hàbitats oberts i amb poca superfície forestal Alguns dels representants de les compostes són…
Castell i vilatge de Bensa (la Sentiu de Sió)
Art romànic
Situació De l’antic nucli de Bensa, en resten escassos vestigis entorn de les ruïnes de l’església de Santa Maria ECSA - J Giralt Els vestigis d’aquest castell i vilatge abandonats són situats en un esperó d’una serra erma, que s’alça a uns 300 m d’altitud tot dominant el riu Sió, dins la partida de Bensa, al nord-est del terme municipal de la Sentiu de Sió Mapa 33-14360 Situació 31TCG265326 Per a anar-hi cal agafar la carretera LV-3025 de Balaguer a Agramunt fins a arribar a la cruïlla de la Sentiu, on s’agafa la pista asfaltada de l’esquerra en direcció a la carretera C-1313 A 300 m, cal…
Sant Sebastià de Font-rabiosa
Situació Edifici molt transformat l’any 1712 però que conserva encara la seva tipologia romànica ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Sebastià és situada a l’entrada del petit nucli de Font-rabiosa, prop del torrent dels Escugots, vora la plana de l’Aude Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 38′10″ N - Long 2° 5′57″ E Per a arribar-hi, partint de Formiguera, s’ha d’agafar la carretera D-118 en direcció nord, i poc abans d’arribar al terme de Puigbalador cal desviar-se a l’esquerra per la carretera D-32b, que al cap de pocs quilòmetres arriba a Font-rabiosa MLIR Història Una de les primeres…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina