Resultats de la cerca

És soluble en aigua, alcohol i èter Hom l’obté per escalfament en l’aire del metall És emprat en síntesi orgànica per a la hidroxilació d’olefines, d’acord amb l’esquema

És obtingut neutralitzant l’àcid bromhídric amb amoníac És emprat en fotografia, en litografia, per a ignifugar la fusta i en medicina com a sedant de ràpida absorció

És soluble en l’aigua i els dissolvents orgànics Hom l’obté industrialment mitjançant la sulfonació del fenol i posterior nitració de l’àcid hidroxibenzensulfònic així obtingut Presenta caràcter oxidant i reacciona violentament amb els metalls i òxids metàllics És emprat en la fabricació d’explosius, en medicina per al tractament tòpic de les cremades, i en la fabricació de colorants

Té una extensió d’uns 3 500 000 km 2 És un gran bloc esfondrat del sòcol cristallí, cobert d’una sèrie d’estrats sedimentaris ordenats en cercles concèntrics de tipus continental, resultat d’un fenomen de subsidència, al centre del qual es destaquen les terrasses del riu La conca és separada de les regions circumdants per una sèrie d’altiplans i massissos esglaonats només és oberta a l’oest pel congost del Congo Aquest esglaonament respon a un complex de falles i cicles d’erosió successius, amb alçades que oscillen entre els 750 i els 2 000 m el punt més alt és el massís de Ruwenzori, amb…

D’acord amb això, pot existir en les formes següents àcid D+-tàrtric, àcid L--tàrtric i àcid mesotàrtric, així com en una forma racèmica, combinació de les dues primeres L’àcid D +- tàrtric ocorre a la natura en forma de tartrat d’hidrogen i potassi, en el suc del raïm, d’on s’allibera l’àcid per transformació en tartrat de calci i posterior acidificació amb àcid sulfúric diluït És un sòlid cristallí incolor, soluble en aigua i alcohol, que es fon a 171-173°C i presenta una rotació específica α 2 0 D = +12,7°H 2 O Entre les seves sals cal esmentar el tartrat de potassi i sodi i el tàrtar…

Històricament, la quinina fou emprada a l’Amèrica del Sud per al tractament del paludisme Fou introduïda a Europa pels castellans al s XVII i des d’aleshores hom intentà l’aclimatació de l’arbust del qual hom l’obté Aquesta aclimatació no fou aconseguida al continent europeu, però sí a l’illa de Java, a la fi del s XIX, i així aquest territori es convertí en el principal productor de l’alcaloide La quinina fou aïllada en estat pur per Pelletier i Caventou l’any 1820, la seva estructura fou elucidada per Rabe el 1931 i la seva síntesi total fou feta per RBWoodward i WEvon Doering l’any 1944…

Actualment la majoria de les cèllules fotovoltaiques es fabriquen a partir de semiconductors, especialment silici i compostos com ara telluri i sulfur de cadmi, arsenur de galli o CIS coure, indi i seleni, amb els quals es creen juncions amb una capa que té un excés de càrregues negatives i una altra amb excés de càrregues positives La incidència de fotons sobre la cèllula fa possible la generació de corrent elèctric entre les dues capes, amb unes característiques de corrent i tensió pròpies per a cada model o tipus de cèllula Tret de les cèllules de capa fina deposicions sobre substrats més…

Permet de fer una agrupació de les classes de simetria atenent al fet que llurs zones siguin isòtropes, ortogonals o inclinades és a dir, que tinguin, respectivament, més d’un parell de cares paralleles perpendiculars a un altre parell, que només en tinguin un sol parell o que no en tinguin cap Hom anomena característica singònica el conjunt zonal comú a totes les classes d’una mateixa singonia Hi ha set singonies, amb set característiques simètriques, una d’ordre superior, tres d’ordre mitjà i tres d’ordre inferior La característica singònica de la primera és la de posseir tres…