Resultats de la cerca

El mambo és una barreja de danzón , rumba i swing , de ritme sincopat però sense una cadència determinada ni accents regulars Creat els anys quaranta, el seu nom podria provenir del Congo o d’Angola i la seva paternitat musical és disputada entre Dámaso Pérez Prado, Orestes López i Antonio Arcaño Trompetes, congues i timbals hi tenen gran importància Durant els anys cinquanta les orquestres de Machito i Tito Puente el popularitzaren als Estats Units, i la de Benny Moré, a Cuba

És molt semblant a un vals lent, i hom el considera l’antecedent d’aquest Mozart, Haydn, Beethoven i Schubert escriviren diverses sèries de ländler Mahler els utilitzà en algunes de les seves simfonies

Normalment és cantada, però també pot ser només instrumental El text de la cançó s’articula amb una quarteta seguida de quatre dècimes La música, en metre binari compost, es basa en patrons rítmics amb freqüents hemiòlies El tempo és moderat La mejorana s’acompanya d’un grup d’instruments autòctons com són la mejoranera petita guitarra de cinc cordes, també anomenada mejorana , la bocona i el socavón dos tipus de guitarra similars a la mejoranera però un xic més grans, i el rabel violí crioll de tres cordes

La seva formació acadèmica comprèn estils diversos jazz, claqué, balls de saló, comèdia musical, afrojazz, i dansa moderna i clàssica Estudià a Barcelona, a l’Estudi Anna Maleras amb Diola Maristany, Joan Magriñà i Cesc Gelabert, i també a l’Institut del Teatre amb els professors GBerllini, Carmencita Romero, Madame Elsa i Gillian Gregory A París, es formà al Centre Internacional de la Dansa amb Matt Mattox, i seguí cursos de dansa africana amb David Voutoukoulou A Nova York, continuà la formació al Louis Falco Dance Studio, amb Jerry Armes, Lynn Simonson, MJ Brown, Nancy Mikota, Juan Croveto…

Té per objectiu unir els grups que practiquen la dansa popular i tradicional catalana per a la seva promoció, millora i dignificació D’ençà de la seva constitució, ha celebrat diversos seminaris monogràfics i jornades d’estudis folklòrics per a perfeccionar l’art dels seus grups, i l’any 1988, amb la collaboració del departament de cultura de la Generalitat de Catalunya, organitzà el Primer Congrés de Dansa Catalana d’Arrel Tradicional, celebrat a Sant Cugat del Vallès Els seus òrgans de comunicació són Trencadansa i Punt informatiu El 2002 li fou concedit el premi Nacional de cultura…

Començà a estudiar dansa a la Rambert School de Londres, des d’on Maurice Béjart l’incorporà als seus Ballets du XXe Siècle Completà la seva formació a Brusselles i a Nova York Des del 1981 fins al 1990 treballà al Nederlans Dans Theater contractat per Jiri Kylian, i aquest darrer any entrà com a director artístic i de coreografia del Teatro Lírico Nacional de Madrid, institució que remodelà i rebatejà com a Compañía Nacional de Danza, càrrec del qual dimití l’any 2010 L’any 1983 creà la seva primera coreografia, Jardí tancat , amb Maria del Mar Bonet Des d’aleshores ha realitzat moltes…

Del 1964 al 1967 fou alumna de Mary Wigman a Berlín Fins el 1970 estudià a l’Escola Superior de Dansa Folkwang, dirigida per Hans Züllig En 1970-73 fou ballarina a l’Estudi de Dansa Folkwang, dirigit per Pina Bausch El 1972 inicià la seva carrera coreogràfica a Essen i del 1973 al 1974 fou ballarina al Rotterdam Dans Center El 1975 guanyà el Concurs Coreogràfic Internacional de Colònia, el segon premi al Festival de París i el segon premi al Concurs Coreogràfic de Bagnolet Directora de l’Estudi de Dansa Folkwang del 1975 al 1985, el 1978 rebé el premi Folkwang El 1981 començà a presentar els…

Formà part del Centre Pilar Domínguez i fou campiona d’Espanya d’aeròbic en modalitat de trio 1998, juntament amb Mònica Riba i Noemí Irurtia El 2003 ingressà com a ballarina al grup Esbós Dansa i, posteriorment, dirigí el grup de dansa M’organitzo-Club INEFC És professora d’expressió corporal a l’INEFC de Lleida Ha escrit el llibre Complejidad y deporte 2011 amb Natàlia Balagué El 2013 copresidí el 18è Congrés de l’European College of Sport Sciences