Resultats de la cerca
Es mostren 617 resultats
les Garrigues
Veïnat
Veïnat del municipi de Cercs (Berguedà), a la vall del torrent de les Garrigues
, afluent del riu de Peguera per la dreta, que davalla dels rasos de Peguera i s’uneix al seu col·lector al Pont de Rabentí.
En aquest indret hi ha l’església de Santa Maria de les Garrigues o de Vilosiu
Virà
Municipi
Municipi de la Fenolleda, de llengua occitana, que s’estén per les valls de capçalera de la Matassa: la vall de la ribera de Boissavila, que davalla del roc de Boissavila (1.247 m alt) i del serrat Naut (1.310 m alt), a la divisòria d’aigües amb la vall de Santa Creu (de l’actual departament llenguadocià de l’Aude), i la riera de Virà, que davalla del coll de l’Espinàs (1.050 m alt), que comunica aquesta vall amb Sornià.
Les dues rieres s’uneixen al molí de Perles, prop de Fossa, per formar la Matassa Gran part del terme és boscada, especialment el sector meridional i oriental, que forma part del gran bosc de Boissavila el 60% del terme a la capçalera de la riera de Boissavila hi ha els refugis forestals de Ròcabruna i Gastepà La superfície agrícola és de 49 ha 4% del territori, 30 de les quals de pastures i farratge, 8 de cereals, 9 de vinya, 1 d’arbres fruiters i menys d’una de patates El cens ramader dóna 76 caps d’oví i 51 de cabrum El poble , que agrupa la poca població del municipi, és situat a 620 m…
Vilacarle
Vista del poble de Vilacarle
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Poble
Poble (970 m alt) del municipi de Tor-la-ribera (Ribagorça), al S del terme, a l’esquerra de la ribera de Vilacarle, que davalla del massís del Turbó i s’uneix a l’Isàvena davant Biesques d’Ovarra.
Fou cap del municipi el qual es deia Vilacarle i Santanulla al segle XIX De la seva església parroquial Santa Maria depèn el poble de Visalibons
Vall-de-riu
Vall
Vall d’Andorra, dins la parròquia de Canillo, que davalla del port de Vall-de-riu (o de l’Estanyó) i s’uneix a la vall de la Valira entre l’Aldosa de Canillo i Sant Joan de Caselles.
A la capçalera hi ha els estanys de Vall-de-riu
Vallcebollera
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, a la confluència de les rieres de Peguera i del Prat del Rector, que davallen del pla de les Salines, amb la de Faitó, que davalla del massís del Puigmal, origen de la Llavanera.
El poble , situat a 1500 m alt, és dominat per l’església parroquial Sant Feliu, feta de nou al segle XIX El terme comprèn el poble del Puig de Vallcebollera i l’ermita de Sant Bernabé
el Masserof
Caseria
Caseria (5 h diss [1960]) del municipi de Xaló (Marina Alta), situada al S de la vila, a la vall del barranc del Masserof, afluent, per la dreta, del riu de Gorgos, que davalla de la serra de Bèrnia.
Era una antiga alqueria islàmica que Jaume II donà, el 1325, a l’almirall Bernat de Sarrià
Sant Pere de Riu
Aspecte del comunidor de Sant Pere de Riu
© Alberto González Rovira
Història
Antiga demarcació del municipi de Tordera (Maresme), al sector del terme al S del massís del Montnegre, a la vall mitjana de la riera de Pineda, que davalla d’Hortsavinyà, prop del límit amb el terme de Pineda (Maresme).
El terme és format per masies disseminades i centrat per l’església parroquial Sant Pere Formà part, al segle XIX, amb Vallmanya, del municipi d’Hortsavinyà
Vies urinàries
Anatomia humana
Les vies urinàries es troben constituïdes per una sèrie de vísceres buides que recullen l’orina elaborada als ronyons, l’emmagatzemen i la porten a l’exterior de l’organisme Inicialment són dobles, una via per a cada ronyó, però ambdues vies conflueixen en una sola cavitat, on s’emmagatzema l’orina, i des d’on és excretada a l’exterior per un conducte també únic Pelvis i calzes renals Urèters La part més alta de les vies urinàries es troba a l’interior del mateix ronyó, al si renal Així, l’orina elaborada al ronyó és abocada als calzes renals menors , uns tubs prims, amb un extrem en forma de…
coma de Subenuix
Vall del Pallars Sobirà, dins el terme d’Espot, que davalla del pic de Subenuix (2.949 m), a la línia de crestes que separa la vall d’Espot, la vall Fosca (Pallars Jussà) i la vall de Boí (Alta Ribagorça).
És drenada pel riu de Subenuix , immissari de l’estany de Sant Maurici, a mitjan curs del qual alimenta l’ estany de Subenuix
el Pallars
el Pallars Vista aèria de la vall Ferrera
© Fototeca.cat
Regió natural i històrica de Catalunya, vessant mediterrani dels Pirineus centrals.
És separada de la Vall d’Aran i de les terres occitanes de Comenge i País de Foix per l’aresta pirinenca que separa les conques de la Garona i de l’Ebre Dins aquesta, el Pallars s’orientà de N a S ocupant, llevat de la vall més baixa, la conca de la Noguera Pallaresa, entre les de la Noguera Ribagorçana Ribagorça i del Segre Andorra i Alt Urgell A migjorn, dins la Depressió Central Catalana, les dues Nogueres s’aiguabarregen amb el Segre a la comarca de la Noguera Seguint la direcció meridiana, hom hi pot distingir, en els 80 a 85 km d’amplària que assoleix aquí el vessant mediterrani dels…