Resultats de la cerca

Després d’estudiar al Conservatori de Viena i de dirigir en diversos teatres, el 1869 esdevingué director al Theater an der Wien Durant els catorze anys que es mantingué en el càrrec, es guanyà una gran reputació com un dels millors mestres de l’opereta vienesa gràcies a obres com Gräfin Dubarry 1879, Apajune der Wassermann 'Apajune, l’esperit de l’aigua', 1880 o Der Bettelstudent 'L’estudiant captaire', 1882, amb la qual assolí un èxit mundial Els seus triomfs li permeteren retirar-se de la direcció i dedicar-se només a compondre Entre les seves obres posteriors destaquen Gasparone 1884 i…

Estudià ciències de la informació a la Universidad Nacional de Lomas de Zamora Buenos Aires Posteriorment emigrà a Espanya, on treballà com a publicista, compaginant-ho amb la creació teatral fins que es pogué dedicar plenament a l’activitat artística El seu teatre, en què ha dirigit els seus propis textos, combina una escriptura en un llenguatge colloquial i aparentment espontani amb un treball plàstic proper al teatre-dansa i la performance , en uns muntatges en què els mites clàssics i moderns articulen un discurs de denúncia social i reflexió humanística Entre les seves obres…

Començà a estudiar medicina, però, acusat d’activitats dissidents i de desobediència durant el servei militar, fou arrestat i apartat de la universitat Amb la reunificació 1989 reprengué la carrera, i un cop acabada, començà a exercir en una clínica de la seva ciutat El 2004 abandonà la professió mèdica per dedicar-se exclusivament a escriure A banda d’assaigs, poemes i narracions, és autor de les novelles Der Hecht, die Träume und das Portugiesische Café ‘El lluç de riu, el somni i el cafè portuguès’, 2000, Der Schlaf in den Uhren ‘El somni en els rellotges’, obra no publicada…

De jove visqué a Madrid, França i el Marroc amb la seva família, que el 1940 s’exilià a Mèxic, on estudià lletres Posteriorment fou professor a l’Institut Francès d’Amèrica Llatina 1948-54 i més tard treballà en diversos mitjans de comunicació, editorials i organismes internacionals, a més de dedicar-se a l’ensenyament universitari, i, del 1970 al 1984, any en què es jubilà, treballà en la institució cultural del Colegio de México Publicà, entre altres, els reculls poètics La luz provisional 1950, Apariciones 1978, Cuadernos del nómada 1978, Cantata a solas 1985, Lapso 1986,…

El 1948 abandonà l’ofici de fuster per dedicar-se professionalment a la cançó melòdica, gènere dins del qual assolí una gran popularitat, sobretot amb versions de cantants francesos, italians i nord-americans Ch Aznavour, G Bécaud, R Carosone, D Modugno, Nat King Cole, etc Tingué una presència destacada en programes de ràdio féu gires per l’Estat espanyol i l’Amèrica Llatina collaborà amb artistes com Sara Montiel, Carmen Sevilla, Josep Guardiola o Mary Santpere, i participà en el Festival de la Cançó Mediterrània i en el Festival de Benidorm Durant aquests anys enregistrà una…

Estudià a l’Escola Eton i es llicencià en dret a la Universitat d’Oxford Abans de dedicar-se a la política, exercí l’advocacia durant deu anys fins que el 1906 fou escollit membre de la Cambra dels Comuns en representació del Partit Conservador, de la qual formà part fins el 1923 Al llarg d’aquests anys ocupà diversos càrrecs ministerials El 1919 participà en la signatura de la Pau de París i collaborà en l’elaboració dels estatuts de la Societat de Nacions de la qual arribà a ser el vicepresident Representà a la Gran Bretanya en la Comissió Internacional de Desarmament celebrada…

Llicenciat en dret 1891 a la National Normal University a Lebanon, Ohio, s’inicià en el món de l’advocacia quan entrà a treballar en un bufet d’advocats de Celina, pràctica que abandonà al cap de poc per dedicar-se a la política S'incorporà a la Cambra de Representants dels Estats Units per l’estat de Tennessee, càrrec que exercí durant onze legislatures en 1907-21 i 1923-31 El 1931 fou escollit senador però dos anys més tard hi renuncià en ser nomenat secretari d’estat pel president Franklin Roosevelt, càrrec en el qual es mantingué durant onze anys fins que el 1944 hi renuncià…

Estudià anatomia i pintura abans de dedicar-se plenament al dibuix i la historieta gràfica El 1936 fundà amb Jerry Igger un prestigiós estudi on treballaren dibuixants com ara Jack Kirby, Lou Fine, Bob Kane i Wallace Wood El 1940 creà el personatge The Spirit, protagonista d’una sèrie inspirada en la novella negra i el cinema que es publicà fins el 1952 que innovà el gènere entre altres novetats, el sistema de distribució en forma de llibrets de 16 pàgines fou el precedent dels llibres de còmics, i la publicació de A Contract with God 1978 donà lloc al neologisme “novella gràfica…

Es doctorà en medicina a Leiden 1749, però s’establí a Berwickshire el 1754 per a dedicar-se a la gestió de la seva pròpia granja El 1768 marxà a Edimburg, on els seus estudis feren que hom el consideri actualment un dels pares de la geologia Defensà la teoria del plutonisme , la qual assegurava que les roques eren el producte solidificat del magma interior de la Terra L’any 1785 publicà Theory of the Earth , on introduí el concepte que dècades després Charles Lyell anomenà uniformitarisme , que consisteix en què la història de la Terra pot ser interpretada a partir dels…

Des de ben jove mostrà uns dots especials per a la música i el desig de dedicar-se a la composició Començà els estudis de música a la catedral de Gloucester i després guanyà una beca que li permeté entrar al Royal College of Music, on estudià composició amb ChV Stanford Des del 1920 fins a la seva mort fou mestre de composició en aquest mateix centre Fou conegut per les seves cançons -algunes de les quals es compten entre les millors del segle XX- i la música de cambra i orquestral La música coral, tanmateix, també ocupa un lloc important en la seva producció, sobretot la música…