Resultats de la cerca

El califa Hišām 724-743 l’envià en ajut del seu delegat a Ifrīqiya durant la revolta dels berbers 740 Fou derrotat i es refugià a Tànger, d’on fou alliberat pel governador d’Al-Andalus, ‘Abd al-Malik Aquest, resolt el problema dels rebels, volia foragitar els sirians de Balǧ de la península Ibèrica Balǧ es proclamà emir, però morí poc després Les forces dels sirians, introduïdes per ell, produïren un problema social resolt per l’emir Abū-l-Haṭṭār 743-745 en installar-los seguint el model oriental

Catòlic i conservador, fou detingut durant la guerra civil de 1936-39 Des del 1955 hom el designà successivament regidor i tinent d’alcalde de Barcelona, comissari del Pla de Desenvolupament 1962, sotssecretari d’obres públiques 1965-70, procurador en corts i delegat del govern al Consorci de la Zona Franca barcelonina a més, presidí el Cercle Català de Madrid El 1976 encapçalà la Unió Catalana, grup polític lligat a la Unión Democrática Española, de Silva Muñoz, i el 1977 intentà, sense èxit, d’obtenir un escó per Alianza Popular

Procedent de les files de la CEDA, durant la Guerra Civil Espanyola es passà al bàndol insurgent, on collaborà com a especialista en dret civil Acabada la guerra fou regidor de Tàrrega 1942, entrà a la Diputació Provincial de Lleida 1943 i posteriorment en fou president 1946-50 i arribà a procurador en corts 1943-49 Fou, juntament amb Víctor Hellín, un dels casos excepcionals de governadors civils catalans franquistes que exerciren dins el Principat, essent delegat governatiu a Tarragona 1950-51, Lleida 1951-56 i Girona 1956-62

Desenvolupà diverses activitats en el camp de la política cultural a Birmània 1957-61 Fou delegat a l’ONU i collaborà en missions pacificadores per exemple, al Congo Actuà de secretari general de l’ONU, a la mort de DH Hammarskjöld 1961, i en fou elegit secretari general el 1962, fins que dimití el 1971 Bon mediador crisi cubana i congolesa, es trobà amb el greu conflicte del Pròxim Orient a causa de les guerres araboisraelianes És autor d’obres de pedagogia i d’història Rebé el premi Nobel de la pau el 1972

S’inicià al Collegi Sant Ramon de Vilafranca i completà la seva formació al planter del Futbol Club Barcelona Després de quatre anys allà, jugà una temporada a l’Hoquei Club Sentmenat, dues a la Unió Esportiva Horta, dues al Cerdanyola Club d’Hoquei i tornà al Barça, on en jugà cinc més abans de penjar els patins a trenta anys Guanyà una Copa d’Europa 1997, una Copa Intercontinental 1998, dues Lligues 1996, 1998 i quatre Lligues Catalanes 1995-98, sempre amb l’equip blaugrana La temporada 2011-12 entrà com a delegat al primer equip del FC Barcelona

Desenvolupà tota la seva tasca com a dirigent a les comarques de Girona Vinculat amb el bàdminton a Catalunya des dels seus orígens, el 1983 fou secretari tècnic de la delegació provincial a Girona de la Federació Espanyola de Bàdminton El 1984 fundà el Club Bàdminton Girona, primer club de bàdminton gironí, i el 1987, el Club Bàdminton Salt L’any 1986 fou un dels principals impulsors de la Federació Catalana de Bàdminton i durant els anys noranta fou secretari tècnic i delegat de la delegació de Girona També fou un dels organitzadors del primer Campionat de Catalunya, disputat a Salt

Estigué lligat sempre al Club 7 a 9, on començà a jugar el 1945, excepte un any que jugà amb el Mayda Formà part de l’equip campió de Lliga entre el 1964 i el 1967, si bé no n’era titular Participà en el Mundial del 1959 Com a directiu, fou delegat del 7 a 9 i el 1968 fundà l’Escola Nacional d’Entrenadors, que també dirigí Igualment, fou membre de la junta directiva de la federació espanyola Rebé la insígnia d’or i la distinció com a soci de mèrit del seu club

Pioner de la medicina esportiva associada amb la boxa, exercí com a metge en diversos combats a Barcelona Després de la Guerra Civil, fou nomenat delegat nacional de boxa i presidí la Federació Espanyola de Boxa FEB fins que el 1941 fou substituït pel comandant Enrique Ocerín i passà a ocupar una vicepresidència També presidí la Federació Catalana de Boxa 1955-56 Rebé la medalla al mèrit esportiu 1966 de la Delegación Nacional de Educación Física y Deportes, la medalla de plata al mèrit esportiu 1972 i la medalla al mèrit de la FEB, de la qual fou president d’honor

Des del 1958 fou jugador del Club Beisbol Siemens, de Cornellà de Llobregat, amb el qual jugà regularment el Campionat d’Espanya Fou delegat i posteriorment president del club El 1968 rebé el premi de la Federació Catalana de Beisbol al millor directiu de beisbol Es dedicà també a l’arbitratge de partits de la Lliga espanyola D’altra banda, fou vocal 1973 i president de la Federació Catalana de Beisbol i Softbol 1997-2002 Rebé la insígnia d’argent de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya 2003 i la insígnia d’or de la federació catalana 2007

Fou director de l’equip de la Unió Ciclista Sant Cugat 1972-75 El 1975 entrà a la Federació Catalana de Ciclisme FCC i ocupà el càrrec de seleccionador infantil Parallelament, exercí de director tècnic del Club Ciclista Cornellà 1975, el Club Ciclista Rubí 1976-78, el Restbarna 1979, l’Hospitalet 1980, el Kelme amateurs 1981-82 i la Penya Ciclista Orbea 1983-85 Fou seleccionador català d’ amateurs 1986-92, vicepresident de la FCC i delegat per Barcelona 1992-95 Posteriorment, fins el 2004, exercí de coordinador de ciclisme en ruta Fou director de l’equip del Club Ciclista…