Resultats de la cerca
Es mostren 577 resultats
Unió de Pagesos
Agronomia
Sindicat agrícola, fundat l’any 1974.
Amb voluntat d’aplegar totes les capes socials del camp català, nasqué com a oposició als sindicats oficials, les Hermandades franquistes i la política de monopolis El seu òrgan d’informació, formació i debat és La Terra nom del butlletí de l’antiga Unió de Rabassaires , el primer número del qual aparegué al juliol del 1975 El 1976 l’organització es donà a conèixer públicament en l’assemblea celebrada al monestir de Poblet, i celebrà el primer congrés constituent a l’Espluga de Francolí Conca de Barberà Fou legalitzada pel maig del 1977 Fou membre de la Coordinadora…
Estat Català
Política
Moviment polític del Principat, de caràcter separatista, fundat per Francesc Macià el 18 de juliol de 1922 en un acte que tingué lloc al CADCI, amb la finalitat de proclamar la República Catalana.
Aviat rebé el suport de la Federació de Clubs Separatistes, creada a Cuba Macià i un grup d’oradors recorregueren Catalunya i organitzaren una xarxa de grups locals amb l’ajut del periòdic quinzenal Estat Català , dirigit pel mateix Macià, amb un cos de redacció format per Domènec Soler, Lluís Marsans i Daniel Cardona, amb Manuel Pagès d’administrador El moviment donà suport a Rovira i Virgili en les eleccions de l’abril del 1923 i dirigí l’agitació de l’onze de setembre del mateix any A l’adveniment de la Dictadura i en exiliar-se Macià, restà al Principat un directori clandestí, i el…
congrés del Teatro de la Comedia
Teatre
Reunió de 437 delegats de la CNT que representaven uns 756 100 afiliats de tot l’Estat espanyol, celebrada els dies 10-18 de desembre de 1919 al Teatro de la Comedia, de Madrid.
El congrés ratificà els acords del congrés de Sants i organitzà els sindicats únics per ram d’indústria Refermà que l’objectiu final de la CNT era el comunisme llibertari i optà per l’adhesió de la CNT a la Internacional Comunista
Acció Súper 8
Cinematografia
Entitat creada a Barcelona el 1975 sota l’impuls d’Enrique López Manzano i que aplegà els afeccionats als formats de pas estret i de vídeo.
Fou el primer grup d’aquestes característiques de l’Estat espanyol, i sorgí en sintonia amb altres entitats semblants, com Action Super 8 & Video París, 1973 Al voltant de López Manzano es reuniren cineastes com Vicent Gil, JMMartí Corbella, Josep Carbó, Ricard Aymamí, JLCórdoba del Águila, Joaquim Moliné o FJGonzález González El collectiu fou una continuació de la Barcelona Cine Coop Distribución 1974, que inicià la seva tasca de difusió el 1975 amb el nom de CineAcción Coop Distribución El mateix any de la seva fundació, Acció Súper 8 convocà la I Setmana Nacional del Film Súper 8 i…
Bloc Nacionalista Valencià
Política
Federació de partits polítics nacionalistes valencians constituïda el 1998 que integrà la Unitat del Poble Valencià (UPV), el Partit Valencià Nacionalista (fundat el 1990), Nacionalistes d’Alcoi (1994) i independents.
També conegut per BLOC, se situa en el centreesquerra Les seves reivindicacions se centren en la defensa dels interessos valencians sense vinculacions amb partits d’àmbit estatal o d’altres territoris dels Països Catalans i, especialment, en la defensa del valencià la identitat del qual reconeix amb el català i del territori El primer congrés nacional del BNV 2000 elegí una direcció encapçalada per Pere Mayor a la secretaria general i Ferran Puchades a la presidència, que foren rellevats el 2003 per Enric Morera i Josep Maria Pañella El maig de 2016 hom acordà una nova direcció amb la…
Santa Maria de Puigcerdà
Art romànic
La vila de Puigcerdà té el seu origen a la darreria del segle XII Segons un document datat el 16 de març de 1178, el rei Alfons I de Catalunya-Aragó havia fet traslladar la vila d’Ix a l’indret anomenat Montcerdà Monte Cerdano i concedí al bisbe d’Urgell, Arnau de Preixens, un lloc a la nova vila perquè pogués edificar una església parroquial Cal suposar, doncs, que el temple que es fundà fou la parròquia de Santa Maria de Puigcerdà, de la qual no s’han localitzat notícies documentals fins ben entrat el segle XIII En aquest sentit hi ha constància que els anys 1279 i 1280 el capellà de…
Interpol
Sigla amb què és coneguda l’Organització Internacional de Policia Criminal, amb seu a Lió (França).
La seva funció és combatre el crim i la delinqüència en qualsevol dels seus vessants narcotràfic, terrorisme, crims contra la humanitat, tràfic de persones, frau fiscal, blanqueig, corrupció, falsificació, pertinença a organitzacions criminals, immigració illegal, cibercrim, etc, facilitant i potenciant la cooperació entre els cossos policials dels estats membres quan les activitats criminals o delictives i els seus agents superen els marcs legals i policials de cadascun i esdevenen transnacionals L’òrgan suprem de presa de decisions és l’Assemblea General, formada per delegats…
Sant Miquel de Sansor, abans Santa Maria (Prats i Sansor)
Art romànic
Les ruïnes de l’antiga església de Sansor se situen en el poblet homònim, localitzat a la plana, vora el riu Segre Consta que, a la darreria del segle XII, el temple de Sancor fou saquejat pels exèrcits del comte Ramon Roger de Foix i del vescomte Arnau de Castellbò, defensors de l’heretgia càtara, i se n’emportaren tots els ornaments Cal lamentar que el document manqui de precisió sobre els ornaments que van extreure de l’església romànica, perquè s’hauria conservat una llista d’objectes de culte d’època romànica Per un document datat l’any 1290, hom sap que l’església de Sansor era dedicada…
Sant Julià de Basturs (Isona)
Art romànic
Situació Església de la fi del període romànic, de gran simplicitat constructiva i mancada d’ornamentació ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Julià és al centre del poble de Basturs, al qual s’arriba per una carretera que surt de Figuerola d’Orcau JAA Mapa 33-12 290 Situació 31TCG359689 Història La primera notícia sobre Basturs i el seu castell és del 1055, any en què Ramon V de Pallars Jussà va vendre a Arnau Mir de Tost aquesta fortalesa El monestir de Santa Maria de Gerri tingué diverses propietats al terme de Basturs l’any 1104 l’abat Ponç cedia una terra al lloc de Basturç a…
Santa Maria de Su (Riner)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Riner Inicialment depengué de la parròquia de Sant Martí de Riner com a capella o sufragània, però posteriorment passà a tenir funcions parroquials, que ha conservat fins a l’actualitat Depengué de la canònica de Solsona El lloc de Su “ Suvo ” és documentat a partir de l’any 1053, mentre l’església ho és des del 1055, quan Dalmau, senyor del castell de Riner, la seva muller Elisava i llurfill Hug, donaren a Guifré i a la seva muller Ermengarda un alou situat al terme del castell de Riner, al lloc de Su “ Suvi ” o al Cors prop de Fornells “ ipso Cursu…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina