Resultats de la cerca
Es mostren 1295 resultats
Sant Salvador de Toló
Sant Salvador de Toló
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Gavet de la Conca (Pallars Jussà), situat al vessant esquerre de la vall de Conques, al peu de la serra de Campanetes.
De la seva església parroquial Sant Salvador depèn la de Sant Vicenç de Toló, antiga matriu El lloc depenia del castell de Toló, pertanyent al vescomtat de Vilamur Fou municipi independent fins el 1970 L’antic terme comprenia els llogarets i les caseries del Mas de Guillem, Mereia, Perolet, Castellnou, Toló o Sant Vicenç de Toló, Mata-solana , la Ferreria, Presquiró i l’hostal Roig Comprenia encara la casa i antic priorat i quadra de Bonrepòs i el despoblat de Montllor
Instituto Geográfico Nacional
Organisme públic de l’Estat espanyol, amb seu a Madrid, que el 1978 substituí l’Instituto Geográfico y Catastral, que, al seu torn, havia substituït l’Instituto Geográfico y Estadístico (fundat el 1870).
Des del 1926 depenia de la presidència del govern, però a partir del 1984 ha estat integrat al ministeri d’obres públiques És l’únic organisme que pot realitzar per ell mateix el procés complet de formació d’un mapa, des de la base geodèsica fins a la impressió, i té cura de la conservació de les xarxes geodèsiques, de la formació i actualització dels mapes estatals a escala 150 000 i 125 000 i de la realització i conservació del cadastre topogràfic
Torre de la Plana (Cambrils)
Art romànic
Torre de guaita de l’actual partida de la Plana, que a l’edat mitjana fou una petita demarcació que depenia originàriament del terme de Mont-roig Més tard passà al terme de Cambrils L’única constància d’aquesta torre és un document del segle XIV en què es consigna a la Plana una torre de defensa i quatre o cinc edificis més, en el que sembla que era un petit nucli de població No resten vestigis d’aquesta fortalesa
Sant Llorenç de les Esglésies (Navàs)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Castelladral, al lloc de les Esglésies No degué passar de capella rural Depenia del monestir de Sant Llorenç prop Bagà L’església apareix citada el 983 en l’acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, juntament amb Santa Maria, Sant Pere i Sant Joan, que formaven part de les Ecclessias Clavatas , que en un moment indeterminat adquirí el monestir Avui no es coneix el lloc on podia aixecar-se aquesta capella
Santa Maria de Serrat (la Vall de Lierp)
Art romànic
El llogaret de Serrat és al peu del massís del Turbó, a la capçalera del barranc homònim i de la vall de Lierp A partir de la baixa edat mitjana i fins a la desamortització consta en poder del capítol de Roda L’església de Santa Maria era el centre de les possessions canonicals a la vall Al segle XIX, segons el Diccionario de P Madoz, hi havia un capellà i dos beneficiats de patronat particular en depenia l’església de Paderniu
Sant Esteve d’Estagell
Art romànic
L’església parroquial d’Estagell és esmentada des de l’any 951 Aquest mateix any consta que Estagell villa Stagello ja depenia de l’abadia de Santa Maria de la Grassa, sense que hom sàpiga des de quan Des del segle XII, el titular dels drets de la Grassa a Estagell era el cambrer d’aquest monestir L’església de Sant Esteve d’Estagell fou enterament renovada als segles XVII-XVIII Conserva alguns sectors de murs datables al segle XII
la Palma
Veïnat
Veïnat del municipi de Cabanelles (Alt Empordà), a la dreta del Fluvià, enfront d’Espinavessa, poble del qual depenia.
Formava part de la baronia de Navata
Conorbau
Història
Antiga quadra de l’Alt Urgell, a la dreta del Segre, que al sXIX depenia del lloc de Gramós.
el Roure
Santuari
Santuari (la Mare de Déu del Roure i antiga canònica augustiniana del municipi de Pont de Molins (Alt Empordà), als vessants de la serra dels Tramonts.
La comunitat de canonges es mantingué des dels s XIII al XVI, que fou secularitzada La devoció popular a la imatge una talla romànica inicial fou substituïda per una de gòtica, d’alabastre policromat, al s XV l’actual santuari és obra de la primera meitat del s XVII Depenia de la parròquia de Llers, on fou traslladada la imatge el 1793 i definitivament el 1809, fins que el 1936 fou destruïda ha estat substituïda per una de nova de Frederic Marès Resten només ruïnes
nivell de subsistència
Economia
Quantitat de béns i serveis, que, des d’un punt de vista històric, són considerats com el mínim necessari per al sosteniment i la reproducció de la força de treball.
Segons els autors clàssics, la consideració que la part de producte que corresponia a la retribució del treball depenia directament del nivell de subsistència en cada moment històric, es trobà a la base de totes les seves argumentacions KMarx ho recollí en l’exposició de la teoria de l’explotació, bé que considerà que el nivell de salaris podia diferenciar-se del mínim de subsistència no solament per oscillacions temporals del mercat, sinó com a conseqüència de l’ofensiva reivindicativa de la classe obrera
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina