Resultats de la cerca

El 1897 el papa Lleó XIII li concedí el títol de marquès vitalici de Casa-Maury Residí els darrers anys de la seva vida a París, on reunia al seu domicili un cenacle d’artistes i d’intellectuals

Fill del duc Joan Ramon Folc IV de Cardona Tingué la baronia d’Assuévar Heretà el càrrec, fins aleshores vinculat a la família Requesens, pel seu matrimoni amb Joana de Requesens Durant la revolta del 1520 a Barcelona mantingué una actitud ambigua i més aviat contrària als consellers La plaça de Santa Anna, on donava el seu palau, fou sovint escenari de justes El succeí en el càrrec el seu fill Pere de Cardona i de Requesens 1543-93, i, a aquest, el seu fill Enric de Cardona i d’Erill , fins l’any 1602

Durant la guerra civil de 1462-72 es revelà com un dels primers capitans de Joan II fou conegut com el Bastard de Cardona El 1474 dugué a terme una important missió diplomàtica al Rosselló, i tingué un paper destacat a les corts de 1473-79

Secundant les revoltes nobiliàries comandades pel vescomte Ramon Folc V de Cardona, cosí germà seu, es negà a participar en la guerra d’ajut a Castella contra Granada i fou desposseït dels seus feus per Jaume I 1274 el mateix any signà els pactes d’Àger contra l’autoritat reial Fou un dels ostatges per a garantir l’entrevista a la Jonquera-Panissars entre Alfons II de Catalunya-Aragó i Carles II d’Anjou 1290 Fou mitjancer entre Jaume II i el noble Artal d’Alagó 1293 El 1294 fou nomenat alcaid dels cristians de Tunis Renuncià en nom del Temple als drets de l’orde sobre Tortosa i Fraga en canvi…

Estudià gramàtica, filosofia, matemàtiques i medicina a València, i dret a Salamanca S'interessà per l’arqueologia i la botànica Fou membre de l’Academia Naturae Curiosorum i de la Göttingen Akademie der Wissenschaften i mantingué correspondència amb Linné de qui traduí la Philosofia botanica i el Species plantarum al castellà i amb Haller a qui facilità la informació sobre els botànics catalans i hispànics que figuren a la seva bibliografia botànica El 1769 es retirà a Tovarra, on exercí com a metge La seva publicació més destacada és Teoremas y problemas para examinar y saber usar…

Format segurament al taller dels germans Serra, s’independitzà el 1394 i desenvolupà, fins el 1432, una activitat pictòrica que evolucionà des de l’estil dels Serra, l’italogòtic, fins al de Borrassà, el gòtic internacional Fou un artista eminentment popular, amb un gust predominant per la cosa accessòria i anecdòtica, però no exempt de refinament i de lirisme Obra seva documentada és el retaule de Sant Nicolau de la seu de Manresa 1406 Hom li atribueix, entre altres obres, el retaule de Sant Martí Sarroca , la taula de la Mare de Déu amb el Nen Jesús i àngels músics Museu Episcopal de Vic i…

A Múrcia estampà amb Gabriel Lluís Arinyo diverses obres i, sol, uns tractats de Rodríguez de Almella 1487 El 1494 ja era a València El 1495 imprimí amb Pere Trinxet el Llibre dels jocs partits dels scacs , i sol, Lo Quart del Cartoxà de Joan Roís de Corella, les faules d’Isop en llatí, la Vida de sant Honorat ,i el 1497, la Vita Christi d’Isabel de Villena, Lo procés de les olives i Lo somni de Joan Joan

Professà a la Universitat de París els anys 1342, 1345, 1357 i 1358 Mantigué una estreta relació amb el també carmelità Joan Ballester, a instància del qual el papa Urbà V manà que fos promogut al magisteri El 1379 el rei Pere III el consultà respecte al cisma Compongué una exegesi del saltiri en català, així com alguns llibres de sentències, dos volums de sermons i un miserere en català

Filla del comte Borrell II i de Letgarda de Roergue Fou casada amb el vescomte Udalard I de Barcelona El 1006 el seu marit li vengué el castell de Freixe Anoia, que ella donà 1041 al seu fill, el bisbe de Barcelona Guislabert

Mestre de l’obra del palau reial de Barcelona, fou l’autor de la capella de Santa Àgata 1302-11 Construí, amb Pere de Prenafeta, el sepulcre dels reis Jaume II i Blanca d’Anjou 1312-15 al monestir de Santes Creus Intervingué també, segons sembla, en la construcció del monestir de Pedralbes, a Barcelona