Resultats de la cerca
Es mostren 2482 resultats
tema
Música
Idea o frase melòdica i rítmica i més rarament harmònica fàcilment identificable i susceptible d’ésser variada o desenvolupada (variació).
Normalment té més amplitud que el motiu i que la cèllula, ja que és format per un conjunt d’elements que formen una unitat que dóna suport al conjunt de la composició L’elaboració del tema de manera profunda s’inicià amb la sonata A partir de Beethoven el desenvolupament del tema s’intensificà i els temes adoptaren una diversificació que es concretà en dues i tres parts En ple Romanticisme aparegué el tema cíclic que dóna unitat a tota la composició, com en determinades obres de JBrahms i de CFranck
assegurança de viduïtat
Economia
Dret del treball
Pensió vitalícia a la qual té dret el vidu o la vídua d’un treballador o d’un funcionari que hagi cotitzat a la seguretat social.
La pensió —mensual— que rep el vidu o la vídua d’un treballador equival al 45% de la quantitat que resulta de dividir per 28 la suma de bases de cotització de l’obrer mort durant un període continuat de 24 mesos naturals equival al 60% de la pensió d’invalidesa o de jubilació del cònjuge difunt i al 45% del salari real del cònjuge mort en accident laboral en aquest cas, rep també una indemnització equivalent a sis mensualitats Les pensions dels vidus de funcionaris són determinades per cadascuna de les legislacions especials
ADN mitocondrial
Bioquímica
ADN no nuclear que es replica i s’expressa mitjançant l’aparell genètic específic dels mitocondris.
Les alteracions, mutacions i deficiències a l’ADN mitocondrial són la causa de determinades malalties, moltes de les quals estan relacionades amb l’envelliment, com, per exemple, determinats casos de diabetis mellitus i infarts de miocardi, la malaltia d’Alzheimer, la neuropatia òptica hereditària de Leber, l’epilèpsia mioclònica i la síndrome de Pearson D’altra banda, l’acumulació d’alteracions en l’ADN mitocondrial en el decurs de la vida dels organismes, degudes altrament al seu funcionament normal, és una de les múltiples causes de l’envelliment
evapotranspiració potencial
Ecologia
Quantitat màxima d’aigua que pot passar a l’atmosfera per evapotranspiració en un període de temps determinat.
L’evapotranspiració potencial és el màxim retorn possible d’humitat a l’atmosfera sota unes condicions tèrmiques determinades i amb una vegetació en equilibri amb el clima d’una zona L’evapotranspiració potencial es calcula, amb moltes dificultats, a partir de l’aigua disponible, que a les zones continentals és constituïda per l’aigua de precipitació més la reserva d’aigua del sòl Està estimada en 940 l/m 2 anuals en la superfície dels mars i oceans, i entre 200 i 600 l/m 2 sobre els continents
empresa mixta
Economia
Empresa que combina atribucions i objectius de l’empresa privada i l’empresa pública
.
Hi ha dues concepcions d’empresa mixta, segons que hom la consideri —des d’una perspectiva tradicional i també més estreta— com a associació entre el poder públic i els interessos privats en el si d’una mateixa entitat o bé —a partir d’una concepció que desborda àmpliament aquest marc essencialment societari— com un tipus d’acció concertada entre el poder públic i els interessos privats Molt sovint les empreses mixtes han estat constituïdes deliberadament amb el fi d’assegurar un servei públic o d’explotar determinades riqueses naturals
glaciologia
Hidrografia
Ciència que estudia la formació i el comportament del glaç i les diverses formes en què aquest es presenta a la natura (inlandsis, glaceres, icebergs, etc).
El glaç és format per nombrosos cristalls amb estructures molt complexes a causa de la pressió, que és molt elevada en determinades concentracions de glaç, com és a l’Antàrtida —on el gruix assoleix els 3 000 m— o a Grenlàndia, el glaç experimenta un tipus determinat de metamorfisme que el fa altament consistent, i el seu comportament no s’allunya gaire de l’observat en alguns tipus de roques En alguns aspectes, el glaç es comporta com una roca sedimentària, car és fàcil d’observar distintes capes corresponents a diversos períodes climatològics
follet
Folklore
Esperit familiar, més aviat entremaliat i faceciós que malèfic, imaginat per la superstició popular, el qual habita certes cases, turmenta la gent durant el son, etc.
Al Principat, en especial a la part septentrional, hom considera el follet dins aquesta línia de geni entremaliat que trena les cues dels cavalls i animals de peu rodó, posa en desordre el que troba al pas, escampa el gra, etc A Mallorca i a Eivissa, on tenen aquest paper els dimonis boiets i els homenets de colzada, el follet és un esperit diabòlic al servei de determinades persones, a les quals confereix propietats màgiques, com fugir o desaparèixer el solen dur generalment dins una bossa o un sarró
iconologia
Art
Ciència auxiliar de la història de l’art que dóna un sentit interpretatiu a l’estudi d’una obra d’art.
Originada, al primer terç del s XX, en l’escola fundada per Aby Warburg a Hamburg i traslladada el 1934 a Londres, l’anàlisi iconològica porta a definir els significats intrínsecs dels temes estudiats per la iconografia Aquests significats depenen de l’època, de l’entorn social i de les tradicions que qualifiquen inconscientment l’artista i que es reflecteixen en la seva obra, la qual és, per a la iconologia, un testimoni-document d’una època i una societat determinades Entre els seguidors d’Aby Warburg destaquen FSaxl, EPanofsky, EWind i EHGombrich
Colin Maclaurin
Matemàtiques
Matemàtic escocès.
A la seva obra fonamental, A Treatise of Fluxions 1742, prolongà amb mètodes originals els càlculs del seu mestre INewton sobre determinades qüestions encara no aclarides del tot, com la figura d’equilibri d’una massa fluida en rotació, l’atracció exercida per un ellipsoide homogeni sobre punts de la seva superfície o el seu interior, etc Establí també la fórmula que duu el seu nom, sobre el desenvolupament en sèrie de funcions És autor de Geometria organica 1719, i descobrí un nou mètode de descripció de les còniques
derma

Derma sota la capa de l’epidermis: a, epidermis; b, derma; c, papil·la dèrmica; d, glàndula sudorípara
© fototeca.cat
Anatomia
Capa inferior de la pell, de la qual constitueix la part més important i el substrat d’on l’epidermis i els annexos cutanis obtenen el nodriment.
És format per una associació de proteïnes fibroses i una substància matriu, les quals, per interacció, donen a la pell unes determinades qualitats de resistència i elasticitat També presenta elements cellulars diversos i xarxes vasculars i nervioses disposades en estrats parallels a la superfície Les fibres nervioses hi presenten unes terminacions especialitzades per a captar diverses sensacions En la pell humana hom pot fer clarament una distinció entre una capa superficial dentada, que s’imbrica amb les digitacions epidèrmiques, anomenada derma papillar , i una altra de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina