Resultats de la cerca

L’associació sorgí com a reacció a l’humorisme anticlerical del Modernisme bohemi i a la frivolitat de les activitats del Cercle Artístic de Barcelona A tot això oposaren un rígid moralisme catòlic el nu, per exemple, en un principi fou proscrit de llurs exposicions, un culte a les virtuts familiars i un desig d’entroncar amb la humilitat dels gremis medievals Fou presidit en la seva gran època per Lluís Serrahima, i entre els seus membres hi havia, entre altres, Dionís Baixeras, Iu Pascual, Antoni Gaudí, Joaquim Vancells, Joaquim Renart, Ramon Sunyer, així com Joaquim Torres-Garcia, Josep…

Féu els seus estudis artístics a l’Acadèmia Fortuny, a Reus, amb el mestre Ramon Casals i Vernis A Barcelona, fou amic de Rafael Llimona, del qual rebé consell artístic Emigrà, el 1908, a Buenos de Aires, i, després d’una curta temporada, s’establí a Rosario, on installà el primer taller de vitralls Fou professor d’art a l’Associació de Foment de Belles Arts 1929, organitzador dels cursos de dibuix i professor a l’Ateneu Popular 1913 Aquesta darrera institució el comissionà, el 1916, per estudiar mètodes i funcionament de les associacions culturals espanyoles També fou professor…

Fill del català Artur Ynglada i Via, comerciant, fundador de la coneguda Ferreteria Ynglada de Santiago de Cuba De nen ja residí a Barcelona S'establí un temps a Alemanya 1901-03, on hauria d’estudiar tècniques de ferreterria, per conveniència del negoci familiar en aquest ram, al qual, però, mai no es dedicà a fons De nou a Barcelona, es formà com a dibuixant freqüentà el taller Guaiaba i rebé classes al Cercle Artístic de Sant Lluc Exposà a la Sala Parés el 1906 Collaborà amb el pseudònim Yda a Papitu i L’Esquella de la Torratxa Residí a París des del 1912, i hi protegí artistes com Juan…

Aquesta darrera característica fou interpretada diversament D’ençà del segle XVIII hom conclou l’època patrística amb Isidor de Sevilla, per a l’Occident, i amb Joan Damascè, per a l’Orient patrologia Els que gaudeixen de més autoritat són anomenats doctors El terme sovint inclou els pares apostòlics i els apologistes dels tres primers segles

Des de la fi del s XIII llurs serveis foren preferits als de les antigues hosts feudals, de convocació lenta i només per a poc temps, i a Itàlia s’imposaren completament en les nombroses guerres fins a mitjan s XVI Exemples d’aquest tipus de capità són Roger de Flor i els altres capitans de la Companyia Catalana a l’Orient, Dalmau de Banyuls i Diego de Larrat, capitans a Itàlia, Bertrand Du Guesclin, l’anglès John Harwkwood, dit Giovanni Acuto , l’alemany Werner d’Urslingen, els italians Sforza, Bartolomeo Colleone, etc

Estudià jurisprudència i filosofia a la Universitat de Lleida 1571-77 i teologia a les de València i Alcalá de Henares i l’acabà a Lleida el 1583 Ordenat de sacerdot el 17 de desembre de 1583 a Sanaüja Residí a Barbastre com a familiar del bisbe Felipe de Urríes A Montsó actuà com a redactor de les actes de la comissió per a la reforma dels frares agustinians 1585, durant les Corts de la Corona d’Aragó que allí se celebraven Acompanyà el bisbe electe de Lleida Juan Gaspar de la Figuera a la visita apostòlica de Montserrat 1585-86 Traslladat a la seva diòcesi d’Urgell, fou mestre de cerimònies…

Deixeble de J van de Velde, el seu estil es caracteritza per una línia de l’horitzó baixa i un primer terme fosc Cal destacar-ne el dibuix acurat i la temàtica de paisatge fluvial, a la manera de J Ruysdael