Resultats de la cerca
Es mostren 2754 resultats
atles
Matemàtiques
Col·lecció de cartes que cobreixen una varietat.
Es diu que és de classe C r si cada parell de cartes tenen un encavalcament de classe C r , on un encavalcament de dues cartes U , ɸ i V , Ψ és l’aplicació ɸΨ -1 Ψ U ∩ V → ɸ U ∩ V
collir
No passar desapercebut a algú (allò que diu un altre o altres i que després podrà fer servir oportunament).
principi de bivalència
Lògica
Matemàtiques
Principi de la lògica de sentències o proposicions, de caire semàntic, que diu: «tota sentència és certa o falsa».
Aquest principi fou enunciat en el cas del càlcul de proposicions, de forma explícita, per primera vegada, a l’escola estoica de Megara lògica i, concretament, per Crisip, si bé ja Aristòtil en De Interpretatione l’havia analitzat i discutit àmpliament Sintàcticament parlant implica les lleis del tercer exclòs, de no-contradicció i de la doble negació, les quals, en lògiques no bivalents, poden esdevenir falses
cantonat | cantonada
Heràldica
Dit de quatre figures posades als quatre cantons de l’escut; hom en diu, també, posades 2 i 2.
paradoxa
Lògica
Matemàtiques
Enunciat o raonament que porta a dues conclusions mútuament contradictòries però de cap de les quals hom no pot prescindir.
Sovint identificable amb l'antinòmia i àdhuc amb l'aporia, la paradoxa, que té un significat més ampli que l’una i l’altra, sol ésser tipificada en l’afirmació del mentider, quan diu “ara dic mentida” si és veritat que diu mentida, és que menteix, però està dient la veritat, o sia que no està mentint i, si no és veritat que diu mentida, menteix, però no és veritat que digui mentida Les paradoxes d’aquesta mena, consistents en una autoreferència i que solen ésser típiques en les anomenades paradoxes semàntiques o lingüístiques, han estat estudiades des de sempre i hom només ha pogut trobar-ne…
matrícula d’alumnes
Educació
Matrícula dels centres d’ensenyament on consten els alumnes admesos en un curs, en una assignatura, etc.
Hom en diu també matrícula ordinària , o normal , per tal de distingir la matrícula la formalització de la qual no és exempta de pagament i els altres tipus de matrícula exempts de pagament, sigui amb exempció total matrícula gratuïta o simplement parcial matrícula reduïda
integral primera
Matemàtiques
En una equació diferencial ordinària de segon ordre, equació diferencial ordinària de primer ordre, que resulta de fer una integració en l’equació original.
Així, per exemple, l’equació de la conservació de l’energia mecànica és obtinguda en fer una integració de l’equació del moviment d’un sistema conservatiu hom diu que l’energia és una integral primera del moviment, o, simplement, una integral del moviment
meso
Química
Nom genèric dels composts òpticament actius que tenen un pla de simetria que secciona la molècula en dues parts les quals són imatges especulars l’una de l’altra.
Aquest és el cas, per exemple, de l’àcid tartàric Hom diu que els composts meso, o mesocomposts , resten internament compensats, car la contribució de cada part a la rotació òptica és igual, però de signe contrari, i, per tant, la rotació total és nulla
penetració
Biologia
Percentatge d’idividus en els quals un gen, existent en tots ells, es manifesta fenotípicament.
Hom diu que la penetració és completa, o del 100%, quan el caràcter que correspon al gen es manifesta sempre en els altres casos la penetració és incompleta La penetració depèn de les condicions ambientals en què es desenvolupa l’individu i dels seus antecedents genètics
cantó
cantó
Heràldica
Peça fonamental que ocupa un dels angles de l’escut, normalment el primer (destre) del cap; si és el segon, és anomenat cantó sinistre
, però és rar.
A França i Anglaterra és usat alguna vegada com a brisura Té dues parts d’ample i dues i mitja de llarg de les set parts de l’amplària de l’escut Quan té la forma d’un quart de circumferència, hom en diu cantó arrodonit