Resultats de la cerca

Format al Seminari Conciliar de Palència 1948-55 i al Conservatori de Madrid, es llicencià en dret canònic a la Universitat Pontifícia de Comillas 1967 Dirigí el cor de la catedral de Santiago de Compostella 1964-69 i fou professor 1969-85 al Conservatori de Música de Sevilla, centre que també dirigí, i al Reial Conservatori de Música de Madrid des del 1985 Obtingué el títol de mestre de capella a l’Institut Gregorià de la Universitat Catòlica de París 1983, i el doctorat de filosofia a la Universitat de Sevilla 1984 A més, estudià amb J Chailley a París Presidí la Societat…

Doctorat en ciències socials per la Universitat de París, la seva trajectòria com a articulista estigué molt lligada al diari El País , on collaborà regularment des del 1982 i on fou cap de les seccions d’opinió i de cultura Autor d’una trentena de llibres, la major part d’assaig, obtingué els premis Anagrama d’assaig per El planeta americano 1997 i Espasa d’assaig per Señoras y señores Impresiones desde los cincuenta 1998 Altres obres seves són Si usted no hace regalos le asesinarán 1971, la seva primera obra publicada, Días sin fumar 1988, El estilo del mundo La vida en el…

El 1971 es graduà en biologia a la Universitat de Texas Austin, on el 1975 obtingué el doctorat en genètica Després d’una etapa de recerca postdoctoral a la Stanford School of Medicine, s’incorporà a la Rockefeller University de Nova York 1978, on ha desenvolupat la carrera acadèmica i científica, i també al Howard Hughes Medical Institute 1987-96 La seva contribució més important és el descobriment dels mecanismes genètics del rellotge biològic  i dels ritmes circadiaris a partir de la identificació de diverses proteïnes que formen part d’alguns gens, especialment la proteïna PER Per aquests…

Graduat 1974 i doctorat el 1978 per la Universitat de Groningen, després d’alguns anys a la Royal Shell, el 1984 s’hi reincorporà com a professor i hi ha desenvolupat tota la carrera científica i acadèmica Ha fet aportacions en síntesi orgànica, catàlisi, estereoquímica i disseny de molècules complexes Autor d’una trentena de patents, el 1999 presentà un “motor molecular” activat a partir de l’emissió de raigs ultraviolats que es convertí en una fita de la nanotecnologia , camp en el qual la seva contribució fou reconeguda el 2016 amb el premi Nobel de química, juntament amb Jean-Pierre…

Doctorat en musicologia a la Universitat de Viena 1934, fou deixeble de R Lach, A Orel i R Haas Rebé lliçons de teoria i composició d’A Berg 1927-35 i A Webern 1936-38 Des del 1920 exercí la crítica musical en diverses publicacions, tant vieneses com estrangeres El 1938 anà a Basilea, on treballà com a escriptor i professor a la Technische Hochschule de Zuric 1959-70, institució de la qual esdevingué professor honorari 1958 i professor titular 1967 Formà part d’un petit grup de periodistes musicals -juntament amb Th Adorno, E Stein i altres- que tingueren contacte personal amb…

Doctorat a la Universitat de Berkeley 1937, on desenvolupà la major part de la seva carrera científica i acadèmica, a més d’exercir-hi diversos càrrecs Dedicat a la física i química nuclear i a la radioactivitat, el 1940 descobrí el plutoni amb Edwin McMillan i establí com obtenir-lo en un reactor d’urani Dirigí les investigacions sobre plutoni del Projecte Manhattan 1942-46, descobrí l’americi i el curi 1945, i posteriorment 1950 el berkeli i el californi Establí també l’existència de la quarta família radioactiva, la del neptuni Fou, a més, director del Lawrence Radiation Laboratory 1954-…

Llicenciat 1945 i doctorat 1949 per la Universitat de Madrid, fou catedràtic de filologia llatina a València, Salamanca i Santiago de Compostella successivament Publicà més de 160 estudis d’investigació Cal mencionar el seu Index scriptorum latinorum medii aevi hispanorum 1958-59, que comprèn, entre altres, els escriptors llatins dels Països Catalans des del 500 al 1350 En Antología del latín vulgar segona edició l’any 1963, Anecdota wisigothica 1958 i uns altres treballs donà a conèixer texts i manuscrits d’origen català Fou també autor de Visiones del Más Allá en Galicia…

Vida i obra Doctorat en teologia a la universitat de París 1534, fou catedràtic de lògica a València 1541 —disciplina en la qual introduí la lectura d’Aristòtil—, d’hebreu 1547-53, de Sagrada Escriptura 1553 i de teologia 1588 Molt compromès amb la contrareforma sorgida del concili de Trento —en el qual participà—, exercí una gran influència sobre la vida intellectual i religiosa de València És autor de l’ Auto de Caín y Abel , de 500 versos, única obra amb el nom de l’autor al Códice de autos viejos Devia ser representada en una església, perquè necessitava una escenografia…

Graduat 1967 i doctorat 1974 per la Universitat de Cambridge, fou professor d’econometria a la Universitat de Bristol 1976-83 Des del 1983 és professor de la Woodrow Wilson School of Public and International Affairs de la Universitat de Princeton Nova Jersey, on ocupa la càtedra Dwight D Eisenhower de relacions internacionals Les seves recerques s’han centrat en les polítiques de desenvolupament de la societat del benestar, de la reducció de la pobresa a partir de l’anàlisi detallada del comportament dels consumidors i dels collectius afectats per les polítiques d'ajuts internacionals És…

Després de llicenciar-se en periodisme per la Universitat Oficial de Bukavu, s’incorporà a l’emissora de les Nacions Unides a la República Democràtica del Congo, Ràdio Okapi, des d’on inicià la seva defensa de les dones, collectiu molt castigat per la violència crònica que hi ha al país des del 1996 i, sobretot, per les violacions Membre de l’Associació de Dones Periodistes i presidenta a la RD del Congo de l’African Institute for Development Policy AFIDEP, ha donat a conèixer aquesta realitat al món i ha impulsat allegacions als tribunals internacionals Ha rebut nombrosos premis, entre els…