Resultats de la cerca

Es mostren 21132 resultats

lucànids

Dues espècies de la família dels lucànids: a la part superior, i d’esquerra a dreta, individu mascle plenament desenvolupat, mascle jove i femella d’escanyapolls (Lucanus cervus), i la part inferior, individu de Dorcus parallelopipedus

© Fototeca.cat

Entomologia
Família d’insectes coleòpters del subordre dels haplogastres formada per individus de dimensions grans o mitjanes, amb les mandíbules molt desenvolupades en el mascle i més petites en la femella, amb un clar dimorfisme sexual.
Les larves són xilòfagues, amb un òrgan estridulós N'hi ha unes 900 espècies, unes 15 de les quals habiten a Europa Als Països Catalans el més conegut és l' escanyapolls
Gran enciclopèdia catalana

aquatló

L’aquatló és un esport combinat i de resistència en el qual l’atleta practica dues disciplines: la cursa a peu i la natació. Participants a l’Aquatló Ciutat de Badalona (2010)

Àngel Viñeta

Triatló
Especialitat esportiva integrada dins l’esport del triatló.
Consisteix a realitzarsense pauses una cursa a peu, un tram de natació amb estil lliure i una cursa a peu Les distàncies oficials d’aquesta especialitat són la distància esprint 2,5 km cursa a peu, 1 km natació i 2,5 km cursaa peu i la distància normal 5 km cursa a peu, 2 km natació i 5 km cursa a peu Es practica tant en aigües obertes com en tancades i tot i no ser una disciplina olímpica, cada any s’organitza el Campionat del Món, reconegut i reglamentat per la International Triathlon Union A Catalunya es practica des del principi dels anys noranta, i el més popular és l’Aquatló Ciutat de…
Esportpèdia

materials

Dues imatges de la superfície d’un ferrofluid sotmès a l’acció d’un imant en forma de barreta. L’acció combinada de la tensió superficial, la gravetat i el camp magnètic [...]

© Fototeca.cat

Tecnologia
Conjunt de les diferents matèries (ferro, fusta, etc.) que entren en la construcció d’alguna cosa.
Gran enciclopèdia catalana

potencial electroestàtic

Secció de les superfícies d’igual potencial electroestàtic en el camp elèctric E creat per una càrrega positiva (a dalt), per dues càrregues positives (al centre) i per dues càrregues de signe oposat (a baix)

© Fototeca.cat

Electrònica i informàtica
Física
Funció escalar el gradient de la qual defineix un camp elèctric.
El potencial electroestàtic pot ésser definit en qualsevol punt de l’espai en què pugui arribar la pertorbació deguda a una o a diverses càrregues elèctriques Suposant que la influència d’aquestes càrregues sigui negligible a l’infinit, el potencial en un punt mesura el treball necessari per a portar la unitat de càrrega elèctrica positiva de l’infinit fins en aquest punt La diferència de potencial tensió entre dos punts mesura el treball necessari per a portar la unitat de càrrega elèctrica positiva d’un punt a l’altre Convencionalment hom atribueix el valor 0 al potencial de la Terra La…
Gran enciclopèdia catalana

derivada d’una funció en un punt

Interpretació gràfica de la derivada d’una funció (a) i de les derivades parcials d’una funció de dues variables (b); en (a), tgα = f' (a); en (b), tgα1 = ϑf/ϑx (a) i tgα2 = ϑf/ϑy (a)

© fototeca.cat

Matemàtiques
Donada una funció f: D⊂ℝ→ℝ i un punt del seu domini de definició, a ∈D, límit, si existeix del quocient [f(x) — f(a)]/(x-a) quan x tendeix a a tot mantenint-se a l’interior de D.
Quan aquest límit existeix, hom diu que la funció f és derivable en a , i el límit és notat per f´ a , df/dx a o Df a , i hom l’anomena derivada de f en el punt a Hom diu que f és derivable en un cert domini S si ho és a cada punt de S Aleshores, la funció f´ x que assigna a cada punt a ∈ S la derivada de f en a és anomenada funció derivada de f o, simplement, derivada de f Si f´ x és, al seu torn, derivable en un cert domini T , hom pot definir-n'hi la derivada, que és la derivada segona de f, f´´ x Hom procedeix consecutivament per tal de definir les derivades d’ordre…
Gran enciclopèdia catalana

freqüencímetre

Esquema d’un freqüencímetre de Weston; les dues bobines fixes 1 i 2 creen dos camps magnètics, la resultant dels quals fa girar la peça T solidària a l’agulla

Electrònica i informàtica
Física
Aparell per a mesurar freqüències de magnituds elèctriques alternes.
Poden ésser de diversos tipus els de làmines vibrants , emprats en corrent altern industrial de 50 o 60 Hz, que consten d’una sèrie de làmines de diferent longitud que són excitables magnèticament, de manera que la làmina que té una freqüència pròpia igual a la que hom mesura entra en vibració, els de bobina mòbil , els de relació , etc Per a radiofreqüències són emprats els freqüencímetres heterodins , els ondòmetres i aparells com el pont de Wien Els freqüencímetres digitals efectuen la mesura mitjançant circuits comptadors digitals, els quals calculen el nombre de cicles del senyal durant…
Gran enciclopèdia catalana

Ars magna

Dues figures de l’Ars magna lul·liana: a l’esquerra la figura S completa amb setze cambres; a la dreta la figura A simplificada amb nou cambres

© Fototeca.cat

Obra de Ramon Llull, escrita entre el 1305 i el 1308, que fou publicada amb el títol d’Ars magna generalis ultima, versió definitiva de l’art lul·liana que ja havia explicat en diverses obres anteriors (principalment Art abreujada d’atrobar veritat, o Art major).
Les primeres temptatives d’una art combinatòria es troben ja cap al final del Llibre de contemplació en Déu , el qual és una de les obres més exactes de Ramon Llull La finalitat de l’art consisteix a proposar un sistema de principis generalíssims, aplicables a totes les ciències, que serveixi d’ajuda per a cercar la veritat i resoldre així els diversos problemes científics Concretament, però, aquesta recerca sistemàtica de la veritat anava encaminada a la conversió dels musulmans i dels jueus L’art lulliana pot ésser resumida en sis elements característics, dins els quals els principis…
Gran enciclopèdia catalana

el Mas de Llaneta

El 1993 es localitzaren dues tombes medievals, associades a una estructura d’habitatges, uns 600 m al sud en direcció al mas d’en Jordi.

Caseria
Caseria del municipi de Mont-ral, al límit del terme d’Alcover (Alt Camp).
Gran enciclopèdia catalana

isoglossa

Lingüística i sociolingüística
Línia imaginària que assenyala el límit entre la presència i l’absència d’un tret lingüístic determinat (fonètic, morfològic, lexical, etc.) i que separa dues àrees dialectals.
Així, la pronunciació ú, en lloc de ó, de l’antiga o tancada llatinovulgar cançú, cançó i l’anteposició del pronom a l’infinitiu o gerundi se pentinant , pentinant-se són dues isoglosses que separen el rossellonès de la resta del català oriental feix d’isoglosses
Gran enciclopèdia catalana

astigmatisme

Física
Aberració d’un sistema òptic consistent en que la imatge d’un punt objecte no és un punt sinó dues rectes (anomenades rectes focals de Sturm) perpendicular entre si.
Es presenta tant en sistemes de revolució per a punts fora de l’eix i petites obertures com en altres sistemes lents cilíndriques i tòriques, o l’ull astigmàtic, fins i tot per a punts en l’eix, si en tenen Els raigs d’un pinzell estret que prové del punt objecte formen, en sortir del sistema òptic, dues rectes focals, una sobre el pla determinat per l’objecte i l’eix del sistema recta focal sagital i l’altra perpendicular a l’anterior focal tangencial, la distància entre les quals dóna l’astigmatisme del pinzell considerat Llevat dels punts en què trobem les rectes focals, les…
Gran enciclopèdia catalana