Resultats de la cerca
Es mostren 960 resultats
ramassar
Arreplegar, amb un ramàs o amb una altra eina equivalent (coses escampades).
Toponymie historique de Catalunya Nord
Historiografia catalana
Obra de l’escriptor i arqueòleg Lluís Bassede subtitulada Noms de lloc de la nostra terra, publicada l’any 1990 pel Centre de Recerques i d’Estudis Catalans (CREC) i la Universitat de Perpinyà.
Aquesta obra, editada per la revista Terra Nostra , és una eina ara per ara insubstituïble per al coneixement de la toponímia de Catalunya Té dues parts, que corresponen a una primera intenció de publicar-lo en dos volums separats, agrupant en cada un les trameses corresponents a un any de la revista Però la defunció de l’autor portà el seu editor i amic Ramon Gual a realitzar un sol volum d’homenatge S’hi afegia la comoditat, malgrat el gruix, de tenir una sola obra de consulta El llibre està escrit en francès després d’un llarg debat entre autor i editor, on es posaren en els dos plats de…
traçador
Física
Química
Dit de la substància que conté un o diversos núclids radioactius i permet de seguir l’evolució d’una altra amb la qual ha estat mesclada, pel fet que la radioactivitat del traçador és detectable al llarg del camí de la mescla.
Quan el traçador és format únicament per un isòtop d’un dels núclids de la substància l’evolució de la qual hom vol seguir, és anomenat també indicador radioactiu i traçador isotòpic Hom empra generalment radioisòtops per a aquesta finalitat El procés d’introducció del traçador en una molècula és conegut com a marcatge , i hom diu aleshores que el compost en el qual s’ha introduït el traçador és marcat Els composts marcats tenen essencialment les mateixes propietats físiques i químiques que les formes ordinàries Els traçadors més comunament emprats són el 1 4 C, que emet radiació β de 0,156…
Diccionari jurídic
Dret
Diccionari especialitzat en línia que entrà en servei el 2010.
Té l’origen en una iniciativa del 1996 de la Fundació Jaume Callís El 1999 aquesta institució signà un acord amb la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, filial de l’ Institut d’Estudis Catalans , que n’assumí el cost i la direcció de l’elaboració, en la qual participen uns 350 especialistes i redactors Concebut com a diccionari enciclopèdic, rebé el nom de Diccionari jurídic català fins l’any 2013, que adoptà l’actual en incorporar entrades de dret valencià, balear i andorrà L’obra inclou lèxic tan comú com especialitzat, antic i modern i fraseologia i expressions d’ús en la ciència i la…
Daniel Freixes i Melero
Arquitectura
Arquitecte i interiorista.
Llicenciat per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona 1971 Juntament amb Pere Riera, Pim Casals i Lluís Josa fundà el grup de disseny Viceversa 1968 El 1972 creà, juntament amb Vicenç Miranda i Eulàlia González, Varis Arquitectes, SL, grup que desenvolupa projectes d’arquitectura, urbanisme i creació d’espais efímers i museogràfics Entre el 1972 i el 1974 fou responsable d’exposicions i conferències a la delegació barcelonina del Collegi Oficial d’Arquitectes de Catalunya COAC Des del 1975, s’ha dedicat a la docència, impartint assignatures a l’Escola Tècnica Superior d’…
Enric Cristòfor Ricart i Nin
Xilografia realitzada per Enric Cristòfor Ricart i Nin (1934)
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Gravador i pintor.
Començà dedicant-se a la pintura i fou fundador de l’Agrupació Courbet Com a gravador al boix assolí una categoria de primer ordre Fd’AGalí l’impulsà a aprendre aquesta tècnica, que tan bé encaixa amb els plantejaments teòrics del Noucentisme —moviment del qual fou un dels artistes més característics—, per tal d’incorporar-lo al professorat de l’Escola de Bells Oficis Unes Aleluyas de Santiago Vinardell 1919 fou el seu primer llibre illustrat, emprant la tècnica de la fusta de fil Després descobrí i conreà exclusivament el gravat de testa Inventà uns mitjans expressius absolutament originals…
imatgeria
Tecnologia
Conjunt de les tècniques que tenen per finalitat d’obtenir una imatge, sia una imatge formada a conseqüència d’algun tipus d’interacció entre l’objecte i un senyal (lluminós, electromagnètic, sonor, etc) o bé una imatge generada directament per un procés informàtic.
En el primer cas, hom parla d' imatgeria òptica si l’objecte emet o reflecteix un senyal electromagnètic pertanyent a l’espectre visible llum visible i, per tant, hom pot incloure en aquesta classificació la representació òptica formació d’imatges mitjançant sistemes òptics, la fotografia, la cinematografia i la televisió, l’holografia, etc d’altra banda, hom parla d' imatgeria no òptica si l’objecte emet o reflecteix un senyal no òptic susceptible d’admetre algun tipus de tractament d’imatge, com és el cas de la termografia formació d’imatges infraroges, la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina