Resultats de la cerca

Conreà la narrativa, el teatre i, sobretot, la poesia satírica, pertangué al dadaisme berlinès i al cercle expressionista Der Sturm El 1920 creà el seu propi cabaret literari a Berlín La seva crítica ferotge de la societat contemporània i la seva oposició al feixisme es manifesten en les seves novelles París in Brand ‘París en flames’, 1927 i Müller Chronik einer deutschen Sippe ‘Müller Crònica d’una estirp alemanya’, 1935 Perseguit pel règim nazi emigrà als EUA De les seves diverses obres poètiques cal destacar Gedichte, Lieder und Chansons ‘Poesies, cançons i cobles’, 1929,…

Emigrà amb la seva família d’infant a la Gran Bretanya, i es graduà en matemàtiques l’any 1945 per la Universitat de Cambridge L’any següent es graduà al University College de Londres i el 1950 aconseguí el doctorat Professor de matemàtiques en aquesta institució, en fou nomenat titular l’any 1961 La seva aportació més important és la resolució de l’aproximació de nombres algèbrics per nombres racionals aproximacions diofàntiques l’any 1955 mitjançant el teorema que du el seu nom o també teorema de Thue-Siegel-Roth i pel qual l’any 1958 rebé la Medalla Fields L’any 1966 guanyà…

Estudià art a l’Acadèmia de Belles Arts i medicina a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona 1915-22 Emigrà a l’Argentina i s’establí a Buenos Aires En aquesta ciutat fou professor de dibuix i anatomia a l’Escuela Normal, i dirigí el consultori mèdic del diari “Crítica”, l’Hospital Municipal Parmenio Piñero 1945-56, els consultoris mèdics del Sindicato Único de Trabajadores de Cases de Renda 1958-72, l’Obra Social Médica de la Unión Tramviaire Automotor 1968-75, i l’Instituto Policlínico Fou soci de l’Asociación Médica de Cultura Artística Dins de la seva obra…

A començament del segle XX emigrà a l’Argentina Vers el 1906 s’installà definitivament a La Paz Bolívia, on, amb el seu germà Esteve, fundà, el 1907, la llibreria La Universitaria Arnó Hermanos i també l’editorial Arnó Hermanos, Libreros Editores, especialitzada en el llibre escolar També fou empresari immobiliari a Cochabamba i La Paz President de la Cambra Oficial de Comerç espanyola, durant el seu mandat fou fundat el Teatro Princesa, junt amb Gabriel Camarasa El 1928 retornà a Catalunya i féu diversos viatges a Bolívia per mantenir la gestió dels seus negocis El seu fill…

El 1894 emigrà a Veneçuela fins el 1899 en que es traslladà a Costa Rica Emprenedor en els negocis, regentà i treballà, a San Ramon d’Alajuela, en diverses cases comercials i fábriques Dedicat a l’activitat financera, fou accionista de les mines de Corinto i participà econòmicament en la construcció dels coneguts teatres Minerva, España i Lisímaco Chavarría El 1919, durant el govern dels Tinoco gestionà i fou inermediari de l’alliberament dels presos polítics de San Lucas i San José Afeccionat a la cultura popular, organitzà, poc abans del terratrèmol de 1924, unes festes…

Es formà al Conservatori d’lsabel II i a l’Escola Municipal de Barcelona i aprengué a tocar la viola, instrument en el qual s’especialitzà El 1910 emigrà a Amèrica i s’establí a l’Argentina Hi reprengué la seva activitat musical, on el 1912, conjuntament amb el músic català Lleó Fontova, fundà la Sociedad Argentina de Música de Cámara Dedicat a la docència, a partir de 1925 exercí com a professor de música al Conservatori Nacional d’Educació, també professor de viola a I'Instituto Nacional de Ciegos, a I'Instituto Musical León Fontova i als conservatoris Fracassi i Beethoven Fou…

El 1799 emigrà a Amèrica i residí a Veneçuela Hi es dedicà a activitats comercials i a l’agricultura En el moment d’esclatar el moviment independentista es posà de part de les autoritats espanyoles i intervingué en la lluita En caure presoner dels insurrectes, el 1811 fou condemnat a mort, però el Congrés Veneçolà li commutà la pena capital per deu anys de presidi L’any següent aconseguí escapolir-se i es refugià a Puerto Rico En premi a la seva tasca patriòtica, Les Corts Espanyoles li concediren el privilegi de noblesa El 1813 tornà novament a Veneçuela, on després va morir,…

Cursà estudis musicals al Conservatori Municipal de Barcelona, on fou un alumne molt destacat i obtingué el gran premi per a violí Se n'anà a Bèlgica i s’establí a Brusselles, on amplià la seva formació féu un curs de perfeccionament amb el mestre Alfred Marchot Féu diverses actuacions per tot Europa El 1914 emigrà a Amèrica i s’installà a l’Argentina, a Rosario Féu actuacions per les ciutats argentines més importants, amb gran èxit de públic i crítica A Rosario es dedicà a l’ensenyament del violí i fou director del conservatori Dedicat també a la composició musical escriví entre…

Des de jove s’adscriví a la Unió Catalanista Es llicencià en medicina a Barcelona Actiu en l’oposició a la Dictadura de Primo de Rivera, l’any 1931 ingressà al partit d’Esquerra Republicana L’any següent fou elegit diputat al parlament de Catalunya Durant la guerra fou cap de la segona comandància de la sanitat militar, amb base a Girona El 1939 emigrà primer a França i després a Mèxic, on continuà exercint la seva professió A l’exili secundà el moviment d’opinió independentista fou vocal del Consell Nacional de Catalunya a Londres A la Primera Conferència Nacional Catalana Mèxic…

A la mort d’Àtila 453, passà sota la tutela dels àvars, i emigrà cap al nord del Caucas, a la regió del Kuban’, on romangué uns 400 anys, en contacte amb els turcobúlgars Al segle IX, sota l’amenaça de l’avanç dels petxenegs, els magiars hagueren d’anar avançant cap a l’W vers el 830 s’installaren a les planes situades entre el Don i el Dnièper, i després entre els rius Dnièper i Dnièster El perill petxeneg forçà Árpád, cap comú escollit per les set tribus magiars, a travessar els Carpats i a installar-se a les actuals Hongria i Transsilvània, a la fi del segle IX Hongria