Resultats de la cerca
Es mostren 308 resultats
quinureninhidroxilasa
Bioquímica
Enzim dels mitocondris localitzat en llur membrana externa i que catalitza la hidroxilació en el C-3 de la quinurenina.
triptòfan-sintetasa
Bioquímica
Enzim, que hom ha obtingut cristal·lí, que catalitza la reacció de l’indole-3-glicerina-fosfat amb serina donant triptòfan.
Depèn del fosfat de piridoxal i té un pes molecular de 135 000
malaltia de Hers
Bioquímica
Malaltia benigna relacionada amb el metabolisme del glicogen, causada per una deficiència en l’enzim glicogenofosforilasahepàtica, que afecta principalment el fetge.
És també anomenada glicogenosi de tipus VI
Dèrmato-miositis
Patologia humana
Definició La dèrmato-miositis és una malaltia que afecta el teixit conjuntiu, en la qual es produeixen sobretot alteracions de tipus inflamatori als músculs, especialment als de la pelvis i les espatlles, i sovint també en la pell La malaltia és de llarga evolució, i els músculs afectats perden progressivament la força i la capacitat de contracció Alhora, es concentren, als músculs mateixos, una gran quantitat de glòbuls blancs, les cèllules del sistema immunològic que originen les reaccions inflamatòries que, a la llarga, provoquen l’atròfia o la disminució de volum de les fibres musculars,…
Pigmentació
Fisiologia humana
La coloració de la pell depèn de tres pigments la melanina, l’hemoglobina i el carotè L’ hemoglobina és la proteïna que transporta l’oxigen en la sang D’aquesta substància depèn el color vermellós de la sang, que varia de tonalitat segons la concentració d’oxigen La sang que circula per les artèries, rica en oxigen, és d’un color vermell viu la sang que circula per les venes, és més blavosa perquè és pobra en oxigen La coloració de la sang dels vasos del derma és visible en la superfície cutània, a la qual dóna un color rosat Igualment, els canvis en la vascularització de la pell, l’…
Hiperplàsia suprarenal congènita
Patologia humana
És anomenada hiperplàsia suprarenal congènita una alteració poc habitual deguda a un defecte enzimàtic en l’elaboració de les hormones de l’escorça suprarenal, que origina una producció insuficient d’algunes d’aquestes hormones i una producció exagerada d’unes altres, amb les corresponents repercussions orgàniques L’origen de la malaltia és una alteració genètica, transmesa hereditàriament La base del trastorn és un defecte enzimàtic, de tipus molt variat, que altera el procés d’elaboració de les hormones de l’escorça suprarenal Hi ha dèficits enzimàtics molt diversos cadascun dels quals…
proelastasa
Bioquímica
Zimogen secretat pel pàncrees i que es converteix en l’enzim elastasa a l’intestí prim, mitjançant l’acció de la tripsina.
zimogen
Bioquímica
Precursor inactiu d’un enzim capaç d’alliberar-lo, generalment mitjançant una hidròlisi, com és el cas del pepsinogen, la proelastasa, etc.
extrem rom
Biologia
Cadascun dels extrems que s’originen en una molècula de l’ADN quan un enzim de restricció talla el dúplex de manera simètrica.
quinureninasa
Bioquímica
Enzim que depèn del fosfat de piridoxal i que catalitza la formació de l’àcid 3-hidroxiantranílic a partir de la 3-hidroxiquinurenina.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina