Definició i causes
La pitiriasi versicolor és una infecció de la pell causada pel fong Pityrosporum orbiculare que dóna lloc a la formació de màcules de color variable, de blanquinós a marró, localitzades generalment en la part alta del tronc.
El Pityrosporum orbiculare és un fong microscòpic molt estès, que es troba sovint en la pell sense que provoqui alteracions. Això no obstant, hi ha persones que tenen predisposició a ésser-ne afectades. Aleshores, el microorganisme prolifera i envaeix l’epidermis, hi produeix descamació i n’altera l’elaboració dels pigments que donen color a la pell.
Aquest trastorn cutani es dóna sobretot a l’estiu, perquè les condicions d’humitat i calor pròpies d’aquest temps afavoreixen el desenvolupament del fong. També són més propenses a la infecció les persones que suen molt.
Símptomes i evolució
Les lesions característiques de la pitiriasi versicolor són màcules o taques de color variable. Les màcules poden ésser d’un color rosat o marronós, més pigmentades que la pell que les circumda. També hi ha la possibilitat que siguin menys pigmentades, d’un color blanc o grogós. Aquestes modificacions del color cutani són degudes en part al fet que el fong elabora una pel·lícula que deté el pas dels raigs ultraviolats, de manera que la producció de melanina no n’és estimulada, i, d’altra banda, a l’acció d’un àcid segregat pel fong que inhibeix l’acció d’un enzim, la tirosinasa, fonamental en el procés de fabricació del pigment. Les màcules despigmentades són més visibles a l’estiu, en què l’exposició al sol accentua la diferència de color entre les zones de pell afectades i les sanes.
La pell de les lesions tendeix a descamar-se, sobretot quan hom la grata amb les ungles.
En general, la pitiriasi versicolor no provoca molèsties, però de vegades pot causar pruïja. La coïssor se sol presentar en persones que suen molt, ja que la humitat afavoreix l’activitat del fong.
Les lesions es localitzen especialment al pit, l’esquena, el coll i els braços, i de tant en tant afecten també la cara o d’altres zones del cos. En general, les màcules són múltiples i inicialment petites. Amb el pas del temps, les lesions tendeixen a créixer, s’uneixen entre si i formen grans plaques ben delimitades de vores irregulars.
Si no rep tractament, la pitiriasi versicolor pot persistir durant anys, tot alternant períodes en què les lesions gairebé no es veuen i d’altres en què es fan molt evidents.
Diagnosi
La diagnosi se sol establir per l’aspecte característic de les lesions i l’evolució del procés.
Quan les lesions no són gaire típiques, cal observar-les amb la llum de Wood, que confereix als fongs una fluorescència verda, o realitzar un examen microscòpic directe de les escames per tal de confirmar la diagnosi.
Tractament
En general, hom basa el tractament en l’aplicació de substàncies ceratolítiques, com és el sulfur de seleni, que trenquen la ceratina i provoquen la descamació de les capes superficials de l’epidermis on es troben els fongs.
Igualment, hom pot indicar medicaments antifungies d’aplicació tòpica, com ara l’hiposulfit sòdic, el clotrimazole o el miconazole. Els antifúngics per via general, el ketoconazole per exemple, es reserven habitualment per als casos resistents.