Resultats de la cerca
Es mostren 560 resultats
Estampià
Geologia
Estatge que comprèn una gran part de l’Oligocè de la conca de París entre el Sannoisià i el Catià.
Llandoverià
Geologia
Primera sèrie o estatge (i època o edat) del Silurià inferior, que jeu damunt l’Ashgil·lià i sota el Wenlockià.
La localitat tipus és a Llandovery, a Galles
Landenià
Geologia
Estatge en desús del Paleocè, equivalent aproximat del Tanetià, definit per A. Dumont (1893) a Landen (SE de Lovaina, Bèlgica).
Chokerià
Geologia
Estatge (i edat) del Namurià A d’Anglaterra (Mississipià superior o Silesià), situat damunt l’Arnsbergià i sota l’Alportià.
Turingià
Geologia
Tercer estatge (i edat) del Permià, mantingut especialment pels autors francesos, que jeu damunt el Saxonià i sota el Triàsic.
El nom fa referència a l’àrea tipus, que és a Turíngia Dins aquesta unitat hom distingeix tres subdivisions els conglomerats de base, els Kupferschiefer o esquists de pirita de coure i el Zechstein o Zechsteinkalk Hom el considera correlatiu del Zechstein dels autors germànics
Toarcià
Geologia
Últim estatge de la part inferior del sistema juràssic, situat per sobre del Pliensbaquià i per sota de l’Aalenià.
En constitueixen l’estratotip les calcàries margoses de Thouars França
Georgià
Geologia
Unitat estratigràfica que, amb categoria de sèrie i, antigament, també d’estatge, ha estat abandonada per la de Cambrià inferior.
els Pirineus
El pic d’Aneto, al massís de la Maladeta, a la zona axial dels Pirineus
Santi Garcia (CC BY 2.0)
Serralada
Sistema orogràfic de la península Ibèrica que, estès des de la costa cantàbrica a la mediterrània, la solda amb el continent europeu.
Aquesta serralada resta enquadrada per dues àrees deprimides la depressió de l’Ebre al Sud i la d’Aquitània al Nord la seva llargada és d’uns 425 km i la seva amplada arriba als 150 km al N de Lleida, encara que en general no passa dels 100 km Des del punt de vista geològic, la serralada pirinenca continua cap a la part meridional del Llenguadoc i la baixa Provença, a l’E, on hom observa una interferència dels plecs pirinencs i els de les parts externes dels Alps, i cap al País Basc i àrees de Cantàbria i N de Castella, a l’W En direcció W-NW ocupa la plataforma Cantàbrica i el N de les…
La vall de Barravés
La jove Noguera Ribagorçana rep de seguida l’aportació del riu de les Salenques, que recull les aigües de la vall del mateix nom i de la d’Anglos, a l’extrem oriental del massís de la Madaleta Juan M Borrero La vall de Barravés 21, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus La vall de Barravés, capçalera de la Noguera Ribagorçana, destaca per la diversitat i bellesa del paisatge, un dels més humits del vessant meridional dels Pirineus axials És formada per diferents tipus de substrats, des d’esquistos àcids fins a roques carbonatades incloent àrees de natura granítica…
Convent de la Mercè (Tarragona)
Art romànic
Segons el cronista N Feliu de la Penya, la fundació del convent de mercenaris a Tarragona data de l’any 1223 tanmateix, no consta cap dada fiable de la seva existència fins a la darreria del segle XIII, concretament fins l’any 1299 Sembla que en aquesta data els mercenaris es traslladaren del lloc que havien ocupat fins llavors —una casa situada prop de la porta de Sant Francesc— a un nou estatge, el qual coincidia amb el solar ocupat fins fa alguns anys per la Casa Provincial de Beneficència, avui dia seu de la Diputació de Tarragona La causa del trasllat fou la insuficiència d’…