Segons el cronista N. Feliu de la Penya, la fundació del convent de mercenaris a Tarragona data de l’any 1223; tanmateix, no consta cap dada fiable de la seva existència fins a la darreria del segle XIII, concretament fins l’any 1299. Sembla que en aquesta data els mercenaris es traslladaren del lloc que havien ocupat fins llavors —una casa situada prop de la porta de Sant Francesc— a un nou estatge, el qual coincidia amb el solar ocupat fins fa alguns anys per la Casa Provincial de Beneficència, avui dia seu de la Diputació de Tarragona. La causa del trasllat fou la insuficiència d’espai de la casa, la qual havia estat comprada pels mercenaris als agustins reformats en el darrer terç del segle XIII.
Al segle XIV, el 1375, hi ha notícia que els frares del convent de Sant Antoni de Valls demanaren al consell municipal tarragoní, mitjançant llur prior. Guillem Escorna, mudar-se a aquesta ciutat i agregar-se a l’orde dels mercenaris. Així doncs, des d’aquella data, el lloc on era situat el convent de la Mercè fou conegut com a partida de Sant Antoni. Consta per diverses referències que el 1384 es feien obres a l’església del monestir i el 1388 la municipalitat pagà a Dalmau Balcells, imatger, 13 lliures i mitja com a salari per la creu de Sant Antoni que aquest havia bastit prop la porta de l’església, la qual va ser reformada a l’inici del segle XVII. Encara els primers anys del segle XV, continuaven les obres al convent, concretament al refectori.
Tot i el silenci documental durant el segle XVI, es té notícia que al segle XVII els mercenaris tarragonins reberen del municipi diverses subvencions per a les reformes practicades en llur cenobi. En aquest sentit se sap que el 1608 se’ls concedí 30 lliures per a acabar el claustre; el 1630, 50 lliures per a continuar les obres iniciades en l’edifici i la plaça immediata a ell, i finalment el 1688, els mercenaris demanaren diners per a reedificar tot el convent, que havia quedat força malmès durant la guerra dels Segadors. Aquesta reedificació es va fer a expenses de l’arquebisbe Josep Sanxis. El convent va subsistir en aquell indret fins a l’exclaustració, després de la qual l’edifici es destinà de moment a parc d’artilleria, i posteriorment, com ja s’ha indicat, hi fou instal·lada la Casa Provincial de Beneficència.