Resultats de la cerca
Es mostren 728 resultats
Valentí Massana i Gràcia

Valentí Massana i Gràcia
© FEDERACIÓ CATALANA D’ATLETISME
Atletisme
Atleta.
Plusmarquista espanyol de 20 i 50 km marxa Fou subcampió del món júnior 1988 en la prova de 10 km marxa En categoria absoluta, participà en tres Jocs Olímpics A Barcelona 1992, fou desqualificat en la prova de 20 km marxa, quan anava en segona posició i li mancava un quilòmetre per a creuar la meta Fou bronze en 50 km a Atlanta 1996 i quart en 50 km a Sydney 2000 També prengué part en cinc Campionats del Món, en els quals aconseguí una medalla d’or 1993 i una de plata 1995, ambdues en els 20 km En els tres Campionats d’Europa en què participà, obtingué un bronze també en 20 km 1994 Aconseguí…
,
Ernest Belenguer i Cebrià
Historiografia
Historiador.
Es llicencià a la Universitat de València 1963-68, on JReglà li dirigí la tesi doctoral València en la crisi del segle XV 1976 El 1973 es traslladà a la Universitat Autònoma de Barcelona Catedràtic d’història moderna des del 1980 Universitat de les Illes Balears, exerceix com a tal a la Universitat de Barcelona 1986 Collabora en revistes especialitzades Ha publicat Cortes del reinado de Fernando el Católico 1972, La Corona de Aragón en la época de Felipe II 1986, Felipe II en sus dominios jamás se ponía el Sol 1988, Jaume I a través de la Història 1984, El Imperio Hispánico 1995…
Agència de Salut Pública de Catalunya
Dret
Entitat amb personalitat jurídica pròpia de la Generalitat de Catalunya que té per objectiu la prestació dels serveis de la cartera de salut pública que són de la seva competència.
Creada per la Llei 18/2009, de 22 d’octubre, per assolir els objectius exerceix diverses funcions, entre les quals cal destacar l’execució de les actuacions i polítiques de salut pública que corresponen al departament competent en matèria de salut d’acord amb els criteris, directrius i prioritats de les polítiques que fixi el Pla interdepartamental de salut pública a través d’un contracte programa aprovat pel govern i formalitzat pel Departament responsable i pel Servei Català de la Salut , fomentar la cooperació amb altres organitzacions que actuen en l’àmbit de la salut pública…
Agència de l’Habitatge de Catalunya
Dret
Entitat amb personalitat jurídica pròpia de la Generalitat de Catalunya que té per objectiu executar i gestionar les polítiques d’habitatge de la seva competència, especialment les actuacions en relació al creixement de la població.
Creada per la Llei 13/2009, de 22 de juliol, té per funció gestionar, executar, coordinar i difondre els ajuts destinats a la promoció, foment i compra d’habitatge, així com l’administració i la gestió del parc d’habitatges de la Generalitat, les promocions d’habitatge de protecció oficial en règim de lloguer i la posada a disposició del mercat dels habitatges privats que tinguin com a destí lloguer social, entre d’altres També actua amb funcions d’inspecció i sanció en matèria d’habitatge, en el control de l’atorgament de les cèdules d’habitabilitat i en el control del compliment dels…
Steven A. Pinker
Psicologia
Psicòleg canadenc.
Doctor en psicologia experimental per la Universitat de Harvard 1979 Després de ser director del centre de neurociència cognitiva al Massachusetts Institute of Technology 1982-2003, l’any 2003 tornà a la Universitat de Harvard, on actualment exerceix com a professor La seva recerca més reconeguda es basa en el procés d’aprenentatge del llenguatge en les criatures i en el seu controvertit i particular desenvolupament de les teories del llenguatge de Noam Chomsky, on argumenta que la facultat de la parla no és una característica innata dels humans sinó que és un producte de l’…
Enric Balaguer i Pascual
Literatura
Assagista i historiador de la literatura.
És catedràtic de filologia i literatura catalana contemporània de la Universitat d’Alacant, on, des del 1984, exerceix la tasca docent i investigadora Ha publicat diversos estudis literaris, com Dinou poetes dels seixanta 1987, i també sobre l’obra d’autors com Joan Fuster, Mercè Rodoreda o Quim Monzó És autor dels assaigs Paper reciclat 1995, Poesia, alquímia i follia Aproximació a l’obra poètica de Josep Palau i Fabre 1995, primer llibre de conjunt sobre l’obra del poeta, Ressonàncies orientals 1999, Contra la modernitat i altres quimeres 2002, Fulls de ruta 2002, Els colors…
,
Albert Fert

Albert Fert
© CNRS Photothèque / Christophe Lebedinsky
Física
Físic francès.
Estudià a l’Escola Normal Superior de París 1957-62 i a la Universitat de París El 1970 es doctorà en ciències físiques a la Universitat de París-Sud Orsay, on exerceix de professor des de 1976 Dirigeix, també, un laboratori comú entre el Centre Nacional de la Recerca Científica CNRS i el grup tecnològic francès Thales, que fundà el 1995 Des del 2004, és membre de l’Acadèmia Francesa de les Ciències Inicà les primeres investigacions en la física dels metalls i del magnetisme, i a mitjan dels anys 80, fou un dels pioners en l’estudi de nanoestructures magnètiques El 1988, en collaboració amb…
braç fonocaptor

braç fonocaptor
(CC0)
Electroacústica
En un tocadiscs, braç que sosté la càpsula fonocaptora en un dels extrems i permet que la punta de lectura d’aquesta es desplaci pel damunt del disc seguint el camí fixat per l’avenç del solc.
L’altre extrem, o bé pivota sobre un suport vertical braç radial , i fa descriure a l’agulla una trajectòria corba, o bé es desplaça sobre una guia horitzontal, i aleshores li fa descriure una trajectòria recta i sempre perpendicular a la tangent als solcs braç tangencial El braç acostuma a ésser de forma tubular, i es fa prou lleuger perquè siguin mínimes les forces d’inèrcia que puguin distorsionar els moviments de la punta de lectura, però a la vegada amb la massa suficient perquè mai no arribi a ressonar amb les vibracions d’aquesta Prolongant-se més enllà del seu suport, els braços…
alteració
Geologia
Transformació de les roques pròximes a la superfície, per l’acció d’agents exteriors, meteòrics (variacions tèrmiques, precipitacions, glaçades, etc.) i d’altres (fauna i flora, microorganismes, etc.), que prepara l’erosió pròpiament dita.
El mot és usat sovint per a designar les modificacions químiques, bé que, en rigor, l’alteració pot ésser tant d’ordre físic disgregació com d’ordre químic En el segon cas pot anar acompanyada de dissolució o esdevenir-se, en menor grau, mitjançant processos químics en estat sòlid L’alteració química depèn de factors interns dels minerals constituents de les roques estructura, estabilitat dels políedres de coordinació, abundància relativa de políedres inestables, etc i de factors externs clima, presència d’oxigen, de diòxid de carboni, d’àcids segregats pels bacteris, les arrels dels vegetals…
Sant Climent de la Riba (Lluçà)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Lluçà, fou, durant molts anys, una sufragània de la parròquia i canònica de Santa Maria de Lluçà, fins que l’any 1878 s’independitzà i adquirí funcions parroquials Les primeres notícies de l’església estan vinculades a la família Lluçà, ja que Guisla de Lluçà morta l’any 1026, en casar-se amb el vescomte Bernat I de Conflent, portà al matrimoni l’alou de Sant Climent de la Riba, que després passà a llur fill sant Ermengol, bisbe d’Urgell, i el 1037 Sunifred II de Lluçà el comprà i romangué en poder de la família Lluçà fins que a mitjan segle XII l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina