Resultats de la cerca
Es mostren 1170 resultats
Alpatró
Poble
Poble del municipi de la Vall de Gallinera (Marina Alta), situat a 267 m d’altitud, a la dreta de la rambla de Gallinera, al peu de la penya Foradada.
És el nucli de població més important del terme 307 h agl 1981, patronencs o patroners , malgrat que en 1930-80 la població es reduí a la meitat Com la resta de la Vall de Gallinera, era població de moriscs, de la jurisdicció dels ducs de Gandia, els quals, després de l’expulsió d’aquells 1609, la donaren a repoblar a famílies mallorquines, fet que es reflecteix en el parlar local La seva parròquia Santa Maria fou erigida el 1535, amb jurisdicció sobre una gran part dels pobles de la vall el 1574 els seus annexos quedaren reduïts a Benissili, Llombai de Gallinera i la Carroja
Diego de Casseda
Música
Mestre de capella i compositor espanyol.
Les primeres notícies sobre la seva activitat daten de l’11 de novembre de 1673, dia del seu nomenament com a mestre de capella de la basílica del Pilar de Saragossa, on sembla que romangué -tot i una breu expulsió el 1688- fins el 1694, any en què fou succeït per Jerónimo Latorre El 8 de juliol de 1683 signà l’aprovació de l’obra Fragmentos músicos de P Nassarre La seva producció es confon sovint amb la del seu fill José de Casseda y Villamayor D’ambdós compositors s’han servat obres en nombrosos arxius de l’Estat espanyol, especialment de Saragossa i València
Adriana Ferraresi del Bene
Música
Soprano italiana.
Fou alumna d’Antonio Sacchini al Conservatori de l’Ospedaletto de Venècia El 1783 fugí amb Luigi del Bene, amb el qual es casà Després d’actuar a Londres i al Teatro alla Scala de Milà 1785-87, anà a Viena, on interpretà obres de V Martín i Soler, A Salieri i WA Mozart, el qual compongué dues àries de Les noces de Fígaro per a ella El 1790 interpretà el personatge de Fiordiligi de Così fan tutte Amant del llibretista d’aquests textos, Lorenzo Da Ponte, les intrigues que mantingueren a la cort imperial provocaren l’expulsió d’ambdós el 1791 Posteriorment cantà en diversos teatres…
El COI designa Torí com a seu dels Jocs Olímpics d’Hivern del 2006
El Comitè Olímpic Internacional designa la ciutat italiana de Torí com a seu dels Jocs Olímpics d’Hivern del 2006 Per primera vegada, el COI ha utilitzat un nou sistema en l’elecció per a evitar els casos de corrupció detectats els darrers mesos en la nominació de les seus olímpiques, un afer que va comportar l’expulsió de sis membres del COI i la dimissió de quatre més En el nou sistema, la votació final ha recaigut en un collegi de 15 persones membres del comitè i de federacions olímpiques i atletes, designats a darrera hora per a evitar el contacte directe d’aquests amb les…
llançadora

Funcionament i parts d’un llançadora tèxil
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Peça de fusta dura, de fusta resinificada i premsada o de material sintètic, en forma de barca, amb les extremitats afusades i guarnides amb puntes de ferro, que hom empra per a teixir.
A l’interior porta una bitlla o un cop , del qual deixa escapar el fil de trama cada vegada que passa per dins la calada de l’ordit La llançadora té una broca per a subjectar la bitlla, o bé estries interiors per a subjectar el cop, i, a més, un sistema de guia del fil i un tensor En les llançadores de canvi automàtic de bitlla Northrop, aquesta és subjectada per mitjà d’una pinça, i l’enfilada és automàtica La llançadora no va unida mecànicament al teler, sinó que llisca per sobre de les taules, disparada de l’un calaix a l’altre pel mecanisme d’expulsió
Xivert

Vista del castell en ruïnes de Xivert (Alcalà de Xivert)
© C.I.C - Moià
Despoblat
Despoblat del municipi d’Alcalà de Xivert (Baix Maestrat), a l’E de la vila, al peu de les restes del castell de Xivert
, aturonat a 381m alt., damunt la serra d’Irta.
Aquest castell fou donat, ja abans de la conquesta, per Alfons I de Catalunya-Aragó als templers El 1233 els templers el reclamaren a Jaume I, i el conqueriren després d’un llarg setge El 1234 donaren carta de poblament al lloc de Xivert La jurisdicció del castell s’estenia damunt els llocs d’Alcalà i de Xivert i de diverses alqueries la Valldàngel i Alcossebre, entre d’altres Xivert era un lloc de moriscs 52 focs el 1609 que després de l’expulsió, el 1616, fou repoblat amb 16 famílies cristianes, que l’abandonaren el 1632, i el lloc fou agregat a Alcalà de Xivert
Constantí I de Grècia
Història
Rei de Grècia (1913-17 i 1920-22).
Fill de Jordi I , el qual succeí, i d’Olga de Rússia Durant la Primera Guerra Mundial es declarà partidari dels Estats Centrals i volgué salvar la neutralitat de Grècia S’oposà al president del consell de ministres E Venizelos , que cedí Tessalònica als aliats França sostingué Venizelos i el rei fou obligat a abdicar juny del 1917 Tornà al poder a la mort del seu fill Alexandre I 1920, però l’expulsió de les forces gregues d’Esmirna pels turcs 1922 el feu abdicar de nou a favor del seu fill Jordi Hom el volgué considerar successor dels emperadors bizantins i, per tant, també fou…
Francesc Gustà i Salvador
Cristianisme
Apologista i crític.
Jesuïta 1759, estudià filosofia a Gandia i teologia a València Arran de l’expulsió dels jesuïtes 1767, passà a Ferrara, on acabà els estudis i fou ordenat de sacerdot Residí també a Venècia 1796, Nàpols on, el 1804, reingressà a la Companyia, que havia estat abolida el 1773 i Palerm 1805, ciutats on ensenyà història eclesiàstica Publicà, entre el 1779 i el 1799, una trentena d’obres, la majoria de caràcter apologètic contra l’enciclopedisme i el jansenisme, i després contra la Revolució Francesa Tingué un gran ressò polèmic la Vita di Sebastiano Giuseppe di Carvalho 1781 més…
Vicenç Sants
Cristianisme
Jesuïta i missioner.
Estudià filosofia als jesuïtes de Barcelona i lleis a Osca Després d’obtenir el permís familiar per a entrar als jesuïtes, completà la seva formació a Cervera i a Barcelona El 1755 embarcà vers les missions del Riu de la Plata i ensenyà filosofia a la Universitat de Córdoba de Tucumán Argentina, d’on arribà a ésser canceller Fou un notable predicador i es dedicà a la conversió dels negres i nadius Amb motiu de l’expulsió dels jesuïtes 1768, retornà a Europa i es refugià a Itàlia, on fou prefecte d’estudis de la comunitat de Faenza Extingida la Companyia de Jesús, passà a Roma, on…
Josep d’Amigant i Carreres
Història
Militar
Diputat militar i assessor de la generalitat de Catalunya durant la Guerra dels Segadors.
Era baró de Castellgalí L’any 1643, la generalitat li encomanà, ensems amb Joan Fontanella, una ambaixada prop del virrei mariscal La Mothe per demanar la revocació d’un edicte d’expulsió contra diverses persones suspectes d’actuar contra el govern francès a Catalunya El 1645 participà en la conjuració antifrancesa dirigida, entre d’altres, per Hipòlita d’Aragó, els abats de Sant Pau del Camp i de Galligants i Gispert d’Amat, president de la generalitat Aquell mateix any era detingut i executat Els seus béns foren confiscats pel comte d’Harcourt, Enric de Lorena Fou pare de Pere d’Amigant i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina