Resultats de la cerca

Professor a la Sorbona 1960-64 i a l’École Normale Superieme de París 1964-84, des del 1983 fou director de l’École des heutes Études en Sciencies Sociales Vinculat fins un cert punt a l’estructuralisme, el seu pensament tampoc no és aliè a la fenomenologia Amb un mètode “desconstruccionista” s’oposa a tot logocentrisme o racionalitat discursiva i insistí a tractar els temes filosòfics marginals com a centrals És autor de De la grammatologie 1967, La dissémination recull, 1972, L’archéologie du frivole 1973, Éperons, les styles de Nietzsche 1978, La carte postale de Socrates à Freud et au-…

Successor del seu mestre Leucip en la direcció de l’escola d’Abdera, fou contemporani i, segons que sembla, rival de Plató, el qual, tot i conèixer la seva obra, mai no en féu esment Desenvolupà el sistema atomista atomisme , iniciat per Leucip, i l’amplià amb aplicacions psicològiques i morals

Estudià de gran la filosofia lulliana en fou el fruit el tractat Ianua artis magistri Raymundi Lullii, que enllestí a Barcelona el 1473 fou publicat el 1482 El 1481 fou cridat a Palma per regir la càtedra de filosofia lulliana, fundada per Agnès de Pacs i autoritzada pel rei el 1483 Acusat d’heterodòxia per l’inquisidor de Mallorca Guillem Caselles el mateix any 1483, hagué d’anar sovint a Roma 1484, on obtingué l’aprovació de l’obra, que fou reeditada vuit vegades fins el 1516 De retorn a Mallorca, es refugià amb els seus deixebles, anomenats daguins , al puig de Randa 1485 a causa dels…

Ensenyà filosofia a Ferrara i a Pàdua Seguidor de la interpretació alexandrina d’Aristòtil, afirmà el caràcter intramundà del coneixement científic, separant filosofia i teologia

Influït per Maine de Biran i l’escola escocesa, el seu sistema parteix de la constatació que la història del pensament pot ésser reduïda a l’alternança de quatre orientacions fonamentals sensualisme, idealisme, escepticisme i misticisme, cadascuna d’elles amb un contingut de veritat específic, motiu pel qual hom el qualificà d’eclèctic La importància de Cousin està en el seu mètode, que comportà una renovació de l’interès per la història de la filosofia De la seva obra destaca Du vrai, du beau et du bien 1841 i Études sur Pascal 1842

De la família dels comtes de Carlet professà al convent del Carme de València del qual fou prior el 1634, i es doctorà a la Universitat de València, on ensenyà filosofia i fou catedràtic de teologia Fou definidor de la província d’Aragó És autor d' Universae Dialecticae praeviae synopsis 1624, Commentaria in Aristotelis Dialecticam 1624, Commentaria in Aristotelis Logicam 1625, Commentaria in reliquos libros Philosophiae 1630 Deixà manuscrit un Tractatus Theologici

Començà la carrera com a professor a Praga i a Viena, i el 1938 passà als EUA, on fou professor a la Universitat de Chicago, a Princeton i a Califòrnia En el desenvolupament del seu pensament hi ha una sèrie de períodes constitució lògica del món, refús de la metafísica, sintaxi lògica del llenguatge, semàntica, inducció, per citar només els principals que deriven l’un de l’altre i constitueixen una de les aportacions més importants del s XX als problemes d’una filosofia metodològicament dominada per la idea d’exactitud i de correcció logicoformal, i que té com a tema central el coneixement…

La seva aportació fonamental ha estat en el camp de la filosofia de la religió, que estructura mitjançant un mètode de descripció fenomenològica i d’anàlisi crítica Philosophie de la religion , 1957 Phénoménologie et religion, 1958 Philosophie et religion , 1965 Imagination et religion, 2006

Seguidor del corrent fenomenològic francès, aplicà aquest mètode a qüestions relacionades amb l’estètica, especialment els problemes que es deriven de la relació entre l’objecte estètic i l’espectador Entre les seves obres, cal esmentar Phénoménologie de l’expérience esthétique , 1967 Pour l’homme essai , 1968 Art et Politique , 1974

Fou deixeble d’ Antístenes , i hom el pot considerar com a màxim exponent de l’ escola cínica En són conegudes anècdotes molt diverses que posen en relleu el seu anticonvencionalisme social i àdhuc la seva extravagància