Resultats de la cerca

Actiu a Toledo del 1552 fins a la mort, féu les arcuacions altes i una gran part dels arcs d’entrada a l’escala de l’alcàsser d’aquella ciutat Com a forjador, destaca la magnífica reixa de la capella major de la catedral de Toledo i les de la catedral de Palència Home d’una important formació humanística, el 1552 traduí els llibres tercer i quart del tractat d’arquitectura de Serlio

Combaté a Tunis, i el 1537 anà a Amèrica amb Pero Ansúrez Participà en la conquesta de Xile, de primer amb Diego de Almagro i després amb Pedro de Valdivia Aquest el nomenà lloctinent seu el 1547, i féu diverses expedicions al S En morir Valdivia, diverses ciutats xilenes no el reconegueren això no obstant, fou nomenat corregidor i justícia major de Xile 1556 Combaté els araucans, amb poca fortuna, malgrat la seva victòria sobre el capitost Lautaro Governador des del 1558, consumí el seu càrrec en les operacions contra els indis

Era frare mercedari, bisbe titular de Madaure i coadjutor de Sevilla almenys des del 1610 Fou nomenat bisbe d’Elna el 1613 El seu curt episcopat fou sembrat de discòrdies, sovint amb recurs a les armes, amb els síndics de la ciutat i alguns canonges que s’oposaven al zel reformista del nou bisbe Aquest utilitzà amb molta freqüència l’interdicte, l’excomunió i l’empresonament dels rebels, fossin laics o eclesiàstics A causa d’això, el 1614 anà a residir a Elna, i després passà a Madrid, per tractar d’aquests afers amb el nunci del papa

Participà en la guerra contra Napoleó i fou governador de Cadis 1810 Virrei a Nova Espanya 1810-13, féu cara al moviment emancipador d’Hidalgo i rebé el marquesat de la Reunió i de Nova Espanya El 1818 fou capità general de Galícia

Ministre d’afers estrangers 1909-13 i 1914, signà el tractat Urrutia-Thompson 1914 amb els EUA, que acordà la separació de Panamà Fou ministre plenipotenciari a Bolívia, Espanya i Suïssa En 1920-26 fou representant de Colòmbia a la Societat de Nacions, i en presidí el consell Publicà diverses obres sobre jurisprudència americana

S'inicià en el camp de la pintura, que abandonà aviat per dedicar-se a l’arquitectura Estudià Vignola i els tractadistes Vitruvi i Serli La seva obra principal és l’església del Carmen de Celaya Féu també el pont de Celaya, el teatre de San Luis Potosí i les esglésies de Santa Clara i Santa Rosa de Viterbo, de Querétaro

Entre les seves obres històriques sobresurt la Crònica do muito alto D João III 1613 com a poeta, és autor de Primeiro cerco de Diu 1589, poema èpic concebut dins la tradició del gènere marcada per l’obra de Camões

Pertanyia a la família Abrantes De jove lluità al servei de Ferran II de Catalunya-Aragó i participà en la conquesta de Granada 1492 El 1505 succeí Tristan da Cunha com a governador de les Índies Establí la seva capital a Cochin i assumí, sense autorització reial, el títol de virrei El 1509 derrotà la flota egípcia i aràbiga a Diu Susbstituït en el càrrec per Albuquerque, morí a mans dels hotentots en el viatge de retorn a Portugal

Participà en les campanyes de Flandes i morí al servei del rei Sebastià de Portugal La seva producció poètica, publicada pel seu germà Cosme en dos volums 1589-91, és composta de poemes bèllics de ressò imperialista, poemes amorosos de tipus italianitzant i poemes religiosos de tendència mística Lloat pels seus contemporanis —fou anomenat el divino —, hom el recorda especialment pel poema en forma d’epístola Carta para Arias Montano , sobre l’amor a Déu, d’inspiració neoplatònica

Autor d’un diccionari basc-castellà Euskeratik-erderara biurtzeco itzteguia 1884 Escriví, també, diversos estudis gramaticals, especialment sobre el verb basc