Resultats de la cerca
Es mostren 1934 resultats
microtró
Física
Accelerador d’electrons constituït per un electroimant, que crea un camp magnètic en una cavitat de forma anular i fa que els electrons descriguin òrbites circulars creixents, a mesura que l’acceleració augmenta.
Les òrbites creixents dels electrons són tangents entre elles en un punt La freqüència del camp magnètic s’escau dins el marge de la de les microones
indicatiu
Militar
Codi de lletres o nombres que hom utilitza per a identificar els corresponsals, els emissors o els destinataris en la transmissió de missatges per mitjà de la ràdio.
En les telecomunicacions militars i en algunes policies és canviat amb freqüència i de forma aleatòria per tal d’evitar que pugui ésser identificat fàcilment per escoltes externes
Exercici físic i aparell cardiovascular
Durant l’exercici físic, cal que el funcionament de l’aparell cardiovascular experimenti algunes modificacions per tal de garantir una aportació adequada d’oxigen al teixit muscular, i també un drenatge apropiat dels elements que es produeixen després de la metabolització dels nutrients, com l’àcid làctic i l’àcid carbònic Aquestes modificacions inclouen, esquemàticament, un increment del cabal cardíac, és a dir, la quantitat de sang que el cor bomba per minut, i una redistribució del flux sanguini dels diferents teixits, destinada bàsicament a augmentar de manera específica el dels músculs…
equació d’Arrhenius
Química
Expressió matemàtica, descoberta experimentalment per Arrhenius (1889), de la dependència de la constant de velocitat k, d’una reacció química, de la temperatura T a la qual té lloc .
El factor A és anomenat, en general, factor de freqüència i és independent de la temperatura E és l' energia d'activació i R és la constant dels gasos
acoblament de baioneta
acoblament de baioneta
© Fototeca.cat
Tecnologia
Dispositiu d’acoblament ràpid de dues peces en el qual l’una disposa de pius i l’altra de ranures, de manera que el calat i el gir de l’una en l’altra, generalment contra l’acció d’una molla, provoca la immobilització relativa.
És emprat quan la unió de les dues peces ha d’ésser desfeta amb una certa freqüència, com és ara en mànegues per a líquids i en certes bombetes elèctriques
període
Física
Temps T, característic de qualsevol moviment periòdic, que transcorre entre dos estats de moviment consecutius i equivalents.
És l’invers de la freqüència i, a més a més, en el cas d’un oscillador harmònic, és relacionat amb la pulsació W per la fórmula T = 2P/W
transistor d’efecte de camp metall-semiconductor
Electrònica i informàtica
Transistor d’efecte camp en què la modulació de la conductivitat del canal és feta a partir de la tensió aplicada a la porta, en aquest cas a través d’un contacte Schottky (metall-semiconductor); el semiconductor sol ésser un compost III-V.
La gran mobilitat dels portadors en aquests semiconductors fa que el MESFET sigui mol apropiat per al domini de l’alta freqüència microones i de la commutació a alta velocitat
auricular
Electroacústica
Transductor electroacústic que transforma un senyal elèctric en ones de so, que, a diferència d’un altaveu, dirigeix directament a l’orella de l’oïdor.
Atenent a llur principi de funcionament, hom troba auriculars electrodinàmics els més generalitzats, electromagnètics, electroestàtics i piezoelèctrics La resposta de freqüència d’un bon auricular abasta dels 16 als 22000 Hz
equimosi
Braç amb equimosi
A. Currell (CC BY-NC 2.0)
Patologia humana
Taca de color blau moradenc a la pell produïda per extravasació de sang als teixits.
Amb freqüència apareix després d’una contusió, però es presenta també espontàniament en casos d’escorbut, hemofília i d’altres En el llenguatge comú és coneguda amb el nom de blau
diverticle
Patologia humana
Evaginació o dilatació circumscrita que pot aparèixer a qualsevol segment del tub digestiu.
Hom el qualifica de sèssil quan la comunicació entre òrgan i diverticle és ampla, i de pediculat quan és estreta La paret del diverticle pot tenir les mateixes capes que el segment digestiu al qual pertany, però algunes vegades representa un simple pas de les capes mucosa i submucosa a través de les fibres de la capa muscular La major freqüència d’aparició de diverticles en l’home correspon al duodè i al còlon sigmoide el tercer lloc correspon a l’esòfag i després al budell prim a l’estómac són molt poc freqüents Els diverticles poden ésser congènits o bé adquirits Habitualment…