Resultats de la cerca

Baró de La Bruère i vescomte de Brié Installat a València, s’associà amb Pasqual Marín per a fundar 1790 el Diario de Valencia , que dirigí un quant temps El 1792 passà a Sevilla, on fundà el Diario Histórico y Político de Sevilla 1792-93 El 1794 fundà a Cadis El Correo del Postillón , i el 1802, el Diario Mercantil de Cádiz Naturalitzat espanyol, combaté contra la invasió napoleònica

Fundà el periòdic “Bengalee” 1875 i participà en la fundació de l’Indian National Congress 1883 Promogué el boicot als productes d’importació de la Gran Bretanya, s’oposà a la divisió de Bengala i encapçalà el moviment a favor de l’educació nacional Posteriorment s’anà distanciant del moviment extremista i obtingué càrrecs constitucionals fundà l’Indian Liberal Association i fou ministre de l’administració i de sanitat de Bengala

Graduat en lleis a París, fundà un teatre d’avantguarda a Peterburg i posteriorment fundà una companyia que actuà en diversos teatres parisencs amb molt d’èxit Pitoëff triomfà sobretot com a director pel seu agosarament en la presentació d’un repertori selecte clàssic i modern La seva muller, Ludmilla Pitoëff Novorossijsk 1899 — Rueil-Malmaison, Sena i Oise 1951, fou una excellent actriu que representà obres de Dumas, Anet, Ibsen i, sobretot, de teatre religiós

Nomenat professor de musicologia de la Universitat de Dartmouth New Hampshire, fundà el 1970 el Collegium Musicum per a interpretar música antiga amb criteris d’època El 1972 s’installà a Londres i el 1975 formà part del Concerto Vocale amb René Jacobs Gran especialista en la música barroca francesa i anglesa, fundà el 1979 Les Arts Florissants, grup amb qui realitzà nombroses gravacions d’òperes i oratoris de Rameau, Mozart i Händel

S'inicià en el monaquisme a Betlem i a Egipte Fou ordenat secerdot a Roma el 405 Vers el 415 fundà el monestir de Sant Víctor a Marsella, en el qual romangué fins a la mort Fundà altres monestirs, femenins, a la regió En les seves Collationes criticà la doctrina augustiniana de la gràcia, dins la línia teològica semipelagiana Escriví també De Institutis cenobiorum La seva obra influí en la regla de sant Benet

Fundà el Club de Tir Berga 1959, que presidí durant trenta-quatre anys Disputà diversos Campionats de Catalunya i d’Espanya de tir de precisió, exercí d’àrbitre en l’àmbit estatal i fou directiu de la Federació Catalana de Tir Olímpic També fou ciclista de l’equip Berkel Participà en la fundació del Comitè d’Amics del Ciclisme del Berguedà i el Club Ciclista Berga 1982 Fundà el Club Atlètic Berga 1960, on feu d’entrenador

Fundà el Théâtre d’Art 1890, sense cap finançament estable, com a reacció enfront del teatre naturalista hi eren escenificades produccions de Rimbaud, de Mallarmé, de Verlaine, de Maeterlinck i d’altres Fundà les revistes “Le Livre d’Art” i “Vers et Prose” 1905 El 1912 fou elegit príncep dels poetes Publicà Ballades françaises 1897 i següents, formalment renovadores Les Chroniques de France , recull de drames històrics en forma de balades dialogades, són escrites en un llenguatge arcaïtzant

Franciscà, mestre en teologia, se separà dels conventuals i fundà la branca dels observants a Palma convent de Jesús, a Sóller 1458 i a Maó 1459 El 1461 Pius II li encarregà la pacificació de la revolta dels forans i ciutadans forà Auroritzat pel rei, fundà un hospital general que encara subsisteix i en el qual es reuniren tots els hospitals existents aleshores 1456 Deixà dos volums de sermons manuscrits, en llatí Hom n'intentà la beatificació

El 1878 fundà la revista Crónica Científica , que dirigí Arran de l’aparició de la filloxera, s’especialitzà en enologia i dirigí la revista de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre i el seu suplement català La Pagesia 1888-93 El 1892 fundà la publicació La viña americana i collaborà en revistes catalanes i franceses Dirigí la Companyia General d’Electricitat de Barcelona i publicà obres de tema agrícola, com Les malures de la vinya 1887

Fill d’un metge famós, estudià dret 1822-27 El 1828 s’uní als carbonaris, dels quals s’apartà aviat, a causa de llur monarquisme Empresonat 1830-31, passà després a Marsella, on fundà la societat secreta Jove Itàlia 1831 i un diari homònim 1832, que propugnaven la unitat italiana dins un sistema republicà El 1833 l’organització fou desarticulada, i ell fugí a Ginebra, des d’on planejà la invasió de Savoia i Nàpols, que no fou duta a terme A Berna creà la societat secreta Jove Europa 1834 El 1835 fundà el diari Giovane Svizzera Expulsat del país, es refugià a Londres 1837, on reprengué la…