Resultats de la cerca

Estudià a Leipzig i a París, i esdevingué un virtuós del violí Feu gires de concerts per Europa, amb una destacada actuació a Londres el 1866, i els EUA Durant una gira americana conegué la soprano Euphrosyne Parepa, amb qui es casà el 1867, i aquell mateix any crearen la companyia Parepa-Rosa, en la qual ella era solista principal, i ell, director i empresari Aquesta agrupació tingué molt èxit als EUA, on mantingué l’activitat fins el 1871 Dos anys més tard marxaren a Londres, on Euphrosyne morí al cap de poc temps Rosa fundà el 1875 la Carl Rosa Opera Company, al teatre Princess de Londres…

Cursà estudis a la Royal Academy of Music de Londres, després d’haver-los iniciat al Trinity College Ingressà com a violoncellista a l’Orquestra del Queen’s Hall i el 1924 fundà la Barbirolli Chamber Orchestra Dos anys més tard creà la British National Opera Company, amb la qual dirigí òpera italiana Entre el 1936 i el 1943 visqué a Nova York, i succeí Arturo Toscanini com a director de l’Orquestra Filharmònica de l’esmentada ciutat 1937 Abans del final de la guerra tornà a Anglaterra, on dirigí l’Orquestra Hallé fins l’any 1968 També dirigí les orquestres del Festival d’Edimburg i del Covent…

Fou deixeble del seu germà Emil a Mannheim, i completà la seva formació al Conservatori de Leipzig i al Mozart-Stifftug de Frankfurt Recomanat per J Brahms, anà a Viena, on estudià amb G Nottebohm, i després a Karlsruhe, amb O Dessoff i V Lach ner El 1880 començà a treballar com a assistent a Magúncia, i sis anys més tard, ajudat per H von Bülow, aconseguí la plaça de professor de contrapunt i composició al Conservatori de Frankfurt El mateix 1886 fou nomenat kapellmeister de la Meiningen Hofkapelle del duc de Sachsen-Meiningen, moment en què inicià gires per Europa i l’Amèrica del Nord com a…

Es formà musicalment a Bonn i Munic En el temps que passà en aquesta darrera ciutat coincidí amb R Strauss, que feu possible la seva participació en el Festival de Bayreuth, primer com a assistent 1892 i després, el 1902, com a director del cor El 1903 començà a exercir la docència a Munic, on tingué Wilhelm Furtwängler entre els seus deixebles L’any 1908 fou nomenat director musical de l’Òpera de Stuttgart, activitat que abandonà en fer-se càrrec, el 1919, de l’Òpera de Berlín, que dirigí fins el 1925 Posteriorment dugué a terme diverses gires que el portaren per Europa i Amèrica Les seves…

Malgrat que inicià una prometedora carrera com a concertista, excellí especialment com un dels pedagogs més importants de l’escola russa de piano del segle XX Formà una generació de grans solistes, entre els quals S Richter, R Lupu, V Krajnev, E Gilels i V Eresko Nebot del compositor i pianista Felix Blumenfeld i cosí del compositor Karol Szymanowski, començà a estudiar piano amb el seu pare Debutà a nou anys, i el 1904 efectuà les primeres gires per Alemanya Estudià piano a Berlín amb Heinrich Barth i composició amb Paul Juon Del 1912 al 1914 estudià piano amb Leopold Godowsky Durant el…

La seva família abandonà Rússia durant la Revolució soviètica del 1918, i es refugià durant quatre anys a Finlàndia abans d’establir-se a París, on Nikita cursà estudis musicals al conservatori amb Isidore Philipp, i del qual a disset anys aconseguí el primer Premi de Piano Maurice Ravel manifestà la seva admiració pel jove pianista, i l’animà a estudiar amb S Prokof’ev, que aleshores vivia refugiat a París El compositor rus li feu lliçons particulars, i també en rebé de Dinu Lipatti entre els anys 1949 i 1959, després d’haver ofert ja nombroses gires de concerts Actuà amb les orquestres més…

L’any 1891 es graduà al Conservatori de Moscou, on fou alumne de Vasilij Safonov El 1889 oferí el primer concert sota la direcció d’Anton Rubinstein i el 1895 guanyà el Premi Rubinstein, fet que significà l’inici d’una important carrera concertística Entre el 1902 i el 1906 fou professor de piano del Conservatori de Moscou El 1906 inicià una intensa etapa de gires internacionals que durà vuit anys i que el portà, entre altres llocs, als Estats Units L’esclat de la Primera Guerra Mundial el sorprengué a Berlín, on fou fet presoner Un cop alliberat, decidí d’installar-se als Estats Units i el…

Un dels deixebles predilectes d’Enric Granados, començà la seva carrera amb una sèrie de gires de concerts per diverses ciutats de l’Estat espanyol Posteriorment es traslladà a França, on amplià estudis amb Édouard Risler El 1902 prengué part en el primer concert promogut per l’Acadèmia Granados, de la qual més tard fou professor El 1906 actuà a Vilafranca del Penedès amb Matthieu Crickboom, i el 1909 oferí concerts a la seva vila natal i al Palau de la Música Catalana a Barcelona L’any 1920 s’installà a Lió, on fou nomenat professor dels cursos superiors de piano de l’Escola d’Art, centre…

Realitzà els primers estudis musicals amb el seu pare i més tard ingressà al Conservatori de Música de Leipzig, on tingué com a mestre C Reinecke 1875-76 Entre el 1878 i el 1880 feu gires per Suïssa, Alemanya i Holanda que li comportaren un considerable prestigi Després de dos anys d’inactivitat a causa d’una depressió, el 1883 tocà davant F Liszt i es convertí en un deixeble apassionat del pianista i compositor hongarès El 1885 participà en la creació del Lisztverein, que s’inaugurà amb dos concerts històrics de Krause Dirigí l’esmentada associació fins el 1900, any en què abandonà Leipzig i…

Es crià a Alabama, on, d’adolescent, treballà com a instrumentista i ballarí de claqué Al final dels anys vint s’incorporà als Blue Devils de Walter Page, i el 1934 entrà en l’orquestra de Count Basie, on romangué fins el 1948 Després prosseguí la seva carrera com a independent, fent força gires per Europa fins a la meitat dels anys setanta, amb músics com Coleman Hawkins, Milt Buckner i Teddy Wilson, entre molts d’altres Participà en nombroses gravacions d’altres artistes i algunes en nom propi, entre les quals cal destacar l’àlbum The Jo Jones Trio 1959 Jones, conegut com a ’…