Resultats de la cerca
Es mostren 905 resultats
camelina
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les crucíferes, de tija poc o gens ramificada, de 30 a 80 cm, amb fulles lanceolades i flors grogues.
Els fruits, agrupats en raïms densos, contenen llavors oleaginoses Viu a Europa, a la part central, en la qual és conreada per extreure l’oli de les llavors
casmant
Botànica
Planta herbàcia bulbosa, de la família de les iridàcies, que fa flors irregulars, amb els pètals inferiors grocs i els superiors vermells, disposades en espiga multiflora.
Procedeix de la regió del Cap té aplicació en jardineria
gloxínia
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia, de la família de les gesneriàcies, de fulles oposades, oblongues i llargament peciolades, i de flors grosses, vistoses, de color violaci, purpuri o blanc.
Oriünda del Brasil, és planta decorativa d’interior o d’hivernacle
espart
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, cespitosa, rizomatosa, alta de 60 a 100 cm, amb fulles linears llargues, glabres, convolutes i molt tenaces.
Fa una panícula dreta, laxa i groguenca Es fa en terrenys esteparis secs Amb l’espart hom fa cordes, cabassos, catifes, etc, i també paper A l’època romana s’anomenà Campus Spartarius , per l’abundor d’espart, la zona compresa entre la badia de Santa Pola Baix Vinalopó i el riu d’Almanzora Andalusia i, cap a l’interior, fins a l’altiplà de la Manxa Hom creu que l’aprofitament de l’espart a gran escala fou degut als cartaginesos, i les fonts històriques esmenten ja el Camp Espartari a mitjan s III aC El centre comercial era Cartago Nova Cartagena, la qual a vegades era anomenada també Carthago…
cutàndia
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les gramínies, robusta, de tija poc flexible rematada amb una panícula de petites espiguetes quasi linears, pròpia de les dunes litorals.
cortadèria
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia cultivada com a ornamental, de la família de les gramínies, molt robusta, de fulles serrades al marge, molt tallants, i de panícules sedoses i argentades.
balsamina salvatge
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les balsaminàcies, de fulles ovades i dentades, molt tendres, i flors esperonades, grogues, reunides en grups axil·lars sobre peduncles fins.
Es fa als boscs humits i ombrívols dels Pirineus i de la zona temperada d’Europa i d’Àsia
vicaris
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia bulbosa, de la família de les liliàcies, de 30 a 60 cm d’alt, de fulles estretes i de flors blanques, disposades en raïms corimbiformes.
És pròpia d’indrets pedregosos del litoral mediterrani, i també és conreada en jardineria
soia
Planta de soia
Hiro zip post (cc-by-sa-3.0)
Alimentació
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de 40 a 100 cm d’alçària, de fulles trifoliolades, de flors violades i de fruits en llegum.
És originària de l’Àsia oriental, on és conreada des de l’antigor Actualment el seu conreu s’estén per diverses regions subtropicals i temperades És sembrada en rengleres no tolera els freds i li calen adobs fosfòrics i potàssics La planta és farratgera, i les llavors són emprades en la fabricació de pinsos, de productes dietètics i sobretot d’oli La composició del gra de soia sec és, per cada 100 g, la següent aigua, 8 proteïnes, 35-45 lípids, 18-20 glúcids, 31-35 fibra 4,4 minerals, 4,7, i 335 calories Conté lecitines, una saponina tòxica que li dóna un gust amarg i es destrueix per la…
gram d’olor
Botànica
Planta herbàcia de rizoma fibrós, de la família de les gramínies, de tiges de 10 a 80 cm, de fulles estretes i d’espícules reunides e tirs.
Es fa sobretot en parts silicícoles de muntanya mitjana i alta