Resultats de la cerca
Es mostren 28637 resultats
atall
Construcció i obres públiques
Obstrucció provisional introduïda en un curs d’aigua quan hom hi vol construir alguna obra, tal com un assut o resclosa.
Pot ésser emprat per a obstruir totalment el corrent, i en aquest cas hom disposa un canal o una galeria per a la derivació de l’aigua i un altre atall aigua avall per tal d’impedir-ne el retrocés, o per a construir-hi recintes on poder treballar a l’abric del corrent o en sec, i en aquest cas hom n'elimina l’aigua de l’interior amb bombes d’exhauriment Els atalls que han de tallar totalment el curs de l’aigua solen consistir en un dic de roques i blocs de formigó Els atalls solen ésser construïts amb palplanxes, generalment metàlliques, clavades al llit del corrent…
factorial
Matemàtiques
Producte dels nombres naturals consecutius, des de l’1 fins al nombre del qual hom calcula el factorial.
És indicat per n La generalització de la noció de factorial a nombres no naturals és possible mitjançant la funció Γ d’Euler gamma Per a molt gran, hom pot calcular n aproximadament per mitjà de la fórmula de Stirling
relació
Lògica
Lligam, referència, existent o que hom suposa, entre dues o més coses, o entre dos o més conceptes o judicis, talment que, establert un d’ells, hom ha de pensar alhora l’altre, o els altres, i viceversa.
Bé que en Aristòtil és una entre les diverses categories, la relació fou desenvolupada entre els escolàstics de manera que abraçava ja un camp molt més ampli de modalitats i subdivisions i en aquesta línia ha estat definitiva, contemporàniament, l’aportació d’E von Hartmann, el qual fa de la relació una categoria talment fonamental Urkategorie que inclou totes les altres categories És important, així mateix, la distinció tradicional entre la simple relació lògica , establerta només per la ment, i la relació pròpiament ontològica, o relació real , en el si de la qual l’escolàstica distingí…
nomenclatura
Química
Conjunt de regles mitjançant les quals hom pot assignar un nom unívoc a qualsevol substància simple o composta.
Durant molt de temps els químics, incapaços de determinar la composició i l’estructura dels composts que estudiaven, optaren per designar-los mitjançant noms o símbols, sovint molt arbitraris, que feien referència a llurs històries És així com aparegueren els noms trivials de molts elements i composts, com glicerina o vidriol blau El primer intent sistematitzador fou l’obra Méthode de nomenclature chimique 1787, de Guyton de Morveau, Lavoisier, Berthollet i Fourcroy, que establia una nomenclatura dual en la qual cada compost era designat per un nom genèric, que definia la categoria a què…
existència
Filosofia
Qualitat que hom atribueix a certs objectes de coneixement en afirmar-los com a realitat, tot i que aquesta només és donada per la ment.
En aquest sentit hom parla d' existència ideal, mental o lògica , en contraposició a l’existència pròpiament dita o existència real Així mateix, hom sol distingir entre existència matemàtica i existència física
espiga
Indústria tèxtil
Nom que hom dóna als teixits amb un lligat de base que, com la sarja, forma línies paral·leles obliqües.
El teixit té unes llistes, generalment per ordit, en les quals alternativament les línies obliqües ho són en sentits oposats Hom l’anomena també espigueta
desmineralització

Diagrama de cadena de desmineralització
© Fototeca.cat
Química
Operació per la qual hom obté, a partir d’aigua crua i mitjançant resines de bescanvi iònic
o electrodiàlisi
, una aigua lliure de sals.
Una cadena completa de desmineralització per bescanvi consta d’un bescanviador catiònic, d’un d’aniònic feble, d’un desgasador i d’un bescanviador aniònic fort si cal, hom fa que acabi amb un regulador de pH Si hom vol obtenir una aigua gairebé químicament pura, hi afegeix un bescanviador mixt catiònic + aniònic
medalló
Arts decoratives
Joia en forma de capsa petita i aplanada, oval o rodona, on hom guarda retrats, pintures, rínxols o records personals.
Hom el fa normalment de metalls preciosos i amb pedreria aplicada
resquill
Prehistòria
Instrument paleolític de pedra (generalment sílex) que hom obtenia picant un nòdul fins que se’n desprenia un fragment.
Al període acheulià eren fets sense preparació i retocats després per obtenir la forma desitjada Al clactonià hom feia una preparació prèvia i després feia saltar el nucli originari
estrogen
Bioquímica
Farmàcia
Cadascun dels components d’un dels quatre grups en què hom divideix les hormones esteroides.
Se'n diferencia pel fet que l’anell A és aromàtic, com és el cas d’un dels representants més importants d’aquest grup, el 17-β estradiol Els estrògens són responsables del desenvolupament dels caràcters sexuals secundaris de les femelles i dels canvis cíclics de l’epiteli de la vagina i de l’endoteli de la matriu A dosis elevades, actuen sobre l’hipotàlem i inhibeixen la secreció de gonadotrofines del lòbul anterior de la hipòfisi, i això produeix una atròfia dels ovaris i una inhibició del creixement dels follicles Hom coneix també altres substàncies amb acció estrogènica que no…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina