Resultats de la cerca

El sistema s’ha anomenat notació fake-book perquè és l’emprat en els llibres on es presenta una collecció de partitures dels temes més tocats La fonamental s’indica amb la lletra majúscula, segons la notació alfabètica anglesa Disposats a continuació, lletres, símbols i dígits, combinats, expressen la qualitat de l’acord i, de manera explícita o implícita, totes les seves notes Generalment, l’estat de l’acord, la disposició i la tessitura es deixen a discreció de l’intèrpret Notació fake-book per a acords emprada en jazz i música moderna, segons el sistema perfilat per Carl…

En els instruments de tracció mecànica, la ventallola és moguda directament pels dits de l’organista, mitjançant un sistema de tiges que la uneixen amb la tecla Això permet a l’intèrpret un control directe i absolut de la seva obertura o tancament, i, doncs, l’accés o la interrupció de l’alimentació de l’aire al tub corresponent, cosa que no es dona en el cas dels instruments de tracció pneumàtica o elèctrica Les seves dimensions guarden una proporció directa amb el nombre o el consum d’aire dels jocs que governa el mateix salmer Esquema de la situació d’una ventallola ©…

Aquesta preparació consisteix normalment en la collocació d’objectes estranys de diversos materials en contacte amb les cordes per tal de modificar-ne el timbre i, eventualment, també l’afinació Per extensió, inclou així mateix la manipulació directa de les cordes per l’intèrpret, sigui en forma de pizzicato o de glissando o bé per mitjà d’algun estri que faci la funció de baqueta o de plectre Amb el nom de prepared piano , fou utilitzat diverses vegades per John Cage des del 1940, recollint les experimentacions pioneres de Henry Cowell, que l’anomenava ’piano de percussió' El…

El terme fou emprat per primer cop a Londres per FLiszt 1840

Cal esmentar-ne els films My cousin Rachel 1953, Alexander the Great i Bitter Victory 1956, Look back in Anger 1958, Night of the Iguana 1963, Becket 1964, The Sandpiper 1965, Who's Afraid of Virginia Woolf 1966, Staircase 1969, The assassination of Trotsky 1972, Equus 1977 i 1984 1984, entre d’altres

Tècnic de laboratori de professió, el 1954 començà a interpretar les seves cançons pels cafès Del 1955 al 1960 musicà poemes de diversos poetes coneguts i més tard collaborà amb Louis Aragon Les yeux d’Elsa A partir del 1963 inicià una carrera de cantautor i s’anà decantant gradualment cap a posicions polítiques d’esquerra, bé que criticà en diverses ocasions la línia del Partit Comunista al qual era molt proper, tot i no militar-hi, especialment amb motiu de la invasió soviètica de Praga el 1968, que reflectí en la cançó Camarade Entre les seves cançons més conegudes que donaren nom a…

Mobilitzat a la Segona Guerra Mundial 1941, treballà com a intèrpret de francès durant l’ocupació de França Després de ser internat en un camp de presoners a Suïssa 1944-45, es diplomà en traducció i interpretació en alemany, francès i anglès 1946 i castellà 1947 a la Universitat de Ginebra Aquest any inicià estudis de romanística a la Universitat de Barcelona, que prosseguí a la de Munic, on el 1954 es graduà en filologia romànica i història, i on els anys 1956-67 fou professor adjunt de francès, castellà i català En aquesta universitat participà en la fundació de l’Institut de…

Vida Inicià la seva formació als Estats Units, però, interessat a ampliar els seus horitzons culturals, especialment pel que fa a la música, l’art i l’arquitectura, viatjà a Europa i visità diferents ciutats europees, com ara Berlín, París i Madrid De nou a Califòrnia, estudià composició amb R Buhling més tard, el 1933, anà a Nova York, on estudià teoria i composició amb A Weiss i on H Cowell l’inicià en la música no occidental L’any 1934 tornà a Los Angeles i fou alumne de contrapunt d’A Schönberg El 1937, decidí anar a Seattle per treballar a la Cornish School Les seves primeres peces, com…

Autodidacte, començà com a pianista, però ben aviat adoptà la bateria com a instrument habitual, de la qual, juntament amb M Roach i K Clarke, fou l’intèrpret més destacat del jazz modern Collaborà en les bandes de M Lou Williams i de Fletcher Henderson, i posteriorment s’uní al grup de músics que, encapçalats per Ch Parker, protagonitzaren la revolució bop Al final dels anys quaranta fundà els Jazz Messengers , formació cabdal en la història del jazz , que recollia l’herència del soul , el gòspel i el funk , i que ha estat l’escola de molts jazzmen famosos El seu estil, en el…

Estudià piano i violí a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, composició amb J Zamacois i instrumentació per a cobla amb Joaquim Serra Fou intèrpret de trompa a l’Orquestra Filharmònica de Barcelona i a l’Orquestra Amics dels Clàssics fins el 1936 Als anys quaranta fou arranjador de música de ball i començà a compondre per cobla De les seves obres es destaquen la suite simfònica Poema de l’amor que neix 1951, el poema Fra Garí 1963, Joiosa 1966, Suite per a cobla i percussió 1975, Concert per a trompa i cobla 1984, obres per a cobla com Tríptic de records 1971 i diverses…