Resultats de la cerca
Es mostren 2186 resultats
òptica electrònica
Electrònica i informàtica
Estudi del comportament dels electrons i dels feixos electrònics, els quals, en determinades condicions, es manifesten d’una manera semblant a la llum, en alguns aspectes; així, hom pot parlar de reflexió, d’enfocament, etc, d’electrons.
Particularment els camps elèctrics i els magnètics actuen sobre els feixos d’electrons, i, segons llur intensitat o direcció, poden concentrar-los, desviar-los, interceptar-los, etc L’òptica electrònica estudia especialment les lents electròniques i llurs aplicacions, com ara els tubs analitzadors d’imatge, els de raigs catòdics, els microscopis i telescopis electrònics , etc
funció d’apel·lació
Lingüística i sociolingüística
Terme emprat per K.Bühler per a designar una de les comeses que acompleix el llenguatge a fi de despertar l’atenció del receptor en el moment d’iniciar un procés lingüísticament comunicatiu.
A vegades aquesta funció és assumida per algun sintagma independent escolteu, senyor, si us plau , etc, però molt sovint es manifesta barrejada amb les altres funcions d'expressió i de representació què diu ara, vostè , on la funció d’apellació queda representada pel to i la intensitat mateixa de l’elocució, també expressiva i representativa
coeficient d’absorció
Física
Magnitud característica de cada medi absorbidor per a cada freqüència (o energia) de la radiació que hi incideix.
Indica la fracció d’intensitat de radiació que s’absorbeix per unitat de longitud reconeguda dins el medi En el cas d’un feix collimat de partícules beta, probabilitat que una partícula experimenti collisió per unitat de recorregut S'indica per la lletra μ i té les dimensions de l’invers d’una longitud
refracció

Trajectòria dels raigs en la refracció quan el medi 2 és més dens que el medi 1
© Fototeca.cat
Física
Modificació de la trajectòria d’un raig o del front d’una ona quan travessa una superfície que limita dos medis diferents.
En el cas particular dels raigs, hom pot provar que el raig incident, la normal a la superfície en el punt d’incidència i el raig refractat són coplanaris, i que la relació entre l' angle d’incidència ê 1 , i el de refracció ê 2 és donada per la llei de Snellius n 1 sin ê 1 = n 2 sin ê 2 , on n 1 i n 2 són els índexs de refracció de cadascun dels medis materials separats per la superfície considerada Quan té lloc la refracció d’una ona en una superfície, simultàniament hi ha una reflexió parcial, per la qual cosa resta disminuïda la intensitat de l’ona refractada respecte a la de…
llei de Lambert
Física
Llei exponencial que expressa la intensitat de radiació que travessa un medi absorbent, en funció de la intensitat inicial i de la distància recorreguda en el medi (absorbància).
En el cas d’una solució, aquesta llei és coneguda com a llei de Beer o de Beer-Lambert
psicologia de l’audició
Música
Estudi dels fonaments psicològics de la percepció del so i de la música.
Actualment conflueixen dues grans línies d’estudi d’una banda, la psicologia de la música, que s’inicià com a disciplina al principi del segle XX, però que no es va desenvolupar fins als anys seixanta, i de l’altra, la musicoteràpia , que s’instaurà com a ciència mèdica a partir de la Segona Guerra Mundial La psicologia de la música s’ocupa, sobretot, d’observar i mesurar les aptituds musicals a partir de tests psicomètrics amb els quals es determina la capacitat de l’individu per a discriminar, recordar i memoritzar diferents paràmetres musicals com l’acuïtat, la melodia, els intervals, els…
gelivació
Hidrografia
Mecanisme erosiu mitjançant el qual les roques es disgreguen per l’acció del glaç.
Aquest sistema erosiu és, doncs, molt intens en els climes periglacials i a l’alta muntanya La intensitat de la gelivació depèn, ultra del clima, de diversos factors, entre els quals cal destacar la major o la menor abundància de plans d’estratificació i microfissures o diàclasis i el tipus de roca i la seva textura
fotometria
Física
Part de l’òptica que té per objecte el mesurament de magnituds relatives a les radiacions lluminoses com a estímuls productors de sensacions visuals.
Les magnituds que considera la fotometria són el flux lluminós, l’exitància lluminosa, la intensitat lluminosa, la illuminació i la luminància Les magnituds corresponents a un emissor o a un receptor tenen relació entre elles, de manera que per a un emissor o un receptor ideal només cal conèixer una de les magnituds per a deduir-ne les altres
reactància
Electrònica i informàtica
En un circuit de corrent altern, component imaginària del vector impedància.
És el quocient entre la component de la tensió en quadratura amb el corrent i la intensitat d’aquest corrent Hom la representa amb el símbol X La reactància pot ésser capacitativa deguda a una capacitat C i que val X c = 1/jωC o inductiva deguda a una autoinducció L i que val X 2 = jωL
carta magnètica
Geologia
Mapa en el qual són representades les característiques magnètiques d’una zona determinada.
La carta de línies isògones és la que conté les línies de punts d’igual declinació magnètica la carta de línies isoclíniques conté les línies de punts d’igual intensitat del camp magnètic horitzontal o vertical El seu ús ha estat limitat pel fet que les cartes nàutiques modernes inclouen el valor de la declinació magnètica
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina