Resultats de la cerca

Filla d’Alfons VIII de Castella i d’Elionor d’Anglaterra Casada 1213 amb el futur Lluís VIII de França, a la mort del seu marit esdevingué regent 1226-34 de llur fill, Lluís IX Dominà les revoltes dels grans feudataris i continuà l’obra de penetració de la monarquia francesa a les terres del sud Pel tractat de París 1229 obligà el comte Ramon VII de Tolosa a renunciar als territoris que formaren les senescalies reials de Bellcaire i Carcassona, i fou estipulat el matrimoni de l’hereva del comte, Joana, amb un fill de Blanca Fou de nou regent en partir Lluís IX a la Croada

Procurador reial de Rosselló 1442 i capità del castell de Perpinyà 1430, càrrec en el qual succeí el seu pare Bernat d’Oms i de Saga En iniciar-se la guerra contra Joan II de Catalunya-Aragó intentà en va, com el seu cosí germà Berenguer V d’Oms i de Santapau, capità del castell de Cotlliure, d’auxiliar la reina Joana Enríquez, assetjada a la Força de Girona 1462 Durant l’ocupació francesa del Rosselló, mantingué el castell de Perpinyà pel rei de França Tanmateix, en acabar-se la guerra el 1472, fou un dels principals conjurats d’una revolta rossellonesa contra França

A mitjan s XV residia a Barcelona El 1449 fou elegit administrador del pes de la farina i de les places del Blat i del Vi Elegit el 1461 conseller segon de la ciutat, en un clima de preguerra civil, l’any 1462, acusat de reialista i de conspirar a favor de Joan II i de Joana Enríquez, fou desposseït de la gramalla, i dut a la presó comuna amb altres acusats de conspiració No foren respectats els privilegis inherents al seu càrrec i, llegit el llarg procés a la diputació i al Consell de Cent, fou condemnat a mort i ofegat a l’interior de la presó

En formaren part, en un moment o altre de la seva trajectòria, Miquel Desclot, Carles Reig, Pep Albanell, Jaume Cabré, Joaquim Soler, MAntònia Oliver, Jaume Fuster, JMIlla, Joaquim Carbó, Xavier Romeu, Quim Monzó, Joan Rendé, Isidre Grau, Josep LlSeguí, Antoni Serra, Joana Escobedo, Margarida Aritzeta i Assumpció Cantalozella Dedicat a la narrativa de gènere, obtingueren el premi La Sonrisa Vertical amb un recull de contes eròtics i d’humor, Deu pometes té el pomer 1980 Conrearen també els gèneres de terror Lovecraft, Lovecraft , 1981, policíac Negra i consentida , 1983,…

Cavaller Doctor en drets Aconseguí el 1622 del rei que la Cambra de Castella declarés que la residència de l’ambaixador de Barcelona tingués les mateixes prerrogatives que les dels ambaixadors del papa, dels reis i de Venècia Sembla, en canvi, que no afavorí els interessos del Regne de València el cronista Joan Porcar el titllà de gran enemic del regne A la seva mort el 2 de desembre fou nomenat com a successor un no originari de la corona catalanoaragonesa amb el títol de president, títol que acabà per prevaler, com en els consells castellans La seva filla Joana Anna Roig es…

Fill del mariscal Íñigo Ortiz i de Joana, filla de Carles I de Navarra Pertanyent a una família d’erudits el seu pare i el seu oncle, Diego, foren també escriptors, rebé una acurada formació literària Mantingué amb el seu cosí, Suero de Quiñones, el famós Paso Honroso 1434 S'oposà a Álvaro de Luna i anà a Itàlia amb Alfons el Magnànim Ha donat nom al Cancionero de Stúñiga Nàpols, 1458, només perquè hi ha, casualment, un poema seu en primer lloc Altres composicions seves figuren en diversos cançoners de l’època, de les quals cal destacar les amoroses i les de caràcter polític

Fill de Duarte I i d’Elionor d’Aragó Durant la seva minoritat governà el seu oncle, Pedro, comte de Coïmbra, amb la filla del qual, Isabel, es casà 1448 persuadit equivocadament que volia usurpar-li la corona, Alfons V lliurà contra ell la batalla d’Alfarroberia 1449, on el comte morí Continuà 1458-71 a l’Àfrica l’obra d’expansió de l’infant Enric el Navegant mort el 1460 Combaté a favor de la seva neboda Joana en la guerra per la successió de Castella, que acabà amb el tractat d'Alcáçovas A la ciutat de Coïmbra, fundà la primera biblioteca humanística portuguesa

Fill de Francesc Crespí de Valldaura senyor de Sumacàrcer, del castell de Penya-roja i de l’Alcúdia de Crespins i de Joana de Borja, adoptà el cognom de la mare amb la forma Crespí de Borja  De la seva muller Juana Brizuela que li sobrevisqué fins el 1649 tingué nou fills, dels quals es destacaren el vicecanceller Cristòfor i els bisbes Lluís i Francesc Fou comanador de Montesa des del 1577 Del que potser era una producció més extensa, només se n’han conservat unes quantes poesies en castellà, publicades per Gaspar Mercader   El Prado de Valencia , 1600 i Bernat Català de…

Fou virrei de Sicília 1424 i es casà amb Joana de Cardona Pròdig i impulsiu, entrà en conflicte amb la reina Maria i amb la ciutat de Barcelona per raó dels seus deutes i les extorsions de què feia víctima la seva àvia Blanca També s’enemistà amb el seu parent i veí Joan de Foix, que envaí el Pallars 1435 en ajuda dels Bellera atacats per Arnau Roger El 1438, com a conestable de la corona, defensà la Vall d’Aran contra una forta escomesa francesa i després intervingué activament a les corts de Lleida 1440 El succeí el seu fill Hug Roger III

Les seves produccions, nascudes al taller teatre de Sant Esteve de Palautordera, són majoritàriament adaptacions de rondalles, cançons, llegendes i mites de la tradició popular catalana, si bé han tractat també altres temes, especialment en els muntatges per a adults Actuen a Catalunya i arreu de l’Estat espanyol i han participat en festivals nacionals i internacionals Entre els seus espectacles destaquen Romanços de lluna plena 1980, Interludi per a un laberíntic amor 1981, De com sant Francesc va amansir el llop 1986, A l’ombra del Canigó sobre el poema de Jacint Verdaguer, 1987, Tirant lo…