Resultats de la cerca
Es mostren 1456 resultats
Castell de Gausbert de Leucata (Torrelles de la Salanca)
Art romànic
A l’interior de la cellera de Torrelles hi havia un castell dit cellera de Laucata o castrum Gausberti de Laucata 1136, el qual, sota Nunó Sanç i Jaume II de Mallorca, era tingut en feu per una família dita de Castell, que compartia els seus drets amb el llinatge llenguadocià de Cascastell Actualment és difícil d’esbrinar i distingir el que pot subsistir a Torrelles d’aquesta fortalesa
Adelaida I de Forcalquer
Història
Comtessa de Forcalquer (1069-1138).
Filla i hereva del comte Guillem IV Bertran I i segona muller del comte Ermengol IV d’Urgell, amb qui tingué un fill, Guillem A la mort del seu pare 1096, Adelaida, ja vídua, heretà el comtat i anà a regir-lo amb el seu fill així era establert un llinatge català a l’alta Provença Es casà per segona vegada amb el vescomte Ricard I de Carladès
Casa forta de Galliners (Vilademuls)
Art romànic
Des de les darreries del segle XII hi ha notícies sobre personatges del llinatge de Galliners el testament del canonge Bernat de Galliners de l’any 1178 i el del cavaller Berenguer de Galliners l’any 1194, qui també és entre els signants de l’acta de fundació del priorat de Santa Maria d’Olives i que morí l’any 1207 Hom pot seguir el rastre del llinatge, en relació més o menys clara amb el propi solar, el lloc de Galliners, fins entrat el segle XV Tanmateix, des del segle XIV, per entroncament amb aquesta casa, es cognomenaren de Port, si bé el nom Galliners tornà a…
Togores
Caseria
Santuari
Caseria, santuari i antiga quadra del municipi de Sabadell (Vallès Occidental), al NE del terme, a la vall del riu Tort, dins la parròquia de Jonqueres.
El lloc és esmentat ja el 986 el llinatge de Togores, des del 1159 La casa i santuari de Togores es troben a la dreta del riu la capella, dedicada a santa Maria i a sant Abdó i sant Senén, és esmentada ja el 1323 Fou residència, durant un quant temps, al començament del s XV, de donades en aquells anys la jurisdicció de la quadra pertanyia al monestir de Sant Llorenç del Munt
Azzo d’Este
Història
Marquès d’Este ( Azzo VI d’Este
) i d’Ancona i senyor de Ferrara (1208-12).
Fill d’Azzo V, el 1194 succeí el seu avi Obizzo I com a cap dels güelfs de la Marca Trevigana Inicià l’esplendor del seu llinatge i fou elegit podestà de Ferrara, Verona, Pàdua i Màntua El 1208 els ferraresos li concediren la senyoria perpètua, contestada pels Torelli, sobre la ciutat, i el mateix any el papa Innocenci III l’investí de la Marca d’Ancona, que li confirmà Otó IV
Castell de Terrassa (Foradada)
Art romànic
Fortalesa que centrava la vall homònima, que incloïa també Vacamorta i Trulles, lligada a la senyoria dels Lierp-Benavent L’any 1150 es va signar convinença entre Arnau de Sanaüja, membre del llinatge dels Benavent, i Roger de Montanyana, per la qual aquest va acaptar en feu el castell de Terrassa i de Vacamorta, amb la tercera part dels dominis senyorials i els respectius cavallers, en canvi de retre jurament de fidelitat
Sant Julià de Cabrera
Aspecte del disseminat de Sant Julià de Cabrera (l’Esquirol)
© A. Bachs
Poble
Poble del municipi de l’Esquirol (Osona), de caràcter disseminat, situat al peu de la cinglera occidental de la serra de Cabrera.
És centrat per l’església de Sant Julià de Cabrera , que li dona el nom al disseminat El 1687 tenia 13 masos, 142 h el 1782 i 210 h el 1855 És format exclusivament per masos, amb grans prades per al bestiar, i boscs de faigs i roures Pertany a la seva demarcació el santuari de Cabrera, prop del qual hi ha les restes del castell de Cabrera, origen de l’important llinatge del mateix nom
baronia de Moixent
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el castell de Moixent, concedida vitalíciament el 1337 a Gonçal Garcia.
Després fou donada a Pere Maça i de Liçana i del seu llinatge passà el 1547 als Lladró de Vilanova, i finalment fou dels Caro, marquesos de la Romana Isabel Cornell i de Luna, protagonista del fet exposat a la Dispensació de la senyora de Moixent obra anònima en vers del 1371, muller d’un Pere Maça i de Liçana, senyor de la baronia de Moixent, possiblement fou la segona muller de Pere Maça i de Liçana
matronímia
Antropologia social
Sociologia
Costum social pel qual els fills anteposen el cognom de la mare al del pare.
Aquest costum té dues variants L’una és vigent encara, per exemple, a Portugal, on el segon cognom és sempre el patern, i el matern varia a cada generació L’altra, consistent en el fet que, quan un llinatge o família noble o pairal requeia en una pubilla, els fills i descendents d’aquesta mantenien com a primer el seu cognom, tingué vigència als Països Catalans fins a l’establiment de la llei del Registre Civil del 1871
Pere Ramon Sassala
Història
Fill de Ramon Sassala.
Ambdós coneguts pel sobrenom Cavassèquia per un ofici d’origen sarraí, que el comte Ramon Berenguer IV atorgà a aquest llinatge de repobladors, a títol de senyoria sobre els recs del Segrià, a condició de conservar en bon estat les séquies Pere Ramon el 1190 traspassà els seus drets a la ciutat de Lleida Ell i el seu successor, Pere Sassala, atesos llurs coneixements tècnics, continuarien en el governament dels recs fins avançat el regnat de Jaume I
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina