Resultats de la cerca
Es mostren 3639 resultats
esmocadores
Espècie de tisores per a esmocar un llum.
acromàtic | acromàtica
esclat
Llum viva, brillantor, que colpeix la vista, enlluerna.
gegenschein
Astronomia
Claror molt feble que apareix al cel, sobre l’eclíptica, a uns 180° del Sol.
Només és visible en nits molt clares És anomenada també claror antisolar o llum antisolar , forma part de la llum zodiacal, i té, per tant, el mateix origen que aquesta
efecte Purkinje
Biologia
Variació de la sensibilitat de l’ull humà al llarg de l’espectre lluminós, en funció de la intensitat lluminosa que l’impressiona.
La sensibilitat és màxima per a la llum blava quan la illuminació és inferior a 1 lux, i per a la llum groga si la illuminació és normal de 100 a 1 000 lux
làmina de cares paral·leles
Física
Sistema òptic consistent en dos plans paral·lels entre els quals hi ha un medi d’índex de refracció n.
Si un raig de llum travessa la làmina experimenta dues refraccions, de manera que un observador situat a una banda de la làmina veu un punt A , situat a l’altra banda, en una posició A’ més a prop de la làmina, i tal, que on e és el gruix de la làmina Les làmines de cares paralleles són utilitzades per a produir interferències Quan un raig de llum travessa una superfície de separació entre dos mitjans, quasi sempre és refractada una part de la llum incident, mentre que l’altra part és reflectida En el cas d’una làmina de cares paralleles, el raig…
pleocroisme
Mineralogia i petrografia
Canvi de color que hom observa en un mineral examinat a través d’un microscopi polaritzador, quan fa girar la platina.
Aquesta observació ha d’ésser feta amb el polaritzador intercalat, però sense l’analitzador Aquest fenomen és provocat per la diferència d’absorció entre els dos raigs de llum, l’ordinari i l’extraordinari, que es produeixen en tot medi anisòtrop quan hi incideix un feix de llum
fosca
Mancança de llum, de claredat, durant la nit, en un indret on no penetra la claror, on no hi ha llum.
raigs crepusculars
Astronomia
Meteorologia
Il·luminació difusa deguda a la presència de diminutes partícules de pols i humitat en l’aire, que precedeix l’aurora i que segueix la posta de sol (crepuscle).
La duració de la llum crepuscular, que prolonga la duració de la llum diürna d’una manera notable, depèn de la composició de l’atmosfera i de la velocitat amb què el sol surt i desapareix per l’horitzó, o sia de la latitud i de l’època de l’any