Resultats de la cerca

Autodidacte, inicià la seva formació musical després de la Guerra Civil i el 1945 contactà amb Cristòfor Taltabull, que li obrí les portes al desenvolupament de la seva personalitat artística Fou membre fundador del Cercle Manuel de Falla Influït per la música francesa, les seves composicions semblen més el resultat de processos intuïtius que no pas de l’aplicació de les regles acadèmiques, per la qual cosa, en algunes ocasions, ha estat comparat amb E Satie, per la seva tendència a la simplicitat i per la llibertat en l’ús de la tonalitat La influència de F Mompou, considerat per Comelles…

Després d’haver estudiat violoncel i diverses disciplines musicals, s’especialitzà en cant coral El 1942 fundà a Barcelona l’Orfeó Laudate, amb el qual actuà a Europa i als Estats Units i donà a conèixer oratoris importants, com  Jephte , de Carissimi 1945  Judes Macabeu , de Händel 1948  Rèquiem alemany , de Brahms 1954  Héliogabale , de Déodat de Séverac 1972, i  Sadok , de Händel 1984 Dirigí associacions corals i feu nombroses harmonitzacions per a cor Fou fundador de l’Orquestra Joventut Percussionista de Catalunya 1965 i del Festival Internacional de Música Coral de Cantonigròs 1983 El…

És autor de la música de l’obra escènica El doctor burlado 1846, de Víctor Balaguer

Estudià als conservatoris de Perpinyà i de París 1846-48 Fou professor al Cours Normal de Chant de París i director de música militar Renuncià els seus càrrecs per tal de tornar al país, on fou nomenat director d’orquestra del teatre de Perpinyà 1864 Autor de més de 400 composicions, algunes per a cobla i música popular, i de diverses òperes, entre les quals es destaca l’òpera còmica Guillaume de Cabestany, Le spleen du tambour 1865 i l’òpera romàntica André Chénier 1880 La seva Regina és cantada tradicionalment a Illa Rosselló La seva música empra temes musicals rossellonesos

Mestre de capella de la catedral de Barcelona tingué molt de renom Sembla que fou mestre de Mateu Fletxa , el Vell És conegut també amb el nom de Castells

Mestre de capella de Granollers 1714, de Santa Maria del Mar, a Barcelona 1715, i de la catedral de Toledo 1736-62 El 1762 signà l’aprovació del llibre Llave de la modulación , d’Antoni Soler Madrid, 1762 Hom conserva a Bolonya una sèrie de cartes seves on critica l’excessiva influència italiana de la música de Josep Duran, mestre de capella de la catedral de Barcelona Escriví nombrosos oratoris, alguns dels quals foren interpretats a Santa Maria del Mar Betulia libertada , 1726 La igual justicia de Dios , 1729 Vencer matando y muriendo , 1731, villancicos, misses, motets, salms i tonos La…

Estudià amb Felip Pedrell, i és autor, entre altres obres, d’una Rapsòdia catalana , sobre temes tradicionals, d’una Fantasia per a piano, d’una Serenata , per a oboè i instruments de corda, d’obres corals i de cançons Fou també crític musical

És autor d’un Método para aprendrer a bailar sardanas largas 1835

Es formà a l’escolania de Montserrat del 1737 al 1745 amb Benet Esteve Aquest darrer any entrà al monestir, d’on fou organista a partir del 1754 Escriví, entre altres obres per a instruments de teclat, sonates per a clarins, una Missa de difunts i un Miserere , ambdós per a doble cor i orquestra

Estudià fiscorn amb Dimas Delgado i composició amb Miquel Blanc Actuà a les cobles manresanes Els Forasters i La Normal, i fundà 1921 La Principal de Bages Ha compost unes cinc-centes sardanes, molt populars, entre les quals es destaca El pantà d’Oliana 1962 Ha fet nombroses harmonitzacions, per a cobla, de ballets populars