Resultats de la cerca

Es llicencià a Barcelona 1839 El 1840 s’establí a València, on fou un dels fundadors de l’Institut de Medicina i redactor del seu butlletí Exercí posteriorment a Albacete, Cambil i Huelma, i el 1850 s’establí a Madrid Era membre de les acadèmies de medicina i cirurgia de Madrid, Barcelona, Granada i Mallorca Collaborà a “Siglo Médico” Era admirador de Bacon Publicà diversos treballs de caràcter pràctic sobre l’ús del cerat simple 1841, els tumors encefalítics 1846, la metàstasi, el còlera, el càncer, les aigües termals, i de caràcter teòric, com Tratado de la verdad…

Estudià medicina a València i a Madrid L’any 1932 obtingué la càtedra de medicina legal de Santiago de Compostella, d’on passà posteriorment a Salamanca i a València Tornà a Salamanca com a catedràtic de psiquiatria, i posteriorment fixà la seva residència a Madrid Fou membre de l’Academia Nacional de Medicina 1951 Escriví La angustia vital 1950, El español y su complejo de inferioridad 1953, El descubrimiento de la intimidad 1955, La agonía del psicoanálisis 1945, El libro de la vida sexual 1968, Tratado de psiquiatría 1982, etc, i molts estudis de…

Graduat en medicina per la Universitat de Michigan el 1883, practicà la medicina i la cirurgia a l’hospital St Mary de Rochester amb el seu pare, William Worral Mayo Manchester, Anglaterra 1819 - Rochester, Minnesota 1911, i germà, Charles Horace Mayo Rochester, Minnesota 1865 - Chicago 1939, amb qui cofundà, l’any 1889, el que anys més tard, el 1903, fou la Clínica Mayo, un dels centres quirúrgics més reconeguts del món William Mayo s’especialitzà en cirurgia de l’abdomen, la pelvis i el ronyó, i en operacions de càncer El 1915, conjuntament amb el seu germà…

És autor d’ Anales históricos de la medicina en general y biográfico-bibliográficos de la española en particular 1841-45, font d’informació bàsica per a la història de la medicina espanyola

Fundà a Montpeller, cap al 1450, un collegi per a estudiants de medicina gironins que durant segles ha estat un dels mecanismes d’entrada de la influència de la medicina francesa sobre la catalana

Afiliat al partit liberal, el 1823 emigrà a la Gran Bretanya es doctorà en medicina a Edimburg 1827 i fou metge intern de l’hospital de Westminster, a Londres Tornà a Barcelona i es llicencià en medicina 1833 Establert a València, el 1837 hi esdevingué catedràtic de medicina fou dues vegades rector de la universitat 1840, 1854, i fundà el jardí botànic Amic del general Espartero, fou diputat provincial i diputat per València a les corts constituents del Bienni Progressista 1854-56 És autor de Dissertatio medica inauguralis quaedam de mania complectens…

Llicenciat en medicina per la Universitat de Barcelona 1807, participà en la Guerra del Francès en qualitat de facultatiu i a partir del 1820 s’incorporà a la Universitat de Barcelona, on ensenyà fins el 1863 Fou membre de l’Acadèmia de Medicina i president de la comissió de mineria de la Societat Econòmica d’Amics del País Entre les seves obres cal destacar Instruccions generals sobre'l modo de preservarse del còlera morbo epidèmich ab indicacions acerca de son mètodo curatiu 1834, Arte de recetar y formulario práctico conformes a las lecciones públicas dadas en el…

Doctorat en medicina a Copenhaguen 1890, el 1903 rebé el premi Nobel de medicina i fisiologia per les seves investigacions sobre els raigs ultraviolats i llurs aplicacions terapèutiques És el fundador de la moderna fototeràpia

Llicenciat en medicina a Barcelona 1949, s’especialitzà en pediatria a l’Hospital d’Infecciosos de Barcelona, publicà treballs pediàtrics sobre desnutrició i deshidratació i sobre malalties infeccioses Interessat molt aviat pels aspectes socials i històrics de la medicina, participà en qualitat de coordinador o ponent en taules rodones, estudis, seminaris i publicacions sobre sociomedicina Hom pot esmentar L’hospitalització pediàtrica a Catalunya 1967, La pediatria en el suburbi 1968, La sanitat en temps de la Mancomunitat i de la Generalitat republicana 1970,…

Enviat pel seu pare a Catalunya, estudià medicina a la Universitat de Cervera, on es graduà el 1780, i hi romangué probablement fins el 1793 En tornar a Buenos Aires, tot seguit s’integrà al Colegio de Medicina y Cirugía El 1794 fou nomenat primer examinador del Protomedicat Durant les invasions britàniques 1806-07 prestà serveis en els hospitals de sang Defensà al Cabildo Abierto 1810 la independència de Buenos Aires Amb els canvis del 1810, cresqué el seu protagonisme i intervingué en l’organització i promoció de l’ensenyament de medicina, sobretot a…