Resultats de la cerca
Es mostren 1403 resultats
Lluís Aymamí Baudina
Periodisme
Esport general
Periodista esportiu.
Treballà en un primer moment per a la revista Fútbol Posteriorment treballà per a Las Noticias , Mundo Deportivo , La Nau , La Publicitat i La Humanitat Participà en la fundació del setmanari esportiu La Rambla 1930, des d’on va esdevenir un dels màxims propagandistes del lema esport i ciutadania Amb la proclamació de la República es decantà cap a la crònica política El 1939 s’exilià a Mèxic Pòstumament F Burguet edità un recull de les seves memòries sota el títol Els diaris de la Rambla
Paul Poiret
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Modista, dissenyador, decorador i pintor francès.
Renovà la moda femenina, de la qual eliminà, al voltant del 1908, una sèrie de guarniments i ornaments no funcionals, així com la cotilla Treballà amb un magnífic equip de decoradors i pintors, del qual es destaquen RDufy i MVlaminck Després de la Primera Guerra Mundial tancà la seva casa de modes, que obrí novament vers el 1925, per participar a l’Exposició d’Arts Decoratives de París Retirat a Provença, escriví les seves memòries En habillant l’époque 1931, i es dedicà a la pintura
José Bullejos
Història
Política
Polític andalús.
Doctor en dret i ciències socials i dirigent del moviment sindical socialista a Biscaia des del 1917, fou secretari del Partit Comunista d’Espanya fins l’any 1932 Marginat des d’aleshores, el 1936 reingressà al PSOE, on continuà militant en el seu exili mexicà des del 1939 Publicà Europa entre dos guerras 1945, Movimientos y doctrinas sociales 1958, Problemas fundamentales de España 1966 i els llibres de memòries España en la Segunda República 1967 i La Comintern en España Recuerdos de mi vida 1972
Alfredo Bryce Echenique
Literatura
Escriptor peruà.
La temàtica de la seva obra es basa, sobretot, en la seva pròpia visió de la societat de Lima Ha publicat, entre d’altres Huerto cerrado 1968, Un mundo para Julius 1970, La vida exagerada de Martín Romaña 1981, El hombre que hablaba de Octavia de Cádiz 1985, Reo de nocturnidad Premio Nacional de narrativa 1998, La amigdalitis de Tarzán 1999, El huerto de mi amada premi Planeta 2002 i dos volums de memòries Permiso para vivir Antimemorias I 1993 i Permiso para sentir Antimemorias II 2005
Concha Espina i Tagle
Literatura
Novel·lista castellana.
Publicà poesies en periòdics, que recollí posteriorment a Mis flores 1904 Començà, després, a produir llibres de narracions La rosa de los vientos 1916 i Ruecas de marfil 1917, i sobretot novelles La niña de Luzmela 1909, La esfinge maragata 1914, El metal de los muertos 1920, Altar mayor 1926, etc, que la fan un dels epígons més qualificats del realisme del s XIX Deixà llibres de memòries sobre la guerra civil de 1936-39 des d’un punt de vista franquista, com Retaguardia 1938
María Casares
Teatre
Actriu francesa, filla del polític gallec Santiago Casares Quiroga.
Passà a França el 1939 Debutà el 1942 estrenà obres de Camus Le malentendu , 1943, de qui fou la companya sentimental, Sartre Le diable et le bon Dieu , 1951, Anouilh, etc Del 1952 al 1954 treballà a la Comédie Française, i després passà al Théâtre National Populaire Després del 1975 treballà ocasionalment a l’Estat espanyol Interpretà també diversos films, entre els quals Les Enfants du Paradis 1958, de Marcel Carné i Orphée 1949, de Jean Cocteau El 1980 publicà les seves memòries Résidente privilégiée
József Mindszenty
Cristianisme
Nom amb què és conegut József Pehm, eclesiàstic hongarès.
Sacerdot 1915, aviat es distingí com a enemic acèrrim del comunisme, per la qual cosa fou empresonat Bisbe de Veszprém 1944, arquebisbe d’Esztergom 1945, primat d’Hongria i cardenal 1946, fou un gran defensor de la llibertat religiosa enfront dels comunistes Empresonat 1948 i condemnat a treballs forçats 1956-71, abandonà Hongria contra la seva voluntat, a instàncies de Pau VI, i dimití 1974 per afavorir el desglaç entre el govern hongarès i el Vaticà S'establí a Viena, on publicà unes memòries
Marià Jornet i Perales
Història
Militar
Militar.
Ingressà a l’Academia General Militar de Toledo el 1892 Fou destinat a Cuba, i hi romangué fins el 1898 El 1919 fou nomenat tinent coronel i el 1931 es retirà del servei actiu Publicà diversos estudis d’arqueologia i unes memòries de la seva estada al Carib, però la seva obra més important és Bélgida y su término municipal 1932 Creà un petit museu, la part de prehistòria del qual donà al Museu de Prehistòria de València, del qual fou collaborador durant 25 anys
Frans Emil Sillanpää
Literatura finlandesa
Escriptor finlandès.
La seva narrativa s’inspira en la pròpia experiència de la vida camperola, caracteritzada per un sostingut realisme i una certa actitud mística davant la natura De les seves obres cal destacar Elämä ja aurinko ‘Sol de la vida’, 1916, Hurska kurjuus ‘Santa misèria’, 1919, Nuorema nukkunut ‘Joves apagats’, 1931, Miehen tie ‘La vida de l’home’, 1932, Ihmiselon ihanuus ja kurjuus ‘Esplendor i misèria de la vida’, 1945, etc Publicà també reculls de contes i llibres de memòries El 1939 rebé el premi Nobel de literatura
Gerald Rudolph Ford

Gerald Rudolph Ford
Política
Polític nord-americà.
Membre de la Cambra de Representants 1948, el 1964 en fou nomenat cap de la minoria republicana Ocupà la vicepresidència 1973 dels EUA en dimitir Spiro Agnew, i, el 1974, la presidència, a causa de la dimissió de Richard Nixon amb motiu del Watergate La seva gestió grisa i el descrèdit del partit republicà a causa de nombrosos escàndols en provocaren la derrota davant el demòcrata J Carter a les eleccions del 1976 El 1979 publicà el llibre de memòries A Time to Heal
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina