Resultats de la cerca
Es mostren 58713 resultats
Empúries
Vista aèria d’Empúries. Vora la mar, la Neàpolis grega; més endins, la ciutat romana
© Fototeca.cat
Jaciment arqueològic
Antiga ciutat a la costa del golf de Roses, al terme actual de l’Escala (Alt Empordà).
Comprèn quatre unitats diferents una factoria grega establerta a l’antic illot on avui hi ha el poble de Sant Martí d’Empúries , que els mateixos grecs, quan ja havia estat fundada la ciutat de terra ferma, anomenaren Palaiapolis ‘ciutat vella’, dita avui pels arqueòlegs Paleàpolis d’Empúries , una ciutat grega al costat de la platja, avui gairebé totalment excavada, que ha estat anomenada modernament Neàpolis ‘ciutat nova’, un poblat indígena dels indigets, creat arredossat a Neàpolis i que sembla que s’anomenà Indikḗ, les ruïnes del qual no han estat localitzades, i una ciutat romana que…
Sant Petersburg
L’Ermitage de Sant Petersburg, un dels museus més importants de tot el món
© Corel Professional Photos
Ciutat
Capital de l’oblast’ de Leningrad, Rússia.
Situada en el delta del riu Neva, sobre 42 illes, és el principal port de Rússia, en el golf de Finlàndia Fundada el 1703, inicià tot seguit una ràpida expansió demogràfica, gràcies, sobretot, al període en què fou capital de Rússia 1712-1918, cosa que la convertí en un destacat centre polític, comercial, industrial, cultural i científic, actualment el segon en importància de Rússia 1750 90000 h 1853 500000 h 1926 1690065 h 1939 3191304 h La branca principal de la indústria és la de la maquinària, de la qual sobresurt la de la construcció naval, l’energètica i la instrumental Té nombrosos…
madràs
El madràs és un teixit amb lligat de sarja, que es fabrica amb ordit prim de cotó i una trama més gruixuda
© Fototeca.cat-Corel
Indústria tèxtil
Teixit amb ordit prim o cotó i trama més gruixuda, també de cotó, amb lligat de sarja batàvia o madràs.
És emprat per a roba interior o roba de casa
Kamikasse
La Kamikasse és la prova de surf de neu més antiga de Catalunya
Club Esportiu La Surfera Gironina
Altres esports d’hivern
Competició de surf de neu disputada anualment des del 1996 a les pistes d’esquí de Vallter 2000, al Ripollès.
Organitzada pel Club Esportiu La Surfera Gironina, és la prova de surf de neu més antiga de Catalunya Forma part de la primera Lliga de Freestyle Pirineus i es disputa en les categories infantil, júnior i absoluta, tant masculina com femenina, en les especialitats de boardercross, esquí cros i snow
refracció
Trajectòria dels raigs en la refracció quan el medi 2 és més dens que el medi 1
© Fototeca.cat
Física
Modificació de la trajectòria d’un raig o del front d’una ona quan travessa una superfície que limita dos medis diferents.
En el cas particular dels raigs, hom pot provar que el raig incident, la normal a la superfície en el punt d’incidència i el raig refractat són coplanaris, i que la relació entre l' angle d’incidència ê 1 , i el de refracció ê 2 és donada per la llei de Snellius n 1 sin ê 1 = n 2 sin ê 2 , on n 1 i n 2 són els índexs de refracció de cadascun dels medis materials separats per la superfície considerada Quan té lloc la refracció d’una ona en una superfície, simultàniament hi ha una reflexió parcial, per la qual cosa resta disminuïda la intensitat de l’ona refractada respecte a la de la incident…
desplaçament cap al vermell
Desplaçament cap al vermell d’una galàxia; la radiació emesa per la galàxia és rebuda per l’observador amb una freqüència igual, més gran o més petita segons si la galàxia resta immòbil o en moviment, apropant-se o allunyant-se de l’observador, fet que es tradueix en un desplaçament de la ratlla espectral tal com mostra el dibuix.
© Fototeca.cat
Astronomia
Desplaçament cap a longituds d’ona més grans que experimenten les ratlles de l’espectre d’un objecte estel·lar.
Ho experimenten com a conseqüència del moviment d’allunyament d’aquest respecte al receptor desplaçament cap al vermell , pròpiament o de l’existència de camps gravitacionals intensos desplaçament cap al vermell gravitacional Si l’objecte emissor té un espectre que presenta una ratlla, d’absorció o d’emissió, de longitud d’ona λ’ que indica la presència d’un determinat element químic, i hom la compara amb la longitud d’ona λ que té aquella ratlla concreta en l’espectre de l’element observat en una experiència realitzada en un laboratori terrestre, hom determina un…
àlgebra
Triàngle numèric, més tard conegut com a triangle de Pascal, d’un manuscrit xinès del 1303
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Branca de les matemàtiques que estudia les estructures algèbriques dels conjunts.
Hom l’aplica, per tant, en les situacions on hi ha un conjunt ben definit i una noció clara d’operació entre els seus elements operació interna o entre aquests i els elements d’altres conjunts operació externa L’àlgebra ha evolucionat des de l’interès inicial per a resoldre problemes fonamentalment pràctics fins al desenvolupament del mètode abstracte Dues inclinacions diferents han desembocat en l’àlgebra moderna D’una banda, l’ àlgebra clàssica , simple instrument per a fer càlculs i resoldre equacions que usava només els conceptes immediats que hom reconeixia al problema les quantitats…
erupció
Guèiser a la vall de Haukadalur (Islàndia), el més antic conegut
DirkR / Fotolia.com
oracle
El santuari d’Apol·lo, a Delfos, seu de l’oracle de més renom de l’antiga Grècia
© B. Llebaria
Religions de Grècia i Roma
Forma d’endevinació practicada pels pobles antics, consistent en una resposta que —sota formes diverses i en alguns llocs determinats— era donada per la divinitat a la demanda sobre coses ignotes del passat, del present o del futur, o sobre la manera justa d’actuar en determinades circumstàncies.
L’oracle reuneix en ell els grans temes religiosos de l’endevinació i del lloc sagrat És un fet la creença —encara viva entre els pobles primitius— que, en determinats llocs, hom pot obtenir respostes divines Pròpia de totes les religions orientals antigues, aquesta creença atenyé la seva importància màxima a Grècia Ultra l’oracle de Zeus a Dodona, existiren altres centres d’endevinació, pel damunt dels quals sobresortí el de Delfos Aquest, que gaudí d’una autoritat religiosa sobrenatural, determinà fins i tot la línia d’actuació política de les ciutats estat gregues També a la Itàlia antiga…
volcà de Santa Margarida
Vista del volcà de Santa Margarida, un dels cràters més característics de la zona volcànica de la Garrotxa
© Arxiu Fototeca.cat
Volcà
Antic volcà (700 m) de la zona volcànica de la Garrotxa, al municipi de Santa Pau, al pla de la Cot, a l’W de la vila.
És un dels més importants del sector, i la seva extensa boca té uns 2000 m de perímetre És un dels cràters més ben conservats i bells de la comarca, voltat de boscos S’estima que la darrera erupció es produí fa uns 11000 anys Al mig del pla format pel cràter hi ha l’església de Santa Margarida de la Cot , d’origen romànic, sufragània de la de Sant Miquel Sacot L’any 2018 la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona adquiriren el volcà unes 12 ha i en cediren la gestió al parc natural