Resultats de la cerca

Fou organista de San Geremia de Venècia i, més tard, de San Marco segon orgue en 1564-84 i primer en 1584-86 Escriví cèlebres peces per a orgue, com les Canzoni alla francese sis volums, 1605, diversos llibres de ricercari i obres per a veus soles, com Sacrae cantiones 1565 , Psalmi Davidici 1583 i altres de disperses en antologies El seu nebot Giovanni Gabrieli Venècia ~ 1557 — 1612 fou primer organista de San Marco en morir Andrea Deixà canzoni , sonates, etc, per a orgue i Sacrae Symphoniae per a veu, motets, etc, publicades sovint amb peces del seu oncle Hom el considera el…

A Estrasburg fundà la societat de concerts Académie de Musique Formà una biblioteca musical riquíssima, amb un catàleg crític S'interessà per la notació des d’un punt de vista científic, i publicà Dictionnaire de musique contenant une explication des termes grecs, latins, et italiens et français 1703 i Lettre sur la nouvelle méthode d’écrire le plain-chant et la musique 1729 La seva música, poc original, és dominada per l’estil dramàtic de l’època Compongué sonates Symphonie de Noël , peces per a llaüt Airs sérieux et à boire , cantates Élévations et motets, 1695 Lamentations…

Fou mestre de capella de la collegiata d’Alacant i de la catedral de Tarragona del 1691 al 1716 És considerat el compositor que introduí a la península Ibèrica els violins en la música religiosa Fou defensor de les teories harmòniques innovadores de Francesc Valls Les seves obres conservades són villancicos a sis i a vuit veus, tonos per a solista i a quatre veus, una missa a dotze veus amb instruments, una salve per a veus i instruments, uns improperis i els motets La fuente angular i Christus factus , ambdós a sis veus Les seves obres obtingueren una gran difusió a la seva època

El renom non Papa sembla que era destinat a distingir-lo del poeta Jacobus Papa d’Ieper Fou primer mestre de capella de Carles V i un dels compositors més illustres del període Josquin-Palestrina També fou mestre de cant a Sint Donatianus de Bruges 1544 i a Broederschap van Onze Lieve Vrouw de la catedral de ‘s-Hertogenbosch 1550 Se n'ha conservat una obra religiosa considerable 14 misses, un rèquiem, 15 magníficats, 210 motets, cançons, etc, com també 4 llibres intitulats Souterliedekens ‘Salms sobre melodies populars neerlandeses’ Les seves cançons figuren en nombrosos reculls…

Deixeble de Carissimi a Roma 1640-45, esdevingué mestre de capella a Florència 1646, tenor de la capella pontifícia 1660 i segon mestre de capella de Leopold I a Viena 1666-69 Hom en coneix nombroses cantates de cambra i motets a diverses veus, però es distingí principalment com a compositor d’òperes, entre les quals destaquen L’Orontea 1649 i Il pomo d’oro 1667 Féu una síntesi de tots els elements d’art líric i dramàtic esparsos per Itàlia L’equilibri entre àries i recitatius, iniciat per Monteverdi i mantingut per Cavalli, es trenca amb Cesti a profit de les àries, on es…

Vida Fou el principal compositor de grands motets del Barroc tardà i un dels compositors favorits de música religiosa de la cort de Lluís XIV Cap a l’any 1666 ingressà al cor de l’església reial de Saint Germain-l’Auxerrois, a París A l’edat de quinze anys abandonà el cor i intentà ingressar a l’orquestra de GB Lulli com a violinista, però fou rebutjat, cosa que el dugué a renunciar fins i tot a tocar el violí per sempre més i es dedicà a perfeccionar els seus coneixements d’orgue i clavicordi Treballà durant algun temps com a organista a Saint Germain-en-Laye, malgrat que Lluís…

Vida Si bé no es coneixen gaires dades sobre els començaments de la seva carrera, sembla que inicià la seva formació musical a la seva ciutat natal Encara molt jove marxà a Itàlia, on passà la major part de la seva vida Primer anà a Venècia, on podria haver estat deixeble d’Adriaan Willaert, llavors mestre de capella a Sant Marc L’estil del seu primer llibre de madrigals, publicat a Venècia l’any 1542 per G Scotto, denota la influència de Willaert i del seu cercle Sembla que cap al 1545 entrà al servei del duc de Ferrara, Hèrcules II, com a mestre de capella Després de la mort del seu…

Principal representant del mulatismo musical , treballà durant la segona meitat del segle XVIII a la província de Minas Gerais A Arraial do Tejuco, ara Diamantina, ingressà en Nossa Senhora das Mercês dos Homens Crioulos, congregació religiosa formada només per homes mulats Més tard es traslladà a Villa Rica, actualment Ouro Prêto, on, a partir del 1795, treballà com a compositor, director i organista per a les irmandades En la darrera etapa de la seva vida visqué a Rio de Janeiro La seva obra se centrà en la música religiosa i comprèn misses, motets, oficis de difunts, un…

Estigué vinculat a l’Escuela del Chaco, fundada entorn del 1783 pel colombià Pedro Palacios y Sojo Aquesta institució fou pionera pel que fa a la pedagogia musical a Veneçuela i reuní un bon nombre de professors i alumnes, entre aquests darrers José Francisco Velásquez, que esdevingué cunyat d’Olivares Treballà bàsicament per a la catedral de Caracas i per a diversos ordes religiosos Durant la dècada del 1790 fou l’encarregat, en diverses ocasions, de compondre la música coral per a festivitats destacades La seva obra inclou música religiosa diversa, com dues misses, una missa de difunts,…

Estudià al Conservatori de Santa Maria de Loreto, a Nàpols, amb Francesco Durante, que hi exercí una gran influència El 1777 fou nomenat director titular de l’orquestra d’aquest conservatori El 1807, amb Giovanni Paisiello i Giovanni Tritto, dirigí aquesta institució des del 1808 anomenada San Pietro a Majella i en dissenyà els plans d’estudi fins el 1817, que fou substituït per Nicola Zingarelli D’esperit eminentment conservador, s’oposà a les innovacions de WA Mozart i FJ Haydn Compongué dues òperes, avui perdudes, però el més significatiu de la seva producció és la música religosa, que…