Resultats de la cerca

Net del comte Robert III, amb l’ajut del seu sogre, Felip IV de França, derrotà els flamencs a Cassel 1328 En començar la guerra dels Cent Anys 1336 romangué aliat de França i ordenà el trencament del comerç amb Anglaterra Això provocà una greu crisi econòmica i la insurrecció de ciutadans, que l’obligà a fugir a França 1337 Morí a la batalla de Crécy

Ha estat director de la Fira del Teatre al Carrer de Tàrrega 1991-95 Ha dirigit la Coordinadora de Sales Alternatives de Barcelona 2002 i des dels inicis 1998 el Teatre de Ponent de Granollers Ha estat professor de l’Institut del Teatre fins a la seva jubilació És fill del director de teatre Frederic Roda i Pérez i net del polític Frederic Roda i Ventura

La grandesa d’Espanya li fou annexada el 1647 en el seu net —fill del segon titular, Dalmau de Queralt i de Codina — i tercer comte, Dalmau de Queralt i d’Alagó, a la mort del qual passà als Reard, que es cognomenaren Queralt La grandesa li fou renovada, el 1792, al setè, Joan de Queralt i de Pinós Continua en la mateixa família

Net d’Antígon Monòftalmos i fill de Demetri I Fundà una dinastia que es mantingué durant un segle en el domini de Macedònia Vencé Pirros de l’Epir quan tornava d’Itàlia També s’hagué de defensar d’una guerra organitzada per Ptolemeu II, que tenia por del poder que havia aconseguit Morí molt vell, després de portar a terme una gran obra cultural a Macedònia

Net de l’emperador Leopold II i fill de Ferran III, fou el més liberal dels sobirans d’Itàlia de l’època, i acordà una constitució als seus súbdits El 1848 hagué de fugir, puix que s’instaurà un govern provisional republicà Restablert el seu poder amb l’ajut d’Àustria, fou expulsat definitivament el 1859 És fill seu l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria-Toscana

Usà els pseudònims de Jan de Lis, Ali-Bufa, XRei, Bo i Net , però es féu popular amb el de Bon Collaborà en moltes revistes catalanes Comercialitzà la seva gran habilitat per la caricatura personal Exposà amb èxit a Nova York, i a Barcelona guanyà la medalla d’or del concurs de cartells de l’Exposició Internacional del 1929, on fou una atracció el seu estudi motoritzat

El seu rebesnet, el landgravi Lluís I de Hessen mort el 1458, adquirí els comtats de Ziegenhain i Nidda 1450 Els seus fills es repartiren l’herència Enric III de Hessen-Marburg mort el 1483 heretà els comtats de Katzenelnbogen, Dietz i Rheinfels i formà la branca primogènita dels landgravis de Hessen-Kassel després branca electoral de Hessen , formada pel landgravi Lluís II de Hessen-Kassel mort el 1471, i que el 1504 adquirí el comtat d’Hamburg El net del darrer, el landgravi Felip I de Hessen-Kassel , dividí els seus dominis entre els dos fills Guillem IV i Jordi I Guillem IV…

Fou net seu, i quart duc, Juan de la Cerda y de Silva , tercer marquès de Cogolludo i quart comte del Puerto de Santa María, que fou pare del cinquè duc, Juan Luis de la Cerda y Manuel de Portugal mort el 1594, cavaller del Toisó d’Or, ambaixador a Portugal Aquest tingué per net el setè duc, Antonio de la Cerda y Álvarez de Toledo , segon marquès de La Laguna de Camero Viejo, el qual es casà amb l’hereva Ana María Enríquez de Ribera, cinquena duquessa d’Alcalá de los Gazules, setena marquesa de Tarifa i desena comtessa de Los Morales, i foren pares del vuitè duc,…

Si aquesta variació és un tancament, es produeix, vora l’òrgan de comandament, una sobrepressió si és una obertura, s’hi produeix una depressió Físicament, aquestes variacions de pressió són directament relacionades amb la compressibilitat del fluid i amb la capacitat de dilatació de les parets que el condueixen Aquesta sobrepressió, localitzada en una zona del conducte, crea un estat de desequilibri que origina la propagació de la mateixa sobrepressió al llarg de la canonada, acompanyada d’una disminució de la pressió allà on la sobrepressió s’havia produït es produeix, per tant, una…

La baronia fou segrestada per raó de dèbits a Joan de Boïl d’Arenós mort el 1609, i lliurada a la seva germana Francesca tot i això, el seu fill Antoni i el seu net, Pere, primer marquès de Boïl, s’intitularen barons de Boïl El quart marquès de Boïl, Josep Vicent de Boïl d’Arenós mort el 1757, recuperà la baronia, la qual restà incorporada al marquesat