Resultats de la cerca

Hom pot escriure també d’es Substituït en gran part del domini lingüístic català l’article es per l’article el article , la dita contracció ha romàs aglutinada en nombrosos determinatius generalment noms de lloc, indicadors de l’origen de molts llinatges, constituint l’element inicial dels cognoms respectius Per exemple, Despuig, aglutinació de ‘des Puig’

Pot atènyer els 2 m de llargada i els 150 kg de pes El cos és grisenc, més fosc al dors i argentat al ventre Per la seva abundància, per les dimensions i per la carn és un peix molt preat A les costes catalanes rep també els noms alternatius de corbalina, corb reig i reig

És autoritzat en conreus llenyosos, flors i algunes plantes d’horta Catalogat com a nociu per a l’home, el seu termini de seguretat és de 30 dies Hom troba aquesta matèria activa es troba al mercat de productes fitosanitaris sota diferents noms, segons la riquesa, la formulació líquid autosuspendible o pols mullable i l’empresa que la comercialitza

En lògica moderna, especialment a partir de Frege, hom tendeix a considerar-la sinònim de referència i extensió i a oposar-la a connotació, significat, sentit, comprensió o intensió La denotació és funció específica, i generalment única, dels noms propis en la mesura que aquests identifiquen —sense tenir un significat propi— individus, poblacions, accidents naturals, etc

Els tres pals eren de tres peces, encreuats i amb cofes, i aparellaven veles rodones, llevat el pal de mitjana, que era de dues peces, sense encreuar i sense cofes, però amb una botavara i un pic per a hissar-hi l’aurica i l’escandalosa També rebé els noms de bergantí corbeta, corbeta i barca

Llur nomenclatura sistemàtica segueix les regles de la dels grups alquil, però en el nom de l’alquè corresponent el sufix - è és substituït pel sufix - enil , i la posició del doble enllaç és indicada mitjançant un nombre Exemple but-2-enil CH 3 CH=CHCH 2 — Per excepció són admesos els noms trivials vinil, allil i isopropenil

El 1927 publicà la seva tesi doctoral Études sur les noms de personne français d’après les rôles de taille parisiens sobre antroponímia francesa medieval, tema en el qual insistiria més tard Le livre de la taille de Paris l’an de grâce de 1313 1951 i Le livre de taille de Paris l’an 1296 1958

Es doctorà en dret i en lletres i fou alt funcionari de la Mancomunitat de Catalunya i de l’ajuntament de Barcelona Publicà, entre altres obres, un índex de noms propis de la crònica de Muntaner, en collaboració amb JMde Casacuberta, als Estudis Universitaris Catalans 1914, i el Vocabulari jurídic català 1934, amb Rafael Folch i Capdevila

És autor del Kitāb aladwiya al-mufradà ‘Llibre dels medicaments simples’, una de les millors descripcions de les plantes conegudes al seu temps, on en dóna els noms en àrab, en llatí i en berber aquesta obra, especialment en el resum que en féu Gregori Bar Hebreu segle XIII, ha estat la font de nombrosos tractats posteriors

En temps de Joan II 1406-54 la seva llei fou rebaixada a 18 quirats en un intent de fer una moneda menys costosa Sota els regnats d’Enric IV i dels Reis Catòlics la moneda d’or tornà al pes i la llei inicials de la dobla, però hom li donà els noms d' enrique, castellano o medio excelente