Resultats de la cerca
Es mostren 3081 resultats
Francesc López i Pellicer
Escultura
Escultor.
Deixeble de Francesc Bru i alumne de l’Acadèmia de Sant Carles Ingressà a l’Academia de San Fernando de Madrid, i, novament a València, esdevingué supernumerari de Sant Carles 1792, individu de mèrit 1798 i tinent de director 1803 També fou corresponent de la de Mèxic Les seves obres més conegudes són els baixos relleus de Sant Carles Borromeu i santa Teresa rebent la comunió Museo Provincial de Zaragoza i Sant Pere i Sant Pau Escuelas Pías de San Fernando, Madrid
Francisco Alejandro Lersundi y Ormaechea
Història
Militar
Militar basc, fill del general Benito Lersundi.
Lluità en la primera guerra Carlina, a favor d’Isabel II Ascendit a general, participà en la guerra dels Matiners Fou ministre de la guerra en 1851-52 i, com a cap de govern, el 1853, de marina 1856-57 i novament de la guerra 1864, i capità general de Cuba 1866 i 1867-69, on reprimí els intents autonomistes, fet que provocà l’increment del separatisme i contribuí a l’esclat de la primera guerra cubana Es retirà el 1869
Francesco Vanni
Pintura
Pintor italià.
Es formà amb ASalimbeni, estudià a Bolonya amb RPassarotti i a Roma conegué les obres de Rafael i Miquel Àngel Entre el 1580 i el 1603 era novament a Siena, on rebé l’influx d’Il Barocci i desplegà una gran activitat Anunciació , 1588, Chiesa dei Servi Conversa sagrada , 1959, església del Carmine El 1603 tornà a Roma, on el seu estil, gràcil i líric, es tornà més naturalista, en la línia classicista dels Carracci Santa Cecília i sants església del Gesù
Carlo Sforza
Història
Polític i diplomàtic italià.
Comte Sforza Féu la carrera diplomàtica i esdevingué ministre plenipotenciari a la Xina 1911-15 i Sèrbia 1915-18 El 1919 fou elegit senador Ministre d’afers estrangers 1920-21, negocià el tractat de Rapallo El 1922 fou nomenat ambaixador a França, però dimití el mateix any, quan Mussolini arribà al poder, i s’exilià Tornà a Itàlia el 1943 i fou ministre sense cartera 1944-45, president de l’assemblea consultiva 1945-46 i novament ministre d’afers estrangers 1947-51
Pau IV
Cristianisme
Nom que prengué Giovanni Pietro Carafa en esdevenir papa (1555-59).
Bisbe de Chieti, de Bríndisi i de Nàpols, era partidari de la reforma i ajudà Gaietà de Thiene en la fundació dels teatins Contrari als Habsburg, deixà la direcció política de la Santa Seu en mans del seu nebot, Carlo Carafa, que el portà a l’enfrontament amb Felip II, les tropes del qual envaïren els Estats Pontificis i estigueren a punt d’ocupar novament Roma 1556 Durant el seu pontificat fou publicat per primera vegada l' Índex de llibres prohibits
Anselm de Lucca
Cristianisme
Eclesiàstic italià.
Bisbe de Lucca des del 1071, es retirà per entrar al monestir de Poliro ne La insistència de Gregori VII, embrancat en la lluita de les investidures, el portà novament a la seva seu, des d’on intervingué activament amb la redacció d’una Collectio canonum i un Liber contra Guibertum et sequaces eius , dirigit contra l’antipapa nomenat per Enric IV Gregori VII l’envià com a legat reformador a la Llombardia La seva festa se celebra el 18 de març
Josep Maria Bachs i Torner
Periodisme
Locutor i presentador de ràdio i televisió.
S’inicià professionalment a Radio Juventud i als estudis de Miramar de Radiotelevisión Española a Catalunya, i es va fer molt popular en programes d’entreteniment de TV3, especialment Tres i l’astròleg 1984 i Filiprim 1985-89, amb el qual va rebre un premi TP d’Or Des del 1993 va treballar a TVE, on va succeir Jordi Estadella en el programa concurs Un, dos tres … responda otra vez , i després novament a Televisió de Catalunya, a RAC1, Ràdio4 i Barcelona Televisió
Max Weber
Pintura
Pintor jueu polonès naturalitzat nord-americà.
Conegué l’avantguarda a París tornà als EUA 1906 i esdevingué a Nova York un dels líders de l’art avançat El 1912 abordà l’abstracció, amb influències cubistes i futuristes Chinese Restaurant , 1915 Whitney Museum de Nova York Tornà a un cert classicisme Natura morta , 1944 Art Institute of Chicago, des del qual evolucionà novament cap a l’abstracció, passant per un expressionisme entre líric i irònic, el seu estil més personal Three Literary Gentlemen , 1945 Fundació William H Lane
franc
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda francesa d’or, d’un valor de 20 sous tornesos i pes de prop de 4 g d’or fi, encunyada per primera vegada el 1360 per Joan II el Bo.
Pel fet de portar a l’anvers la figura del rei a cavall, era coneguda també amb el nom de franc à cheval El 1365 Carles V el Savi n'encunyà també un altre, amb iguals característiques, però canvià el tipus de cavaller per la figura del rei, a peu dret, sota un dosser apuntat, d’on surt el nom de franc à pied El 1423 Carles VII emeté novament el franc à cheval , del mateix valor i pas rebaixat a gairebé 3 g d’or fi
fletxa
Arquitectura
Element arquitectònic propi del gòtic.
Era d’una forma cònica o bé piramidal, amb la base quadrada, hexagonal o octagonal Podia ésser feta de pedra treballada o de carcasses de fusta recobertes amb plaques de plom o de pissarra o amb teules Al s XIII eren de dimensions colossals, i en el gòtic flamíger foren treballades a manera d’una filigrana El Renaixement les bandejà, bé que hom en construí encara al s XVI Al s XIX, amb el neogòtic, reaparegueren novament n'és un exemple la de la catedral de Barcelona
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina