Resultats de la cerca
Es mostren 1547 resultats
Alejandro Sancho Subirats
Història
Militar
Militar.
Capità d’enginyers, s’apropà en 1929-30 a l’anarcosindicalisme català i collaborà, tractant temes econòmics, a Acción i Mañana amb el pseudònim de Fernando Castillo Tingué un paper destacat en el comitè revolucionari format al juny de 1930 amb militars i anarquistes que preparà la conspiració avortada de l’octubre del 1930, al marge del comitè sorgit arran del Pacte de Sant Sebastià Fou detingut i empresonat al castell de Montjuïc, on morí
Llorenç Agustí Claveria
Esport general
Economia
Dirigent esportiu, enginyer i empresari.
President de la Unió Esportiva Lleida 1951-54 Inicià el seu mandat amb l’equip recentment descendit a segona divisió i el seu objectiu fou mantenir la ca-tegoria Promocionà l’esport base creant l’Ilerdense, equip filial Aconseguí un pacte de collaboració amb el Real Madrid, que cedí algun jugador Defensà els ideals catalanistes com també la denominació catalana de l’estadi Camp d’Esports Té un carrer a Lleida amb el seu nom
Lliga Veronesa
Història
Pacte promogut per Venècia i Verona el 1164, al qual s’afegiren Pàdua i Treviso.
S'oposà als projectes de Frederic I Barba-roja a la Itàlia del sud i alliberà Verona de la tutoria imperial El 1167 s’uní amb la Lliga Llombarda
El federalisme
Aquest mapa localitza els estats dotats d’una estructura territorial composta estats federals i regionals, així com els de caràcter unitari que presenten alguns elements de descentralització administrativa no municipal En termes generals, el federalisme es refereix a l’organització territorial d’una comunitat política en la qual existeixen dues esferes de govern que combinen els principis d’autogovern i de govern compartit La idea bàsica és que diferents collectivitats polítiques s’uneixin a través de l’establiment d’un pacte el terme federalisme deriva del terme llatí foedus ,…
La República Txeca, Polònia i Hongria ingressen a l’OTAN
Els ministres d’Afers Estrangers de la República Txeca, Jan Kavan, de Polònia, Bronisaw Geremek, i d’Hongria, János Martonyi, signen a la Biblioteca Museu Harry STruman d’Independence Missouri el protocol d’adhesió a l’OTAN dels seus respectius estats La cerimònia és presidida per la secretària d’Estat nord-americana, Madeleine Albright, que recorda en un parlament els seus orígens txecs Són els primers països de l’antic pacte de Varsòvia que entren a l’OTAN
monarquia de Juliol
Història
Nom donat al règim presidit per Lluís Felip I de França (1830-48).
El mal règim de Carles X provocà la revolució de Juliol 1830, que tingué com a resultat l’entronització de Lluís Felip Amb aquest fet hom instituïa una monarquia constitucional basada en el pacte entre el rei i el poble francès S'hi instaurava, així mateix, un règim electoral selectiu Davant l’oposició republicana i proletària, s’endurí progressivament i es valgué de mitjans de repressió brutalíssims, fins que fou enderrocat per la revolució del 1848
Antoni Suñol i Pla
Història
Polític catalanista.
President de la Unió Catalanista 1897, s’adherí al Centre Nacionalista Republicà el 1906 i posteriorment participà en la creació de la Unió Federal Nacionalista Republicana 1910 Fou elegit diputat provincial el 1909 i com a tal signà pel maig del 1911 la proposta de constitució de la Mancomunitat de Catalunya El 1914 abandonà la UFNR, disconforme amb la signatura del pacte de Sant Gervasi, i intentà amb Rovira i Virgili la constitució d’una Esquerra Catalanista
Albert I
Història
Emperador romanogermànic (1298-1308), duc d’Àustria (1282-1308), de la família dels Habsburg, duc d’Estíria i landgravi d’Alsàcia; primogènit de Rodolf I.
Essent duc d’Àustria, els cantons suïssos de Schwyz, Uri i Unterwalden es confederaren en l’aliança perpètua del 1291, pacte que anava directament contra la sobirania dels Habsburg Albert arrabassà l’imperi a Adolf de Nassau, el qual fou vençut i mort a Göllheim 1298 Bonifaci VIII no el reconegué com a emperador fins que Albert es desfeu de l’aliança amb Felip IV el Bell 1302 Morí assassinat pel seu nebot Joan de Suàbia
Partit Demòcrata Liberal de Catalunya
Partit polític
Partit constituït com a secció catalana del Partido Demócrata Liberal [PDL] d’Antonio Garrigues Walker (1982).
Fou creat a partir dels Clubs Liberals de Catalunya, entitats promogudes per Garrigues des de 1981 arran de la crisi de la Unión de Centro Democrático , com a plataforma prèvia a la creació del partit capaç de substituir-la Al febrer de 1982 es constituí la Federación de Clubes Liberales A Catalunya, el Club Liberal de Barcelona, que donà lloc a una Federació de Clubs Liberals de Catalunya, fou presidit per Joan Ignasi Sardà Antón, que fou substituït per Jordi Piella Edità El Liberal El 1983 alguns dels dirigents del PDLC Xavier Garriga i Juan Carlos Giménez-Salinas s’obriren a un …
Polònia 2018
Estat
Les tensions entre el Govern polonès i les autoritats comunitàries europees van ser una constant durant tot l’any Brusselles considera un risc per a la democràcia polonesa la implantació de tot un paquet de reformes impulsades pel Govern polonès contra el sistema judicial, els mitjans de comunicació i la lluita contra la corrupció S’ha de recordar que el 2017 la Comissió Europea va obrir un procediment de sanció contra Polònia per la seva proposta de reforma del Tribunal Suprem I, en aquest sentit, el Tribunal de Justícia de la UE va ordenar la paralització de la polèmica llei de reforma del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina