Resultats de la cerca

Company i imitador de Rembrandt, amb qui treballà a Leiden entre el 1624 i el 1632, especialment en el camp del gravat Els seus dibuixos Pastor en un paisatge són la part millor de la seva producció Entre les seves pintures, Samsó i Dalila Rijksmuseum, Amsterdam fou durant molt de temps atribuïda a Rembrandt

Conreà el paisatge, rural i ciutadà, i les figures amb colors vius Fou un dels propulsors del grup Die Brücke, del qual se separà el 1913, i un dels primers pintors expressionistes Retirat a Suïssa 1915, creà una obra gràfica inspirada en la natura La seva obra fou titllada de degenerada pels nazis 1933

Retirat a la Camarga, en cantà i descriví el paisatge en reculls poètics com Lou Lausié d’Arle 1913, que Frederic Mistral considerà una obra mestra, Li Cant Palustre 1919, etc També escriví novella — Bestio dou Vacarés 1924 fou la seva obra en prosa més reeixida— i contes La Caraco 1926, Sauvagino 1929, etc

Fou un dels fundadors de la revista “Tac Carbònica”, apareguda l’any 1984 Amb el poemari Le sucrier velours 1984 guanyà el premi Vicent Andrés Estellés-Premis Octubre Pòstumament han aparegut Amb tinta xinesa 1992 i Infinitud del paisatge 1993, que apleguen la resta de la seva producció, que l’autor havia sotmès a un procés de reelaboració constant

Deixebla de Rafael Benet Excellí com a colorista en la pintura de paisatge, natura morta i retrat Exposà individualment a Barcelona i participà a nombroses collectives a Barcelona, Manresa, Madrid i Xile Membre dels cercles Maillol i de Sant Lluc i del Saló de Maig de Barcelona Fou professora de dibuix a l’institut de Manresa

Capdavantera de la renovació actual de l’art del teixit Són característiques les seves escultures monumentals a base de tapissos, bé com a environaments bé integrant-los al paisatge natural o fins i tot com a escenografies Experimentà també amb les qualitats tàctils dels materials La seva obra aconseguí molts reconeixements en certàmens de la seva especialitat

Publicà setze llibres de versos, que entronquen la tradició dels jocs florals amb el corrent noucentista entre els quals cal destacar Jovença 1948, Camins 1949, Cançó de les cançons 1949, Espurnes del pensament 1950, L’ànima del paisatge 1953, Records i presències 1967, Poemes de Prades 1968, Poemes barcelonins 1970, Serenors 1972 i Rams de claror 1974

Es formà a Barcelona i a Madrid, on residí Conreà la pintura d’història Batalla de Las Navas de Tolosa , Madrid, Palacio del Senado i el paisatge convencional El Escorial , Palacio de Aranjuez Hom destaca el seu Hússar de la reina Madrid, Museo Romántico Féu diverses sèries de litografies, entre les quals España pintoresca y artística Madrid 1847

Liderà la campanya de defensa dels aiguamolls de l’Empordà contra els projectes d’urbanització 1976 i fou director del parc natural del mateix nom 1984-98 Dirigí la Fundació Territori i Paisatge, de l’Obra Social Caixa Catalunya 1998-2009 Coordinador, juntament amb Josep del Hoyo i Andrew Elliott del Handbook of the Birds of the World

És autor de nombroses composicions líriques d’una gran elegància formal, de breus poemes didàctics on imita els escriptors geòrgics antics, com La balia 1552 i Il podere 1560 i de diferents poemes descriptius, mitològics i epicolírics, entre els quals es destaquen les Stanze a Bernardino Martirano 1540 i Il Vendemmiatore 1532-34, on descriu el paisatge de Nàpols