Resultats de la cerca

L'agenda política de l'any va estar marcada per un calendari electoral amb dues fites molt assenyalades, les legislatives del 18 de gener i les presidencials del 15 de març En les primeres va guanyar l'FMLN, partit d'esquerres i antic grup guerriller que va aconseguir 35 escons sobre un total de 84, mentre que el partit de la dreta, ARENA, en va obtenir 32 Però la victòria no va ser suficient per a assolir una majoria còmode, situació que va obligar a la negociació amb els altres partits minoritaris En les eleccions presidencials els resultats van ser més clars, i el candidat de…

Partidària d’una reforma mínima del franquisme, a les eleccions legislatives espanyoles del 1977 només obtingué 16 diputats i 3 senadors, resultats que foren encara més migrats —6 diputats i 3 senadors— el 1979, en presentar-se dins la Coalició Democràtica pacte electoral format per AP, Acción Ciudadana Liberal de JM de Areilza, i el Partido Democrático Progressista d’A Osorio Durant els anys 1979-80, Fraga, el seu líder, es desfeu dels elements més reaccionaris del partit i procurà de donar-li una orientació moderada, reformista i populista Des del 1982 fins al 1989 mantingué estables els…

Advocat i militant socialista, collaborà en Avanti , entrà en contacte amb Antonio Gramsci i participà en la creació del setmanari Ordine Nuovo 1919, del qual fou redactor en cap Estigué entre els fundadors del Partito Comunista Italiano al congrés de Liorna 1912, i formà part del comitè central des de l’any següent Perseguit pel feixisme, en el moment de l’establiment de la dictadura i la detenció de Gramsci, Terracini, etc 1926, Togliatti, refugiat a França, prengué la direcció del partit, del qual fou secretari general 1927, i estimulà l’activitat a l’interior d’Itàlia Simultàniament,…

Llicenciat en dret 2001 i en ciències polítiques 2004, doctorat el 2008 per la Universidad Complutense de Madrid, d’on fou professor titular interí 2008-11 i nomenat professor honorífic 2014 Treballà a la Fundación Centro de Estudios Políticos y Sociales CEPS, i és autor d’articles acadèmics Actiu des de molt jove en els moviments antiglobalització, collaborà en diversos mitjans de comunicació, entre d’altres el diari Público , per a la televisió del qual presentà i dirigí un programa Cap de continguts de la productora Con Mano Izquierda 2010-15, fou tertulià habitual sobre temes polítics a…

Ingressà a l’exèrcit el 1944, i ascendí fins arribar a general de brigada el 1972 i posteriorment a cap d’estat major Renuncià als càrrecs militars per a concórrer a les eleccions presidencials del març del 1974, que perdé davant Eugenio Laugerud García, al qual acusà de frau en connivència amb l’Església catòlica i els comunistes Convertit a l’Església evangèlica 1977, rebé el suport dels predicadors fonamentalistes nord-americans Jerry Falwell i Pat Robertson El març del 1982 derrocà en un cop d’estat el general Ángel Anibal Guevara, i durant els 17 mesos que presidí el país es produïren…

Graduat en economia agrícola per la Universitat de Wageningen i màster en economia d’empresa per la Universitat de Cork 1991, l’any 1985 ingressà al Partit del Treball Partij van de Arbeid, PvdA, dins del qual ha ocupat diversos càrrecs, entre d’altres el de vicepresident del grup parlamentari 2008 En 1994-97 fou també regidor de la seva ciutat natal Del 1992 al 1995 formà part de l’equip d’assessors dels eurodiputats laboristes dels Països Baixos en les àrees d’agricultura i medi ambient, i del 1996 al 2000 exercí càrrecs com a assessor del Ministeri d’Agricultura i Medi Ambient del govern…

Els seus orígens es troben en la Xing Zhonghui ‘Associació per a la restauració de la Xina’, creada pel mateix Sun Yazen el 1895 i que el 1905 es convertí en la Zhonggao Tongmenghui ‘Aliança xinesa’, organització antidinàstica, republicana i demòcrata que actuà en la clandestinitat i afavorí diversos aixecaments Després de la revolució del 1911 es transformà 1912 en un partit polític nacionalista i burgès, inicià una acció parlamentària i prengué el nom de Guomindang Prohibit amb la dissolució del parlament 1913, es convertí, al Japó, en Zhoughua Guomindang ‘partit revolucionari…

La creació del Consell de Governs Locals es regulà per l’article 85 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006 i es desenvolupà a la Llei 12/2010, de 19 de maig, de normes reguladores del Consell de Governs Locals D’acord amb la normativa de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, el Consell de Governs Locals ha d’ésser escoltat en la tramitació parlamentària de les iniciatives legislatives que afecten de manera específica les administracions locals i en la tramitació de plans i normes reglamentàries de caràcter idèntic El Consell de Governs Locals també té per finalitat la…

Estudià per a mestre a la Universitat de Dublín Afiliat de molt jove al Fine Gael , l’any 1975 substituí el seu pare al Dáil Parlament arran de la mort d’aquest, i des d’aleshores ha estat reelegit en les successives convocatòries A mitjan anys vuitanta representà el seu partit en el fòrum angloirlandès per a Irlanda del Nord, i posteriorment a l’Associació Parlamentària angloirlandesa Fou ministre d’Educació 1986-87 i de Comerç 1994-97 L’any 2002 rellevà Michael Noonan com a líder del partit i fou cap de l’oposició fins al març del 2011, en què, després d’obtenir una clara…

El 1947 es llicencià en dret a la Universitat de Nàpols En la seva època d’estudiant s’adherí al moviment antifeixista i el 1945 s’afilià al Partito Comunista Italiano  refundat el 1991 amb el nom de Partito Democratico della Sinistra i que després de diversos canvis donà lloc al Partito Democratico , dins del qual pertanyé a l’ala més moderada En 1947-57 formà part de diverses organitzacions dedicades al desenvolupament del sud d’Itàlia Diputat per la circumscripció de Nàpols des del 1953 i reelegit fins el 1996, del 1981 al 1986 fou president del Grup Comunista President de la Cambra de…