Resultats de la cerca
Es mostren 1924 resultats
Eduardo Úrculo Fernández
Pintura
Pintor basc.
Resident des de petit a la localitat asturiana de Sama de Langreo, de jove treballà com a ajudant de topògraf en una mina, però hagué de deixar aquesta feina perquè contragué una malaltia pulmonar A través del còmic i la illustració es despertà la seva vocació artística i des del 1959 visqué uns quants anys a París El 1967, arran d’una exposició sobre l’art pop americà, quedà captivat per aquest corrent L’obra pictòrica d’Úrculo es caracteritza pels seus temes, gairebé convertits en icones culs femenins, vaques, etc A partir dels anys vuitanta, el motiu més característic foren uns …
Biblioteca Medicea - Laurenziana
Biblioteca pública amb seu a Florència.
Formada 1524 per les llibreries de Cosimo, Lorenzo i Pietro de Mèdici i amb l’ajuda dels humanistes Angelo Poliziano, Pico della Mirandola i el grec Làscaris Climent VII l’obrí al públic 1532 i encarregà a Miquel Àngel la construcció de l’edifici per a allotjar-la El seu fons més ric és el de manuscrits grecs i llatins més de 13 000 dels segles V al XIX Cal destacar, entre els més valuosos, un Virgili dels segles V o VI, les Pandectes de Justinià segle VI, un manuscrit únic de les Històries de Tàcit segle XI, un Homer segle X, un Decameró , etc Conté, també, colleccions de manuscrits…
Rudolf Kolish
Música
Violinista austríac naturalitzat nord-americà.
Estudià a l’Acadèmia de Música, on fou deixeble de Franz Schreker, i a la Universitat de Viena A més, rebé classes particulars d’Arnold Schönberg 1919-21, que el 1924 es convertí en el seu cunyat El 1922 fundà el Kolish Quartet, formació que destacà particularment per la interpretació de música contemporània Estrenà algunes obres de Schönberg i de Béla Bartók Aquest quartet es dissolgué durant la guerra L’any 1944 Kolish es convertí en el primer violí del Quartet Pro Arte i fou també nomenat professor de la Universitat de Wisconsin, on impartí classes fins el 1967 Posseïa una…
Cesare Valletti
Música
Tenor italià.
Estudià amb professors particulars i el 1947 debutà a Bari com a Alfredo La Traviata El 1950 cantà a Roma Il turco in Italia al costat de Maria Callas -amb qui tornà a cantar el 1953- i el mateix any es presentà al Covent Garden de Londres com a membre integrant de la companyia del Teatro alla Scala de Milà El 1953 actuà a l’Òpera de San Francisco i entre el 1953 i el 1962 ho feu de manera regular al Metropolitan de Nova York També interpretà el paper de Don Ottavio Don Giovanni en el Festival de Salzburg Dotat d’una veu poc potent però d’una gran elegància, centrà el seu…
circulació en comboi
Transports
Desplaçament d’un grup de vehicles independents, o comboi automatitzat, que circulen afilerats de manera sincrònica sota control electrònic per una via interurbana, generalment una autopista, amb l’objectiu de descongestionar la circulació i reduir la despesa energètica.
La descongestió de la circulació es produeix gràcies a la reducció de l’espai de calçada ocupat, mentre que la reducció de la despesa energètica s’obté per mitjà de la sincronització de frenades i accelerades i la disminució de la resistència aerodinàmica Actualment s’aplica per a grups de camions de transport, en què el camió de davant envia instruccions sobre les maniobres a la resta de conductors En un futur es preveu que només tingui conductor el primer camió i que els altres repliquin automàticament les maniobres També és previst que en un futur més llunyà s’apliqui aquest tipus de…
Castell de Racots (Verdú)
Art romànic
L’antic lloc de Racots, del qual només resta memòria en el topònim que dóna nom a una partida situada a migdia del terme de Verdú, és esmentat l’any 1080 com a afrontació territorial termino de Rechod del castell de Valerna, quan Arnau Company i Guisla cediren l’esmentada fortalesa a Ponç Duran i la seva muller Ermengarda i a altres particulars Del seu antic castell tan sols hi ha notícia que l’any 1289 Ramon de Peramola, castlà de la fortalesa, el vengué amb tots els seus termes a l’abat de Poblet, Guillem d’Estanyol, conjuntament amb el castell de Llentisclell, pel preu de…
Història del teatre català
Literatura catalana
Estudi de Francesc Curet publicat el 1967.
Desenvolupament enciclopèdic Descriu les diverses etapes de la història del teatre català des de l’edat mitjana fins al principi de la dècada del 1960 Parteix de la concepció del teatre com a espectacle i ordena els continguts d’acord amb un criteri cronològic, dins del qual estableix subdivisions temàtiques dedicades als agents teatrals Seguint els esquemes de la historiografia tradicional, delimita tres etapes la medieval, la decadent i la renaixent, i, amb un estil proper a la crònica, adopta un enfocament assagístic i divulgatiu Amplia les incursions que el mateix autor feu a El arte…
romanitat
Cristianisme
Esperit propi de l’Església catòlica, de les seves normes, de la seva litúrgia, etc, enfront dels usos de les esglésies particulars.
dret de peixateria
Història del dret català
Dret que percebien alguns municipis catalans o bé propietaris particulars, com a Barcelona, sobre el consum del peix que hom hi venia.
centre
Punt d’un cos, d’una figura, etc, que té unes propietats particulars, derivades més o menys directament de la seva simetria.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina