Resultats de la cerca

Les literatures en vulgar ampliaren la seva destinació a personatges menys rellevants i a variats esdeveniments públics infausts i a la passió i mort de Crist —vistes a través de Maria— i al traspàs de màrtirs i sants El plant català pot considerar-se com a autònom del planh provençal gènere regit per mòduls força precisos i que lamenta la mort de protectors, dames o amics del trobador hom pot esmentar Augats, seyós qui credets Déu lo Payre , el Plant de la Verge de Ramon Llull, el Plant per la mort del reverent cardinal de Tolosa de Joan Basset, el Plant fet per la mort del rey…

Inicià la carrera militar, però passà al teatre Actuà al Principal de Barcelona 1849-50, en sainets de Robrenyo, de Renart, etc, i al Liceu, en La Passió 1852 Del 1858 al 1862 actuà sovint al Teatre Principal de València En 1869-79 actuà al Romea de Barcelona, on estrenà Lo rector de Vallfogona 1871, La dida 1872 i El ferrer de tall 1874, de Frederic Soler, i Pau Claris 1879, de Conrad Roure també dirigí un gran nombre d’obres Traduí algunes peces de l’italià i del francès i n'escriví en castellà, com Los percances de un viaje 1850 i El halconero 1874 El seu fill Frederic García…

Estudià comerç i comptabilitat a Barcelona Entrà d’aprenent a la Fundació Bernat Metge, on conegué Pompeu Fabra i Francesc Cambó, que li despertaren l’interès per la cultura Fundà l’Esbart Verdaguer 1945 i l’Esbart de Sarrià 1954, i collaborà en la fundació de l’ Obra del Ballet Popular  1948 La dècada de 1990 també collaborà amb l’Esbart Marboleny de les Preses Garrotxa, per al qual creà la coreografia Retaule de la Passió i Cant Espiritual 2003 Dirigí el muntatge escènic de diverses obres teatrals Promogué les primeres emissions en català per televisió Mare Nostrum i Teatre…

En un llenguatge força pur, descriu el martiri de la “gloriosa santa Àgata” seguint amb força fidelitat el relat de la seva passió llegendària, a través de la Legenda aurea o d’un text semblant Només se'n conserven quatre-cents vuitanta-sis versos i no se sap com era resolt el final de l’obra Més que no pas la seva tècnica, essencialment medieval —ben remarcable—, i el seu valor literari, no gaire gran, interessa el tractament realista d’alguns dels seus personatges —sobretot una alcavota, Afrodísia, dotada de “lo saber de Celestina”, les seves filles, prostitutes, i un jove…

De nom Antoni Alabau i Quingles, es feu trinitari descalç el 1743 i visqué als convents de Vic, Barcelona i Saragossa del seu orde, del qual fou cronista general Publicà algun llibre piadós en castellà, com ara una extensa Vida del Beato Miguel de los Santos 1779, més tard traduït al català per ell mateix ~ 1784 D’altra banda, diverses edicions li atribueixen l’arranjament del drama de La Passió , repetidament imprès durant la segona meitat del segle XVIII Les versions conservades, però, no sempre són fidels al mateix text sovint n’alteren l’ordre, n’eliminen algunes parts i fins…

Desenvolupament enciclopèdic Situada al primer quart de s XX, l’obra planteja la lluita d’un frare enfrontat al poder eclesiàstic Fra Junoy és organista del monestir de Sant Aniol la gran passió que sent per la música esdevé la primera causa per la qual es veurà enfrontat a la jerarquia eclesiàstica que el castigarà imposant-lil’allunyament de la seva tasca d’organista i el traslladarà, com a confessor, a la Ràpita, un monestir de monges de clausura on haurà de purgar la seva passió musical amb el silenci més auster En aquest nou context apareix la novícia Sor Clara…

Fill de família modesta, començà comprant rotlles de pellícules a metres, que més o menys ben empalmats anà llogant pels pobles en bicicleta A divuit anys inicià l’adquisició de films enters, d’on nasqué el Programa Arajol, una petita distribuïdora que amb el temps es convertí en Exclusivas Arajol c/Aragó, que aviat obrí oficines a Madrid, València i Bilbao Durant la guerra civil, un comitè de treballadors es feu càrrec del negoci Després d’aquesta, i amb la collaboració d’Enrique de Castro, Josep Piñot i Josep Tendas i Riera, es dedicà a contratipar curts de Charles Chaplin, Larry Semon i…

Començà a estudiar música amb el seu pare i posteriorment ho feu a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, ciutat on debutà a setze anys Cantà a València, i més tard al Gran Teatre del Liceu, que la contractà amb assiduïtat Collaborà amb l’Orfeó Català, amb qui l’any 1921 cantà la Passió segons sant Mateu , de Bach En el terreny operístic es destacà especialment en els papers de Leonora La favorita i de Carmen Estrenà La Morisca , de J Pahissa 1919 i El giravolt de maig , d’E Toldrà 1928 El 1932 cantà sota la batuta de Falla en la memorable versió d' El amor brujo , al Palau…

Procedent d’una família de músics, fou cantant a les corts de Gotha, Bremen, Hamburg, Copenhaguen i Lübeck Fou en aquesta darrera ciutat on conegué D Buxtehude, el 1674 El 1687 succeí Balthasar Erben com a mestre de capella a l’església de St Marien, a Danzig, i el 1700 s’establí a Riga com a cantor Segons J Mattheson, Meder fou un reputat cantant, un excellent organista i un notable compositor Durant la seva joventut conegué els estils musicals de compositors italians com G Carissimi i A Cesti Com a compositor de música sacra mostra la influència de Buxtehude De la música de Meder conservada…

Serví a la cort de Rastatt com a konzertmeister a partir del 1762 i com a mestre de capella des del 1765 El 1772 s’installà a Karlsruhe -ciutat que només abandonà durant un sojorn a Colònia- per exercir-hi funcions de konzertmeister El seu catàleg compositiu abraça tots els gèneres, tant vocals com instrumentals En l’apartat de música religiosa en destaquen diverses misses, una passió, un rèquiem i un bon nombre de cantates Pel que fa a la música orquestral, és autor d’obres concertants i simfonies en l’estil de l’Escola de Mannheim Compongué l’òpera L’isola disabilitata 1762 i…