Resultats de la cerca

Les masmudines tingueren una àmplia circulació pels regnes cristians A Catalunya apareixen documentades des del 1174 i, igualment com en el cas dels mancusos, hom en troba emissions cristianes, dites masmudines contrafetes o imitades Consta que se'n fabricaren a Lleida i a Mallorca i que Jaume I concedí, el 1272, franquícies i salconduits a fabricants de masmudines La circulació de dobles masmudines o dobles dinars almohades originà que també a Castella fossin encunyades les dobles i que la masmudina senzilla fos coneguda també amb el nom del semidobla almohade

En la majoria d’ invertebrats consta d’una sèrie de vasos contràctils, un dels quals, dorsal, actua com a òrgan impellent de la sang el conjunt no forma un sistema tancat, sinó que els vasos van a parar a llacunes, en les quals banyen els òrgans Només els anèllids, dins els invertebrats, tenen un aparell circulatori tancat, amb un vas dorsal per on la sang circula cap endavant i un de ventral per on circula cap endarrere ambdós vasos són reunits per vasos transversals En els vertebrats , d’una manera general, hom anomena cor l’òrgan impellent, venes i vènules els conductes o vasos que hi…

Únicament el Paraguai constitueix una unitat lingüística gràcies a la política evangelitzadora dels antics jesuïtes i llurs reduccions El lingüista Lucien Adam parla d’un tupí antic o abañeênga , format per dos dialectes el meridional, o guaraní , i el septentrional, o tupí El guaraní donà lloc al guaraní modern o abañeeme , tal com és parlat al Paraguai el tupí donà lloc al tupí modern o ñeêngatu , anomenat pels portuguesos lingoa geral a causa de l’ús que en feren els missioners i colonitzadors com a llengua de relació, i, de fet, fou adoptada per tots els amerindis en…

Posteriorment fou emprada per altres grups amerindis i pels indígenes d’Austràlia i de Nova Guinea

Formava una estreta franja des de Castellfollit de Riubregós, el Portell, Pujalt, Ferran, Gàver i les Oluges, fins prop de Tàrrega, limitada al nord i al sud pels comtats d’Urgell i d’Osona-Manresa aquests dos units a Barcelona El 1058, el comte Ramon Guifré de Cerdanya cedí al comte de Barcelona l’expansió de la seva marca més enllà de les Oluges

Situació i presentació Situat a la divisòria entre el Tarragonès, l’Alt Camp i el Baix Penedès, ha estat adscrit a aquesta darrera comarca un cop separat del Tarragonès El territori de Bonastre afronta al N amb Montferri de l’Alt Camp i Masllorenç, a l’E amb Albinyana, al S amb Roda de Berà, Creixell i la Pobla de Montornès els tres termes del Tarragonès, i a l’W amb Vespella de Gaià i Salomó també del Tarragonès El seu relleu és essencialment muntanyós i presenta altituds superiors a 300 m El terme és drenat pels torrents d’Hortal, de Quitèria i de Mercader El terme comprèn el…