Resultats de la cerca

Feu el batxillerat a València i ingressà a la Facultat de Farmàcia de Madrid Abandonà els estudis a causa dels seus problemes de salut i la seva afició per la història Es dedicà a recollir dades sobre la seva ciutat natal en diversos arxius, com el de Simancas i el d’Índies Escriví nombrosos articles sobre Utiel i Requena, molts dels quals de divulgació històrica, a la premsa comarcal i a diaris com Las Provincias , El Mercantil Valenciano i El Pueblo , de València, i El Sol i El País , de Madrid També fundà dos periòdics, El Heraldo de Utiel i Viñador de Utiel El 1899 publicà…

És una manifestació de la potestat reglamentària del poder públic que és reconeguda a l’administració com un dels mitjans per a assolir els seus fins La publicació d’un ban pot ésser feta mitjançant un cartell ban1 2, una crida o algun altre mitjà de difusió Hi ha bans periòdics, dictats en dates fixes, bans d’urgència per a atendre situacions imprevistes, i bans de bon govern, dictats per a ordenar millor la vida en comú Des de l’edat mitjana els bans eren utilitzats per les autoritats jurisdiccionals, tant reials com baronials, per al bon govern de llur territori, a vegades en…

Estudià la carrera d’enginyer de camins a Madrid i l’exercí fins el 1909, bé que mai no n'obtingué el títol Amic de Valentí Almirall —del qual traduí al castellà Lo catalanisme 1902—, el 1868 prengué part activa en la Revolució de Setembre i collaborà en els periòdics republicans Després d’un accident que li costà l’amputació del braç esquerre 1909, es dedicà només a activitats de tipus editorial És autor d’un bon nombre de llibres de text per a infants —en castellà—, de treballs de geografia i d’història, de dos volums de Cantares en castellà 1890-1906 i d' Aubades i capvespres…

És catedràtic de llengua gallega Ha collaborat en diversos projectes d’edició de periòdics i revistes en gallec, especialment en la fundació de la revista Teima 1977 S'ha especialitzat en l’estudi de l’ús del gallec en els mitjans de comunicació Ha escrit, entre altres obres, Unha ducia de galegos 1976, entrevista amb personalitats de la vida cultural gallega, Memoria dun fuxido 1979, edició preparada per ell de les memòries d’un guerriller fugit de la repressió el 1936, i la novella O triángulo inscrito na circunferencia 1982, Premio da Crítica Galega i Premio de la Crítica…

Fou membre de l’Instituto Español de Historia Eclesiástica de Roma i de la Societat Castellonenca de Cultura, i director del Centre d’Estudis del Maestrat, arxiver i cronista de Vinaròs Baix Maestrat, arxiver de l’Historicoeclesiàstic de Morella i director del seu museu Publicà diverses monografies i articles en periòdics i obres d’investigació històrica com ara El fondo “Instrumenta Miscellanea” del Archivo Vaticano Documentos referentes a España 803-1782 1969, Nicolás Conill, curial y prior del lugar Pío de la Corona de Aragón 1964, Nicolás Conill, un valenciano en la corte de…

Integrat en la Generació Perduda , basà les seves novelles en experiències personals i usà la guerra com a fons dramàtic dels seus escrits, on, formalment, hom troba un estil de conversa amb frases curtes A Farewell to Arms 1929 fou producte de la seva actuació al front italià durant la Primera Guerra Mundial El 1937 fou corresponsal de guerra als fronts d’Aragó visqué els bombardeigs de Barcelona de l’abril del 1938, i al novembre, la batalla de l’Ebre D’aquestes experiències sorgiren una sèrie de reportatges per a diversos periòdics nord-americans i la novella For Whom the Bell…

Vescomte de Castlereagh i segon marquès de Londonderry Com a primer secretari 1789-1801 del lord lloctinent anglès a Irlanda, ajudà a sufocar la rebellió del 1798 i aconseguí que el Parlament irlandès aprovés la unió amb Anglaterra 1800 Formà part de l’ala progressista dels tories Com a secretari de guerra 1805-09 dirigí la guerra contra Napoleó i organitzà diverses expedicions al continent, com la que desembarcà a la península Ibèrica comandada per Moore i Wellington Nomenat ministre d’afers estrangers 1812, unificà els esforços per a la derrota de Napoleó i la instauració d’un nou ordre a…

Bru Parera i Matas , compositor, mestre de capella i organista, fou pare de Joan Parera i Santacana Sitges, Garraf 1838 — Barcelona 1910, un dels decoradors més destacats a la Península en el seu temps imposà en residències i diversos establiments públics un estil entre renaixentista i neogrec Fills seus foren l’escultor Antoni Parera i Saurina i Miquel Parera i Saurina Barcelona 1863 — 1919, editor format al taller del seu pare i a París en la seva joventut publicà poemes catalans a periòdics amb el pseudònim de Miquel Dotzanys entrat al ram del llibre, edità, aconsellat sovint…

Vida i obra Liberal i membre d’una important família de comerciants, fou advocat i intervingué de jove en política Vinculat al cercle de Josep ↑ Andreu i Fontcuberta , collaborà en diversos periòdics de Barcelona i de Madrid El gener del 1836 fou deportat a Tenerife, des d’on s’exilià a França Traduí i adaptà, entre el 1832 i el 1838, melodrames francesos i escriví, entre altres obres, Cristina, o El triunfo del talento 1832 i Amor y honor, o Los estragos de las pasiones 1834, amb un pròleg en què acceptava els principis del drama romàntic Publicà la novella èpica en vers Los…

Autodidacte, de molt jove exercí de pintor decorador El 1871 passà a residir a Barcelona, des d’on, després d’integrar-se activament al renaixement literari, actuà d’enllaç cultural amb València fou soci corresponsal de Lo Rat-Penat i als Jocs Florals de l’entitat del mateix nom fou premiat per la llegenda La bala d’argent , 1879 Formà part de la redacció de la segona època de Lo Gai Saber Collaborà també en La Renaixença , La Ilustració Catalana , La Federació , El Obrero , La Solidaridad i d’altres periòdics Publicà assaigs La dona, estudi crític-filosòfic , 1880, divulgà…