Resultats de la cerca

El seu Cancionero 1874 comprèn composicions populars i peces dramàtiques de tema religiós, com el Coloquio de la muerte con todas las edades , en la tradició de les “danses de la mort” També és autor de Refranes glosados 1915-16 i d’unes Relaciones sobre la història de Toledo

Estudià amb Anselm Barba i Josep Rodoreda Estrenà obres simfòniques, com La fada de Roses 1892, i líriques, com Colometa la gitana, Hydromel 1892, etc Fundà, amb Joan Gay, la Institució Catalana de Música 1896 Escriví cançons catalanes, com La filadora, Primavera , etc, i harmonitzà cançons i ballets populars

D’origen humil, exercí oficis modests taverner, transportista de fusta, joglar Com a poeta, representa una continuació de la viva tradició dels bards medievals Excellí, sobretot, en teatre, amb els seus anterliwtiau , representacions populars en les quals assolí una original síntesi entre el teatre medieval i la sàtira contemporània

Exercí una certa influència en les capes populars ciutadanes, de les quals bàsicament es nodrí Entre d’altres activitats culturals promogué un Orfeó Mallorquí i mantingué una secció de teatre costumista autòcton Després de la guerra civil de 1936-39 modificà els estatuts i esdevingué una entitat purament recreativa

Exercí de sacerdot i es dedicà a l’ensenyament Publicà diversos escrits sobre temes populars mallorquins, entre els quals Taula de ditxos, frases i refrans mallorquins 1899, Diccionari de sinònims mallorquins 1899, Sopes escaldades i pancuit 1899, Agranadures, espigolades i axarnons 1899 i Nociones de Historia Sagrada 1916

Ha constituït una de les formes de protesta i un instrument de pressió utilitzats per les masses populars contra els abusos de les autoritats, especialment importants en èpoques de carestia o produïdes per mesures econòmiques impopulars així, els Rebomboris del Pa, a Barcelona, la Matxinada, el motí de Squillace, etc

Integrat al Comitè Català pro Esports Populars el 1936, fou una de les entitats organitzadores de la Copa Thälmann 1936 Edità un butlletí fins el 1937 Amplià el seu radi d’acció incloent en les seves installacions un gimnàs, un laboratori fotogràfic, un museu i una biblioteca Desaparegué el 1939

Demòcrata i nacionalista, cantà l’alliberament del seu poble No conforme amb l’experiència socialista soviètica, emigrà el 1919 Dominen en la seva obra els temes populars nacionals ucraïnesos Alguns dels seus poemes han estat incorporats al cançoner popular ucraïnès Obres Poeziï ‘Versos’, 1901, 1911, Čužinoju ‘En terra estranya’, 1920

Hom en coneix els poemes Cobles noves de la cric-crac, Cançó de les dones, Canción muy gentil i Resposta de la sua amiga al sobredit galant, dins d’un plec poètic imprès a València el 1556 De llenguatge, to i caràcter populars, gaudiren d’èxit entre els seus contemporanis

Estudià música amb Anselm Barba i Josep Rodoreda Director de la banda de la Casa de la Caritat de Barcelona, compongué obres simfòniques, cançons, un quintet de corda i sardanes, les més populars de les quals són La pluja de Riells i Aplec de la sardana Dirigí diferents societats corals